L'ONU amonesta Espanya per suspendre Puigdemont com a diputat el 2018

BarcelonaEl Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha conclòs que Espanya va vulnerar els drets polítics de l'expresident Carles Puigdemont quan va suspendre'l com a diputat del Parlament, però en canvi considera que no hi va haver vulneració quan va impedir la seva investidura a distància. Així ho ha dictaminat després de cinc anys de la denúncia que va interposar el mateix expresident en contra de l'estat espanyol per diversos fets: d'una banda, el veto per part del Tribunal Constitucional de ser investit a distància el gener del 2018, i, de l'altra, la suspensió com a diputat del Parlament el juliol del 2018, juntament amb la resta de presos polítics quan van ser processats pel delicte de rebel·lió. De fet, l'ONU ja va dir que Espanya havia violat els drets de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras pel mateix motiu. La novetat, en aquest cas, és que per primer cop el comitè fa referència a la situació d'un exiliat en lloc d'un pres.

El Comitè de Drets Humans analitza les dues situacions i després de valorar l'argumentació de Puigdemont i també la de l'Estat treu les següents conclusions: pensa que la suspensió pel processament de rebel·lió vulnera l'article 25 del Pacte de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret de tots els ciutadans a "participar en els assumptes públics" i a exercir "en condicions d'igualtat" les funcions públiques del seu país. Considera que aquesta suspensió no va ser "per motius previstos a la legislació" que "siguin raonables i objectius", malgrat que el Tribunal Suprem va actuar a l'empara –va dir– de la llei d'enjudiciament criminal. En relació amb això, el comitè recorda que una suspensió de drets polítics abans d'una condemna encara ha de ser més justificada que després d'una sentència i que requereix una argumentació "individualitzada" que no ha existit en el cas de Puigdemont: recorda que el tribunal ho va aplicar de manera automàtica per un presumpte delicte de rebel·lió basant-se en "fets públics i pacífics" i que després aquest delicte –que va propiciar la suspensió automàtica de drets– va descartar-se a la sentència, ja que la condemna de l'1-O va ser per sedició.

Ara bé, pel que fa a l'impediment de la investidura a distància, l'ONU no dona la raó a l'expresident: assegura que del Pacte de Drets Civils i Polítics no es desprèn que Puigdemont pugui ser "escollit com a president en absència" mentre es troba "eludit de la justícia en situació de processat rebel". De fet, observa que del fet que l'expresident consideri que "l'única manera de protegir determinats drets sigui residint fora del territori d'un estat membre" no es dedueix que "existeixi un dret a exercir determinats drets polítics o un dret de retorn per exercir-los". Encara més, afegeix, si la presència física a la investidura busca "protegir drets polítics d'altres parlamentaris". També remarca, en canvi, que Puigdemont, tot i estar en aquesta situació, sí que va poder exercir altres drets polítics fora de l'Estat, com delegar el seu vot fins que va ser suspès.

La reacció de l'expresident

La reacció de l'expresident Carles Puigdemont no ha trigat a arribar. En un vídeo difós a les xarxes socials ha qualificat d'"importantíssima" la decisió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que considera que el dret de participació política és "essencial" per a la democràcia. "Un dels grans estats de la Unió Europea és culpable segons les Nacions Unides de violar un principi essencial per al funcionament d'un estat democràtic", ha afirmat, a més de remarcar que Espanya està "lluny" de complir els estàndards del club comunitari. El seu partit, Junts, ja ha registrat una pregunta per escrit al Congrés adreçada al govern espanyol perquè informi sobre quan i com acatarà la resolució de l'ONU. Espanya té 180 dies per fer-ho, ja que el Comitè de Drets Humans li recorda que "té l'obligació d'adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions similars en el futur".

Fa unes setmanes la Moncloa ja va incomplir una resolució del Comitè de Drets Humans sobre els presos polítics que també dictaminava que se'ls havien vulnerat els drets amb la suspensió com a diputats al Parlament el 2018. En relació amb aquest cas, el govern espanyol va respondre que no considerava que hagués de prendre cap mesura per evitar casos similars en el futur –informa Ot Serra–. Ara té sis mesos de nou per contestar al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides sobre una nova vulneració de drets polítics a l'Estat.