Política 19/04/2022

L'independentisme presentarà querelles en diversos països europeus contra el Catalangate

Puigdemont demana "conseqüències polítiques" immediates a Madrid, però Junqueras defensa mantenir el diàleg

3 min
El president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, en la seva arribada a la roda de premsa a Brussel·les per l'esclat del cas d'espionatge 'Catalan Gate'

Brussel·lesNova ofensiva internacional de l'independentisme català arran del ciberespionatge a diversos polítics, activistes i periodistes revelat aquesta setmana . Des de la seu del Parlament Europeu de Brussel·les, l'expresident Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras, juntament amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i el diputat de la CUP Carles Riera, han anunciat que presentaran querelles en cinc països europeus –Bèlgica, Suïssa, Luxemburg, Alemanya i França–, on el software d'espionatge Pegasus es va fer servir contra l'independentisme i el seu entorn, segons la investigació de Citizen Lab .

L'ofensiva legal també es preveu massiva. Els representants de l'independentisme n'han donat pocs detalls, però han avançat que hi haurà querelles individuals i col·lectives que es dirigiran principalment contra la companyia NSO Group, propietària del software d'espionatge Pegasus. Per exemple, només l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, preveu assumir més d'una quinzena de casos. "No deixarem res per querellar", ha dit Puigdemont. Paluzie, des de l'ANC, ha explicat que l'entitat té previst apuntar també directament contra el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI) i els cossos i les forces de seguretat de l'Estat. No tots els lletrats de l'independentisme veuen clara aquesta estratègia, i prefereixen limitar la seva actuació només a NSO Group.

Tot i això, segons l'investigador de Citizen Lab John-Scott Railton, que ha intervingut a la roda de premsa per via telemàtica, diverses evidències apunten cap al govern espanyol com a autor d'aquest ciberespionatge massiu contra la societat civil i política catalana, no només perquè Pegasus està únicament en mans dels governs, sinó perquè qualsevol altre autor darrere d'una campanya com aquesta correria greus riscos de tenir conflictes diplomàtics i legals. Segons Railton, la dimensió del cas mereix una investigació a fons, una investigació que també ha reclamat la Comissió Europea .

Com a part d'aquesta nova ofensiva, a més, l'independentisme es marca també els objectius d'arribar a les màximes instàncies de nou amb aquest cas. Puigdemont ha explicat que enviaran l'informe sobre la investigació a les Nacions Unides i al Consell d'Europa, tot i que el cor de l'estratègia passa per repetir els èxits que l'independentisme ha anat recollint a nivell internacional amb les negatives a les extradicions dels exiliats fins al moment, i també amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va confirmar la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras.

Tensió en l'independentisme

Ha sigut necessari aquest nou cas contra l'independentisme en bloc per veure Carles Puigdemont i Oriol Junqueras asseguts de costat, en una acció que ha volgut reivindicar la unitat d'acció de l'independentisme però que també ha fet evident la tensió entre els dos polítics i les seves discrepàncies. Els dos exmembres del govern de l'1-O han entrat i han sortit junts de la sala, s'han fet una abraçada i hi ha hagut diverses mostres de cordialitat, però no caminen a l'uníson a l'hora de decidir què fer a Madrid. El líder de Junts ha avisat durant la seva intervenció que "no s'entendria que després d'aquest escàndol les coses continuïn igual i es continuï confiant en un govern que forma part d’aquesta trama criminal". Per a Puigdemont, el conjunt de l'independentisme "ha d'orientar les seves accions davant aquesta nova realitat", perquè no es pot confiar en un govern que ha entrat en la intimitat –"A la teva cuina, amb les teves filles", ha dit–. El líder independentista a l'exili no ha volgut demanar clarament a ERC que retiri el seu suport al govern de Pedro Sánchez, però sí que ha demanat "conseqüències polítiques".

En canvi, Junqueras ha defensat la doble estratègia de continuar amb la confrontació per la via legal però també de mantenir el diàleg: "Volem fer servir totes les eines al nostre abast. No volem regalar una bandera [la del diàleg] que acabarà sent imprescindible", ha dit, reivindicant així davant de Puigdemont la necessitat de mantenir les converses a Madrid. Junqueras sí que ha assegurat que ERC serà "exigent" amb la coalició PSOE-Podem i que reclamarà les explicacions que estan "obligats" a donar, però ha defensat intensament la necessitat de no abandonar el camí de les converses, assegut entre Paluzie i Puigdemont, dos partidaris de fer totalment el contrari que no han dubtat en fer-ho palès encara que no fos de manera directa.

El cas sobre l'espionatge a Torrent i Maragall, pendent de la informació sobre Pegasus

La justícia ja fa un any i mig que ha posat la lupa sobre Pegasus arran de la querella que van presentar l'expresident del Parlament i conseller d'Empresa, Roger Torrent, i el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, l'octubre del 2020 perquè els havien piratejat el mòbil. La investigació continua oberta, si bé ha avançat poc aquests mesos perquè el jutge titular del jutjat d'instrucció 32 de Barcelona continua pendent de la resposta de diverses comissions rogatòries. Es tracta de peticions d'informació a diversos països, entre elles l'enviada a Israel, d'on és Pegasus, segons ha avançat El País. Fonts de la Fiscalia han confirmat a l'ARA que de moment no han mogut fitxa arran de les noves revelacions publicades sobre l'espionatge massiu a polítics, activistes i advocats. Una altra cosa serà el posicionament que prenguin a mesura que es concretin les querelles anunciades pels afectats. De fet, la Fiscalia ja es va posicionar en el seu moment a favor d'investigar la querella de Torrent i Maragall el 2020, tot i que no va entrar a valorar si calia imputar l'exdirector del CNI, Félix Sánz Roldán, com demanaven els querellants, que apuntaven en dues direccions en la seva demanda: l'empresa NSO Group, propietària del software, i el paper dels serveis d'intel·ligència espanyols, ja que l'empresa assegura que només actua per contracte amb un govern. Els querellants consideraven que el pirateig dels seus mòbils suposava un delicte d'espionatge informàtic, així com altres vulneracions de drets fonamentals. Informa Montse Riart.

stats