L’admiradora d’Agatha Christie que va renyar Feijóo pel ‘tot és ETA’
La presidenta de la comissió de la dana del Congrés, Carmen Martínez, va retreure al líder del PP utilitzar el comodí d'ETA
ValènciaQuan dilluns la presidenta de la comissió de la dana del Congrés, Carmen Martínez (Quart de Poblet, 1962), va renyar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per intentar esquivar les preguntes del diputat de Bildu, Oskar Matute, amb el comodí d'ETA, molts ciutadans es van sorprendre de la solvència de la política socialista. La seva serenitat no va cridar tant l'atenció al País Valencià on la dirigent progressista és coneguda per atresorar una trajectòria extensa que inclou 24 anys d'alcaldessa de la seva localitat natal –situada a tocar de la ciutat de València–, vuit de diputada provincial –incloent quatre de portaveu– i 12 més de representant autonòmica, quatre d'ells de vicepresidenta primera de la cambra.
L'entrada a la política professional el 1999, va suposar per a Martínez deixar enrere una carrera de metgessa de família. La vocació sanitària va ser vençuda per un compromís polític d'arrels familiars. El seu avi, militant de les Joventuts Republicanes, va ser represaliat durant la dictadura i cada setmana havia de presentar-se a la caserna de la Guàrdia Civil per ser vigilat i escarnit.
Filla d'un fuster i d'una secretària de direcció –feina que la seva progenitora va abandonar al convertir-se en mare–, a l'herència familiar la diputada socialista hi va sumar les seves primeres experiències. Entre elles, els estius d'adolescent a la petita localitat de muntanya de Siete Aguas, "els millors records", destaca Martínez, que manté un fort lligam amb el municipi com demostra el fet que va participar en la fundació del seu Gran Fondo Internacional, una prova atlètica que enguany arribarà a la seva 45a edició.
Quan la política li deixa un moment lliure, la dirigent progressista el dedica a anar al cinema i a llegir. Entre les seves novel·les preferides hi ha les d'intriga i misteri. Admira els autors nòrdics actuals, però, per damunt de tot, situa l'obra d'Agatha Christie, de qui es reconeix admiradora. Potser l'autora britànica l'ajuda a descobrir algun gat amagat de la política.