L'independentisme gironí tria rival: Sílvia Paneque

Barcelona / GironaLa consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és un dels puntals del govern de Salvador Illa. El president de la Generalitat li va encarregar dues de les carteres cridades a tenir més protagonisme durant la legislatura: l'habitatge i Rodalies. A més, també la tasca de ser la portaveu de l'executiu. Paneque, persona de màxima confiança d'Illa, va rebre l'oferta de formar part del Govern poc més d'un any després de guanyar les eleccions municipals a Girona com a candidata del PSC. Tanmateix, l'alcaldia se li va escapar de les mans quan Guanyem va pactar amb ERC i Junts un govern independentista, amb Lluc Salellas al capdavant. Ara, amb el compte enrere per a les eleccions municipals ja en marxa, l'independentisme gironí ha vist en el caos de Rodalies l'ocasió ideal per mirar de desgastar Paneque, de cara a una possible candidatura a la ciutat el 2027.

Amb la crisi ferroviària en el seu punt més àlgid, el mateix Salellas va engegar una campanya de denúncia pel mal funcionament del servei ferroviari, reclamant "revisions urgents" a la línia que passa per Girona. Tot i que no va demanar explícitament la dimissió de Paneque, sí que va exigir canvis a Territori i va acusar els socialistes d'haver estat còmplices d'anys de desinversió a la xarxa. El nom de Paneque i la seva gestió ha sobrevolat amb força als plens extraordinaris de l'ajuntament gironí de les últimes setmanes, amb acusacions creuades entre el tripartit del govern municipal i l'oposició del PSC. Salellas, l'únic alcalde d'una capital catalana que no és socialista, s'ha erigit així en la cara visible del descontentament al món municipal pels talls continus en el servei i la descoordinació entre Adif, Renfe i la Generalitat. "El municipalisme ha d'alçar la veu", va escriure en un article a Nació Digital.

Peticions de dimissió a la Diputació

En aquest context preelectoral gironí, des de l’esclat del caos de Rodalies no és casual que, de les quatre diputacions catalanes, la de Girona sigui l'única que ha demanat la seva dimissió. També ho han fet set ajuntaments amb majoria independentista, com Salt, Ripoll, Celrà, Viladamat, Llagostera, Sant Jordi Desvalls i Ribes de Freser. Tots a petició de la CUP. Aquestes peticions de dimissió se sumen a la del Parlament, secundada per totes les forces polítiques excepte el PSC i Comuns.

Junts també ha fet molta pressió local, amb actes com el d'aquesta setmana a les estacions de tren de l'Alt Empordà, amb els gironins Salvador Vergés –portaveu al Parlament– i Marta Madrenas –exalcaldessa de Girona i diputada al Congrés– reclamant “fer fora Renfe de Catalunya”, de nou amb Paneque al centre de la diana.

Repetirà?

Però serà Paneque la candidata del PSC el 2027? De moment, la consellera evita pronunciar-se i des del seu entorn asseguren que està plenament centrada en la conselleria, amb l'habitatge i la mobilitat com a preocupacions principals. En tot cas, no s'espera que ni ella ni el partit prenguin una decisió immediata sobre el seu futur com a possible alcaldable.

Segons les fonts consultades, tot plegat dependrà també del parer de Salvador Illa, que ha fet pinya amb Paneque davant les peticions de dimissió contra ella i ha avalat la gestió que ha fet de la crisi. Amb tot, no falten veus que assenyalin el seu alt valor electoral a Girona, territori on continua molt arrelada malgrat que l'epicentre de la seva activitat s'hagi desplaçat cap a la Generalitat. "No hi ha millor candidata que Paneque, però hem de veure què passa", trasllada una font socialista a aquest diari.

Des de l'executiva local de partit, que valoren molt positivament la feina de Paneque al Govern, també insisteixen que "encara és aviat" i que, quan sigui oportú, es decidirà seguint els procediments interns i comptant amb la militància. "Creiem que cal menys soroll i més col·laboració entre administracions", reconeixen fonts del partit sobre les acusacions de les últimes setmanes.

Més enllà de què faci Paneque el 2027, a la seu socialista del carrer Pallars consideren que hi ha plantilla per triar un successor en cas que sigui necessari. Sobresurten l'ara diputat al Congrés Marc Lamuà i el subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramon. Un altre dels noms a les travesses és Beatriz Esporrín, cap de l'oposició a Girona, que ha assumit la gestió del dia a dia i la fiscalització del govern de Lluc Salellas després del comiat de Paneque, que va ser regidora entre el 2011 i el 2024.