L'Església valenciana calla davant la gestió de la DANA de Mazón i dels atacs contra el català

BarcelonaEl silenci de l'Església valenciana sobre la gestió del govern valencià durant la DANA i sobre els atacs constants contra el català és eixordador. Ha passat gairebé un any des de la gota freda al País Valencià amb una gestió qüestionada i investigada judicialment, però el mutisme ha esdevingut una complicitat censurable, segons alguns col·lectius cristians de base consultats per l'ARA. L'Església valenciana tampoc ha impulsat el valencià en les misses i, en particular, en la litúrgia, malgrat la promesa de l'arquebisbe de València, Enric Benavent. Continua residual i amb prou feines hi ha canvis en l'ús de la llengua respecte al règim de Francisco Franco. De fet, Benavent es va pronunciar aquest dijous sobre la gota freda, fent una crida a "lluitar perquè el bé comú siga més important que les nostres idees" i en altres ocasions havia demanat "unitat" i no "instrumentalitzar" el patiment i la desgràcia però sense entrar en la gestió.

El malestar és palmari i així ho denuncien veus cristianes compromeses com el monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset, que va protagonitzar l'homilia viral que va denunciar que el president valencià, Carlos Mazón, "menjava i bevia mentre 228 persones morien". També ho lamenta el Grup Cristià del Dissabte, que forma part de Xarxes Cristianes. Bausset, que denuncia el "genocidi lingüístic" que està perpetrant Mazón amb atacs constants a l'idioma, lamenta a aquest diari que la jerarquia eclesiàstica no està movent ni un dit respecte al president valencià. "El que vaig dir jo ho haurien de dir ells: l'arquebisbe, els bisbes, els bisbes auxiliars i els mossens", assevera. Valencianista de pedra picada i fill d'un històric activista valencià, el monjo alça la veu: "No sé per què es produeix el silenci. L'arquebisbe Benavent és una persona molt vàlida; no hauria de ser tan complicat". Subratlla que "els mossens no se solen mullar" al territori. Natural de l'Alcúdia, on va pronunciar la famosa homilia, lamenta que ni al seu poble es pot sentir missa en català: "Res de res", sosté, conscient que la seva homilia va ser una excepció en aquest sentit.

El cert és que Benavent, amb quasi tres anys d'episcopat, només ha publicat els Evangelis en català per a les diòcesis valencianes –i Vox va presentar batalla contra aquesta decisió –, però no ha fet el mateix amb els textos litúrgics. Les misses i els sagraments es fan en castellà, llevat d'alguna petitíssima excepció, i algunes homilies incorporen el català, com les del mateix arquebisbe. En tot cas, el paper és minso. Perquè la jerarquia eclesiàstica "no vol adoptar una posició clara" sobre Mazón, sobre la seva gestió durant la DANA i sobre els atacs al català, segons Vicent Estelrich, del Grup Cristià del Dissabte. A parer seu, "pareix que pronunciar-se és entrar en política", tot i que això confirmi "manca de fermesa" per part de l'Església valenciana per una "diplomàcia mal entesa" de Benavent. "No s'atreveix a pegar el pas definitiu, nedant i guardant la roba i fent un ús xicotet del valencià", afirma Estelrich. Benavent no ha fet cas de les cartes que li van enviar des del col·lectiu i el gruix del valencianisme catòlic per demanar aquest pas pel català.

"Falta una decisió clara i no tindre por de l'ambient polític, com si fer-ho fora posar-se d'una part, quan no fer res ja és posicionar-se", etziba Estelrich. Destaca aquesta "prudència que danya" i relata que, majoritàriament i, sobretot a la jerarquia eclesiàstica, "li és igual si desapareix el valencià perquè no els importa" i "ningú fa cap esforç".

De la promesa al no-res

Què va prometre l'arquebisbe Benavent? És un perfil pròxim al valencianisme, a diferència de la resta de bisbes –exceptuant el de Tortosa–, si bé ja va assegurar en una entrevista a Vilaweb fa tres anys que volia fer una aposta per la missa en català "sense polèmiques", trobant "punts d’acord" i "que fos una cosa pacíficament acceptable", desitjant treballar "en pau". Però menys d'un any després del seu nomenament va néixer el govern antivalencianista de Mazón amb Vox, que s'ha aferrat al secessionisme lingüístic, encara amb més força després de la gestió de la DANA. La croada de l'extrema dreta amb la publicació dels Evangelis l'any passat només va ser un avís: "Van provocar una resposta forta i des de llavors que no hi vol entrar", creu Estelrich. L'arquebisbat de València no ha atès l'ARA.

Bausset recorda que a l'Església valenciana "tot continua igual" amb el català i que respecte al franquisme "s'ha avançat tímidament" perquè "no s'utilitza amb normalitat" –tampoc hi ha gaire "sensibilitat" social–. El problema ve del Concili Vaticà II quan, excepte en el cas de la diòcesi de Tortosa, la jerarquia va substituir el llatí pel castellà. Amb tot, Bausset demana als bisbes valencians que han exercit a Catalunya que conscienciïn la jerarquia valenciana sobre la necessitat d'emprar la llengua. El cristianisme de base sí que té "una preocupació per la llengua" i fa els actes en català, segons Estelrich.