L'esquerda d'Esquerra: el llibre sobre la ruptura Junqueras-Rovira

BarcelonaDesprés de l'1-O, l'independentisme va entrar en una fase de desorientació i de revisió estratègica. També Esquerra. La repressió va colpejar la formació, que es va veure obligada a ressituar les peces internes i a dibuixar una nova estratègia política: els republicans van ser els primers a obrir el diàleg amb l'Estat. Enmig de tot aquest procés, però, les desconfiances i pugnes internes van anar creixent fins al punt d'acabar amb el tàndem que havia pilotat el partit durant més de deu anys, Oriol Junqueras i Marta Rovira. Tot plegat va esclatar després de la patacada de les eleccions del 12-M. Els periodistes Adrià Santasusagna i Bernat Vilaró fan un repàs de l'evolució i la trencadissa que ha patit el partit durant l'última dècada en el llibre L'esquerda republicana (La Campana), que s'ha presentat aquest dijous a la llibreria Ona de Barcelona. "El partit es reestructura per sobreviure a la repressió, però alhora és un problema", ha apuntat Vilaró.

El llibre arrenca després de l'1-O, quan Oriol Junqueras va ser empresonat i, pocs mesos després, Marta Rovira va marxar a l'exili. Una nova generació, amb Pere Aragonès i Marta Vilalta al capdavant de la sala de màquines de la seu del carrer Calàbria, va assumir el control del partit durant tota l'etapa de la repressió i va pilotar l'inici de la negociació amb el govern espanyol. Segons expliquen els dos autors, però, va ser Marta Rovira l'artífex del procés de mediació internacional amb epicentre a Suïssa, en què a l'inici es van implicar també Junts i la CUP. Al llarg de tota aquesta etapa, els autors narren detalls com que l'actual vicepresidenta espanyola i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va posar sobre la taula dels republicans l'any 2018 perdonar part del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA), i també com es van posicionar els principals dirigents del partit en el debat de si aprovar o no els pressupostos de Pedro Sánchez el 2019: Oriol Junqueras i Pere Aragonès hi estaven a favor, mentre que Marta Rovira s'hi oposava. Esquerra els va acabar rebutjant i Sánchez va avançar les eleccions espanyoles.

Del procés de mediació i la taula de diàleg amb el govern espanyol en va sorgir els indults, una mesura que va sacsejar el partit i de la qual el govern espanyol havia dissenyat el calendari en un full DIN-A3 que Félix Bolaños va portar sota el braç en una de les reunions. Els autors també narren l'arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat i la campanya que va dissenyar Sergi Sabrià –que passava per dues idees: que Oriol Junqueras pogués fer mítings i que la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, relaxés les restriccions de la pandèmia– i un episodi de l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès: va rebre la trucada d'una persona que treballava per a un lobi vinculat al Kremlin. Un contacte que Aragonès va ignorar. L'expresident havia estat molt crític amb la presumpta trama russa que investigava la justícia.

La guerra interna i els cartells

La guerra interna també és una part central del llibre. "L'entorn [d'un dirigent] ho sol espatllar", ha afirmat Santasusagna. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó els recels van anar creixent entre l'entorn de Pere Aragonès i Marta Rovira amb el de l'actual president del partit. Els autors relaten que ja durant la investidura de l'expresident de la Generalitat es va iniciar aquest distanciament. El refredament –i posterior trencament– entre Junqueras i Rovira va començar a ser palpable, expliquen, quan Rovira comunica a Junqueras la seva intenció de plegar, abans de les eleccions municipals del 2023.

La guerra s'agreuja amb el cas dels cartells contra els Maragall, destapat per l'ARA. Sobre aquest cas, el llibre explica que Junqueras va ser informat que aquest escàndol sorgia de dins del partit i que els informes que va elaborar el llavors responsable de compliment, Xavier Mombiela, assenyalaven l'exdirector de comunicació del partit, Tolo Moya, com el responsable. L'ARA també va constatar que també estaven implicats en aquest escàndol l'exvicesecretari de Comunicació del Govern Sergi Sabrià, l'exvicesecretari de comunicació dels republicans Marc Colomer i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells. Aquest diari també va comprovar que l'estructura B tenia un sistema de factures que pagava una empresa externa i que no calia justificar.