PASQUA MILITAR
Política 06/01/2014

L'exèrcit espanyol no vol protagonisme en el procés català

Les retallades inquieten més els militars que no pas el sobiranisme de Catalunya

Luis Díez
5 min
El rei passant revista a les tropes el 12 d'octubre del 2012. En els últims anys l'exèrcit s'ha queixat de les retallades, la precarietat laboral i la congelació  de sous que pateixen milers de soldats.

MadridLes forces armades espanyoles (132.282 professionals) celebren avui la Pasqua Militar amb molta més inquietud, desassossec i irritació per l'estancament salarial, social i professional que no pas per la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent. "La realitat de les casernes i unitats és que la gent passa del debat català i, en canvi, comenta les retallades socials, cada cop més dures", explica el dirigent d'una associació professional que prefereix preservar la seva identitat. "Els militars veiem la independència de Catalunya -afegeix- com una cosa molt llunyana, tot i que això no vol dir que alguns col·lectius com l'Associació de Militars Espanyols (AME) no facin soroll o que en les altes esferes no hi hagi preocupació".

El mateix cap de l'estat major de la defensa, l'almirall general Fernando García Sánchez, ha reconegut la "inquietud" a l'exèrcit per l'auge de l'independentisme, tot i que s'ha afanyat a aclarir que és una "inquietud a títol individual". Persones coneixedores dels estats d'opinió de l'exèrcit -informació classificada com a secreta- destaquen que l'aclaparadora majoria dels 26.359 oficials té molt clar que l'activació de l'article 8 de la Constitució, que els encomana la defensa de la integritat i la unitat d'Espanya, correspon al Congrés, i, sense estalviar crítiques a l'independentisme, posen l'accent en el "tancredisme" del president Mariano Rajoy per no haver canalitzat a temps les reivindicacions que li va fer arribar Artur Mas.

En contrast amb el que va passar amb el pla Ibarretxe, desactivat per José Luis Rodríguez Zapatero, alguns militars critiquen Rajoy perquè, diuen, "no ha fet res per impedir que la sang arribi al riu". Ara bé, segons el tinent general retirat Pedro Pitarch, la democràcia té prou mecanismes per no apel·lar a la força. "Fins i tot la convocatòria d'un referèndum d'àmbit espanyol sobre Catalunya", diu. Esclar que Pitarch forma part del selecte grup de generals amb profundes conviccions democràtiques. En una enquesta al seu blog, molt llegit per militars, apareixen 24 de 120 vots a favor que Catalunya esdevingui un estat.

En tot cas, i més enllà de la "inquietud" reconeguda pel cap de l'estat major, els responsables de Defensa no esperen pronunciaments com el que va protagonitzar el cap de la força terrestre, el tinent general José Mena Aguado, a la Pasqua Militar del 2006, en ple debat pel nou Estatut de Catalunya. Les fonts consultades coincideixen que cap general se la jugarà amb sortides de to i interpretacions arrogants de l'article vuitè de la Constitució. Això sense comptar que els discursos en els brindis passen censura prèvia.

Si bé és cert que l'amenaça contra Catalunya de l'impetuós Mena -ara en el seu retir daurat a Alacant- va ser utilitzada per l'aleshores cap de l'oposició, Mariano Rajoy, i pel seu secretari de comunicació i membre del Real Instituto Elcano, Gabriel Elorriaga, com a arma llancívola contra Zapatero, no ho és menys que la seva fulminant destitució pel llavors ministre José Bono -previ informe del cap de l'estat major i actual cap del CNI, Félix Sanz Roldán- va suposar un camí bloquejat.

Pronunciaments sense sanció

El nucli més decidit a la intervenció militar contra les institucions catalanes el representa l'AME, que va acollir al seu dia Mena, el tinent general Luis Alejandre Sintes -també cessat per Bono- i altres oficials retirats. Aquesta associació de jubilats s'ha ofert com a "via d'expressió" als oficials en actiu que vulguin evitar sancions. En el seu últim comunicat contra la consulta a Catalunya, acusava el Parlament d'un "delicte d'alta traïció" i el govern espanyol i la resta d'institucions de ser "còmplices per omissió". Tot i això, si comprovem el degoteig d'expressions contra el sobiranisme català el 2013, sembla clar que l'oferta no ha tingut gaire seguidisme.

