Política 26/02/2021

Els vetos del PP encallen la renovació del CGPJ i la resta d'òrgans constitucionals

Carmen Calvo lamenta la manca d'acord i ho atribueix a la "batalla" que diu que n'està fent Casado d'aquesta qüestió

4 min
Carlos Lesmes presidint una reunió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Disponible en:

MadridTot apuntava que el desbloqueig dels òrgans constitucionals seria en cascada i que el primer acord acabaria sent per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però el PSOE i el PP han sorprès amb un primer pacte per RTVE –amb consellers designats per Unides Podem i el PNB–, mentre que les negociacions per acabar amb el mandat en funcions des de fa més de dos anys de Carlos Lesmes i tot l’òrgan de govern dels jutges han acabat empantanant-se pels vetos constants del PP als candidats del partit lila. Enmig d’aquest context, el CGPJ actual va decidir ahir dijous donar una setmana més de marge als equips negociadors ajornant a dijous que ve els nomenaments previstos de vuit alts càrrecs judicials.

Ja de matinada, fonts del PSOE i PP han constatat que hi ha "esculls" per tancar un acord per renovar el CGPJ i la resta d'òrgans constitucions després de les últimes converses fins ben entrada la nit. Les converses s'han trencat i la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo ho ha atribuït aquest divendres a la "batalla" que, assegura, n'està fent d'aquesta qüestió el PP. "Porta més de dos anys fent batalla d'això", ha dit a Canal Sur Radio. Malgrat tot, ha dit que "aconseguiran" arribar a un acord. "Ho farem, ho aconseguirem, encara que costi més feina del que ens agradaria", ha promès.

Des de Podem, el president del grup parlamentari al Congrés, Jaume Asens, ha anat més enllà i ha assegurat que "la raó del bloqueig" no és Unides Podem, sinó "el cas Lezo, la Kitchen o Bárcenas engegant el ventilador". "No és un conflicte entre el PP i Podem, ni tan sols entre el PP i el govern espanyol, sinó entre el PP i la democràcia: sembla que Casado vol traslladar la nova seu de Génova a la seu del CGPJ", ha assenyalat en roda de premsa.

Lesmes frena els nous nomenaments

La decisió d'ajornar nomenaments, sumada al fet que dilluns finalment no declararà l’extresorer del PP en el judici pels papers de Bárcenas a l’Audiència Nacional –s’ha ajornat una setmana més per problemes d’aforament a la sala–, han tret pressió tant al PP com al PSOE. El ple del CGPJ va viure dijous un debat intens sobre per què havia de tirar endavant alguns nomenaments com els de la jurisdicció militar però, en canvi, frenar els tres del Tribunal Suprem i cinc més de tribunals superiors de justícia i audiències provincials. Al final va optar per una decisió salomònica: convocar un ple extraordinari per a dijous vinent en què s’abordin els nomenaments, tret que abans hi hagi acord per renovar el CGPJ i sigui l'equip següent el que se n'encarregui.

No és el primer cop que Lesmes atura tota acció vista davant d’un possible acord. Malgrat que durant els últims dos anys no ha parat de fer designacions que han enervat el PSOE, tant el gener com el juliol del 2020 ja va paralitzar nomenaments. Dilluns passat, però, es va trobar amb un grup de vocals, amb conservadors i progressistes, que es van oposar a la decisió i van forçar la inclusió de les designacions en l’ordre del dia d’aquest dijous. Però al final una majoria ha decidit tirar la pilota endavant mentre el PSOE i el PP s’han compromès a avançar en el desbloqueig dels òrgans constitucionals –a més del CGPJ queda pendent el Tribunal Constitucional, en què Lesmes és en les travesses per ser designat magistrat per part dels populars– en els “pròxims dies”.

El veto a Rosell i De Prada

Dimecres a la nit semblava que l’acord pel CGPJ havia de ser imminent. Fonts populars recomanaven esperar fins entrada la nit, però aquest dijous ja refredaven la situació. L’equip de Casado continua parapetat en el veto als candidats que va proposant Podem, després d’haver descartat el jutge de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada –un dels responsables de la sentència de la Gürtel i que va considerar acreditada la caixa B del PP– i la jutge en excedència i actual delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell.

En el primer lloc, fonts del PP assenyalen que De Prada no té els mèrits per ser escollit perquè no l'ha puntuat cap altres magistrat de l'Audiència Nacional i hauria d'ocupar un lloc de jurista d'important renom. I en el segon lloc, el portaveu de Justícia del PP, Enrique López, acusa el president espanyol, Pedro Sánchez de voler reforçar la seva coalició amb Podem "sacrificant la Justícia" i alimentant les portes giratòries. Ho diu López, que va ser magistrat del Tribunal Constitucional, del que va haver de dimitir el 2014 després de ser enganxat en moto sense casc i begut.

Els dubtes sobre la presidència

Però l’acord pel nou consell d’administració de RTVE marca el camí de l’equilibri de forces en les pròximes renovacions. Fonts del PP van evitar assenyalar ahir que l’acord fos també amb Podem i el PNB, però el cas és que s’han designat consellers dels dos partits. Des de les negociacions de l’agost passat el PSOE també remarca que hi haurà representació del seu soci de coalició en el repartiment. Els populars estarien fent mans i mànigues per intentar justificar un acord amb Podem que no semblés que és amb Podem. Sobre la taula hi hauria l’elecció de José María Fernández Seijo, que va decretar nul·les les clàusules sòl, i Ignacio Espinosa, del TSJ de La Rioja.

A banda, la negociació seguiria encallada en qui ha de presidir l’òrgan de govern dels jutges. Hi ha consens aquest cop que sigui una dona, però tant el PP com el PSOE s’han compromès a reservar el nom fins al final perquè no passi el mateix que amb l’acord perquè Manuel Marchena fos el magistrat del Tribunal Suprem. Una de les opcions seria donar tres noms a cada vocal perquè, sense la decisió directa dels partits, elegissin qui ha de ser la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges.

stats