BarcelonaL'independentisme català ha tendit a emmirallar-se en el Quebec. El seu cas és únic, amb dos referèndums convocats, el 1980 i el 1995, i dues derrotes. Fins i tot el seu acord de claredat per decidir sobre la independència va ser un exemple per al govern de Pere Aragonès, que va elaborar un consell acadèmic per imitar-lo. Ara bé, hi ha una altra semblança en els dos casos: després dels processos d'independència fallits, el nacionalisme ha prioritzat la llengua i també el debat sobre la immigració. En quin grau està passant el mateix a tots dos indrets, després de l'atzucac de l'1-O i la pèrdua de la majoria independentista al Parlament?
Inscriu-te a la newsletter Política
Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
En conversa amb l'ARA, Daniel Turp, professor de la Universitat de Montreal, expolític independentista i president de l'Institut d'Investigació sobre l'Autodeterminació Popular i la Independència Nacional, assegura que si bé el clam per més autonomia "ha estat una constant" transversal, després dels referèndums, "cultura, llengua i immigració han estat grans reptes" que el seu país ha abordat. Va tenir una primera estació el 1991 amb l'acord entre el Quebec i el Canadà sobre la immigració i l'admissió de nouvinguts temporals en què s'atorgava plens poders al govern quebequès en la selecció d'immigrants, després d'una dècada de negociacions. Un debat que a Catalunya també ha posat sobre la taula Junts amb el pacte del PSOE per la delegació de competències en immigració. I, pel que fa a la llengua, també al Principat el català ha tornat a ser una bandera: el conjunt de l'independentisme (Junts, ERC i la CUP) en prioritzen l'enfortiment amb peticions com l'oficialitat del català al Congrés o a la Unió Europea, encara pendent. A la vegada, però, també ha sorgit una nova extrema dreta dins l'independentisme, Aliança Catalana.
A partir del traspàs de la federació canadenca, el govern quebequès podia establir criteris en la selecció d'immigració, a més de tenir-ne un cert control en els nivells. El mateix Turp comenta com és el sistema de punts per prioritzar el coneixement del francès. D'aquí ve la priorització de la immigració francòfona, com ara d'Haití i altres excolònies franceses, tal com apunta Marc Sanjaume, professor de ciència política a la UPF i expresident del consell acadèmic de l'acord de claredat, que recalca que es posen "ferms" amb l'idioma. Després del segon referèndum es va accelerar el camí i l'actual govern, nacionalista, però no independentista –de Coalició per l'Avenir del Quebec (CAQ)–, ha reclamat "tot el poder" en immigració per gestionar la política de refugiats. I és que al llarg d'aquest temps, aquesta coalició centrista ha competit en la qüestió migratòria amb el Partit Quebequès, independentista, que promet un nou referèndum i lidera les enquestes de cara als comicis del 2026.
Replegament català
Sanjaume assegura que "hi ha un paral·lelisme molt clar" en el "replegament" en identitat i immigració al Quebec i Catalunya. "El Partit Quebequès era d'esquerres i va passar de la independència a la fixació amb la immigració i la llengua. Als 2000 hi ha un gir identitari", recalca, per "la dinàmica d'aferrar-se al poder". Una "fotocòpia" al que ha passat "al voltant d'Aliança Catalana". El 2013 el Partit Quebequès va pretendre aprovar la Carta dels Valors Quebequesos per prohibir els símbols religiosos en el sector públic, entre els quals els islàmics, i el CAQ s'ha "obsessionat" amb la immigració, la llengua i l'islam, i ha provocat una croada legislativa des del 2018, que va començar a governar.