El pronunciament més emfàtic el va fer el febrer passat el general Juan Antonio Chicharro, excap de la infanteria de marina, al Casino de Madrid. Davant d'un centenar d'assistents, va justificar la intervenció de l'exèrcit per frenar la independència de Catalunya si el govern i el Tribunal Constitucional no complissin amb la seva obligació. Tot i que Chicharro era perfectament sancionable perquè era a la reserva, el ministre es va limitar a demanar-li que abandonés el seu càrrec a la Real y Militar Orden de San Hermenegildo. També va deixar sense sanció el general Ángel Luis Pontijas Deu, director de la revista Ejército, òrgan mensual de la caserna general, que va carregar contra el president Mas i contra el català a l'editorial del novembre. El cap de l'estat major de l'exèrcit, el tinent general Jaime Domínguez Buj, li va agrair els seus serveis i el va cessar.

Però Defensa ni tan sols va obrir expedient informatiu al tinent coronel i jutge castrense Miguel Ayuso per les seves declaracions contra el rei i la Constitució i els seus elogis de la guerra i el franquisme fins que el El País va publicar-ne el 23 de setembre un recull. Fins i tot va passar del número 13 al 8 en l'escalafó de 33 aspirants a deu places de magistrats militars. Res a veure amb la diligència per sancionar els representants de les associacions per la denúncia de les retallades salarials, la precarietat i la incertesa professional. El 2013 van empresonar en centres de compliment d'arrest el president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), Jorge Bravo, la secretària de Dona i els delegats d'aquesta associació professional a Múrcia i Cadis, i el president de l'Associació de Tropa i Marineria (AMTM).

Contractes porqueria

La incertesa i els contractes porqueria són, amb la caiguda de l'operativitat i la reducció del pressupost d'ensinistrament -que el 2014 baixa un 8%-, les matèries que més preocupen els militars. El comunicat davant la Pasqua Militar de l'AUME, majoritària entre els 28.890 suboficials i els més de 70.000 soldats, confirma els indicadors dels estats d'opinió. Fa dos anys que esperen la reforma del règim transitori de la llei de la carrera militar per conèixer el seu futur professional, i l'última notícia és que el Congrés ha prorrogat l'estudi d'aquesta matèria fins al 31 de març.

Milers de soldats amb contractes temporals i retribucions estancades, mentre alhora els apugen les tarifes de menjar i vestuari, no saben si podran fer la seva carrera professional a les Forces Armades Espanyoles. El règim disciplinari manté la presó administrativa, contrària a la Convenció Europea de Drets Humans, i la reforma del PP l'agreuja amb la suspensió de sou. "D'això no se'n parlarà -diuen- a la Pasqua Militar".

Una 'bombolla armamentística' que creix

L'estat espanyol ho tindrà difícil per quadrar els comptes del 2013. El novembre passat el seu dèficit es va situar en el 3,96% del producte interior brut (PIB), amb la qual cosa superava el 3,8% previst per a tot l'any. Entre els motius que explicarien aquest increment de la despesa hi ha l'aprovació de 884 milions més dels previstos per a "inversions militars en infraestructures i altres béns" i de 460 milions per a "inversions militars associades al funcionament dels serveis". En total, per tant, 1.344 milions més per a despesa militar. És la tònica general de cada any. Els successius governs espanyols han d'anar aprovant increments de despesa per pagar la bombolla armamentística que va inflar José María Aznar entre el 1996 i el 2004, quan va firmar contractes militars per valor de 30.000 milions que s'han de pagar fins al 2025. Les aportacions extraordinàries del 2012 van arribar als 2.537 milions, la meitat de la desviació total. A més, el consell de ministres va aprovar fa un mes la compra de vuit helicòpters per un total de 49 milions per al centre d'ensenyament de les forces aeromòbils de l'exèrcit de terra.

stats