La professora de ciències polítiques de la UOC Ana Sofía Cardenal comenta que "el fracàs fa que hagis de tractar nous temes per mantenir l'electorat mobilitzat i això connecta amb un nacionalisme més ètnic" que "entronca amb un tema existencial sobre una possible desaparició de la nació catalana". De fet, sosté que lliga més amb la visió nacionalista de Junts o amb Aliança Catalana, que ha monopolitzat l'afer migratori amb "l'enemic intern musulmà" concret, que no pas amb ERC, que "aposta per la nació cívica", opina. El replegament català ha augmentat a Catalunya en el post-Procés, segons Sanjaume, i ara es veu amb "el psicodrama" sobre la desaparició de la nació o la llengua, que sosté que afecta Junts i ERC. Afegeix que "els partits busquen issues –temes polítics–per mobilitzar l'electorat" i "quan tot va bé, és catch all –d'ampli espectre–, però, si no, van per la base fidel". A Catalunya veu que Junts té el competidor d'Aliança Catalana, mentre que al Quebec el Partit Quebequès va tenir el repte de mantenir el seu electorat i després va competir amb el CAQ, tenint present que el país té un sistema electoral majoritari.
El periple quebequès
Turp assenyala la "importància de les dificultats d'integració en la immigració, més inclinada a l'anglès" com un dels problemes que el govern quebequès ha assenyalat aferrant-se al fet que "hi ha la percepció que hi ha massa immigració il·legal i massa per integrar"; però també que si bé el 79% dels quebequesos parla en francès com a primera llengua, segons un estudi del govern del 2024, hi ha "preocupació" que entre els joves cau, fins al 74%, amb més tendència bilingüe o anglesa del 26%.
Aquest mateix any s'ha posat sobre la taula una llei sobre la integració nacional al Quebec en què es deixa clara l'obligació a "la plena integració en francès" –que és l'única llengua oficial i la comuna al territori–, però també als "valors quebequesos" i "democràtics", amb un model propi que s'oposa al "multiculturalisme" que veuen present al Canadà. I el 2022 va fer una llei per reforçar la Carta de la Llengua Francesa adoptada el 1977 "en la justícia o l'educació, limitant la capacitat de les admissions de les escoles i universitats angleses", segons Turp.
S'obliga a prestar tots els serveis públics en francès llevat que hi hagi una excepció molt concreta, cosa que ha causat el xoc amb el govern federal del Canadà. Un altre element de col·lisió va ser la llei de laïcitat del 2019 per establir el "caràcter laic" del Quebec amb la prohibició de símbols religiosos als funcionaris i a les escoles. La laïcitat i l'últim canvi lingüístic estan impugnats al Tribunal Suprem del Canadà amb polèmica amb angloparlants i musulmans respectivament. En tot cas, el primer ministre quebequès, François Legault, vol anar més enllà amb la laïcitat i restringir les pregàries a l'espai públic, on assenyala les praxis islàmiques.
La fuga de les empreses, un paral·lelisme?
El procés d'independència del Quebec es va caracteritzar per una inestabilitat política i financera. El 1977, un any després que el Partit Quebequès guanyés les eleccions amb el referèndum en el programa, va començar una fuga de grans empreses: per exemple, a Toronto se'n va anar la base d'operacions del Banc de Montreal, que no ha tornat mai. La sola amenaça del referèndum va canviar de ple el sector financer i d'altres grans empreses es van moure a una altra província del Canadà. No van tornar ni tan sols després de la derrota del sí en els referèndums, ni en els governs de l'antiindependentista Partit Liberal. Això no es pot comparar amb Catalunya, on també hi va haver la fuga de les seus socials de grans empreses i del sector financer, però amb el govern de Salvador Illa, no independentista, ha tornat el Banc Sabadell, la Fundació la Caixa i el braç inversor CriteriaCaixa, així com altres empreses com Cementos Molins. L'economia catalana tampoc s'ha alentit després del referèndum, amb uns índexs de creixement sostinguts.
El paper del cap de l'Estat en la fuga d'empreses tampoc té gaire a veure, ja que Felip VI es va implicar personalment per empènyer la sortida de companyies. Tampoc s'assembla la convocatòria dels referèndums –el Quebec té la capacitat per convocar-ne i té reconegut el dret d'autodeterminació per part del Canadà, a diferència de Catalunya– ni en la persecució judicial dels seus líders –només hi ha hagut presos polítics i exiliats catalans. Alhora, Espanya és un estat de les autonomies, mentre que el Canadà és federal, amb més atribucions fiscals, de pensions i de política exterior pel Quebec, així com en llengua i immigració.
