La llei electoral s’encalla en el recompte

BarcelonaLlum verda del Parlament a la tramitació d’una proposta de llei electoral catalana abocada, per ara, al fracàs. Els vots de CiU i ERC i l’abstenció de la CUP van permetre tombar ahir les quatre esmenes a la totalitat a la proposta d’articulat de la llei, que -a falta d’acord en ponència- no inclou el model electoral, és a dir, la fórmula per traduir els vots en escons. Malgrat un debat minat de retrets per 35 anys d’absència de llei electoral pròpia, els grups parlamentaris van mostrar voluntat d’arribar a un acord prou ampli, ara sí, durant la tramitació parlamentària. Però les posicions segueixen enrocades. Per ara cap dels models proposats reuneix els 90 diputats necessaris. El que més s’hi acosta és una proposta de mínims que estan disposades a adoptar CiU, ERC i ICV-EUiA i que preveu mantenir l’actual sistema, però amb llistes desbloquejades. Però sense PSC o PP o C’s, l’acord no té recorregut.

La concentració de convocatòries electorals dificulta les cessions, que tots els partits diuen que estan disposats a fer ara. El debat inicial ahir al ple del Parlament va permetre visualitzar el principal punt de desacord que bloqueja l’eventual aprovació de la llei en la votació definitiva, prevista per al juliol: ¿els escons s’han d’extreure d’un únic recompte a nivell nacional o el recompte ha de ser territorialitzat, com ara? És l’etern debat per trobar l’equilibri entre proporcionalitat i territori.

El model electoral

ICV-EUiA, PSC i PP intenten marcar perfil propi

Fins a quatre grups van presentar esmenes de retorn, tres de les quals amb text alternatiu. ICV-EUiA, PSC i PP, que van assumir tot el relacionat amb l’administració i l’autoritat electoral, van proposar el seu propi model. Malgrat que els ecosocialistes són partícips del text que ahir va iniciar el tràmit, el van esmenar, segons argumenten, per forçar el debat sobre el sistema. Com CiU i ERC, creuen que és possible arribar a un acord en forma d’esmenes parcials al text durant el tràmit en comissió. ICV-EUiA va defensar el model holandès, que el diputat Jaume Bosch va argumentar que fa “compatible” la proporcionalitat amb la representativitat territorial. El model ecosocialista passa per un recompte nacional únic amb correcció territorial a partir de circumscripcions veguerials. Es tracta d’un model que, d’entrada, compra el PSC, que ahir defensava una nova proposta pròpia: mantenir l’actual preassignació de diputats a les quatre províncies, però amb repartiment en funció del percentatge de vot assolit per cada partit a nivell nacional, al marge del seu pes territorial.

Per a CiU i ERC, això és tant com deixar en mans dels electors de Barcelona el pes que ha de tenir cada partit al territori, cosa que admetia ahir Bosch. El diputat del PSC Celestino Corbacho va carregar amb duresa contra CiU, a qui va acusar de no voler tirar endavant la llei electoral perquè els “beneficia” el sistema actual. En aquesta línia, el diputat del PP Santi Rodríguez va reptar CiU a votar el seu model de doble urna inspirat en el sistema alemany -una per triar el diputat de districte i una altra per triar la llista de partit-, un model que també ha defensat la federació. C’s ho veu tot plegat una maniobra de CiU i ERC per mantenir privilegis.

Equilibris impossibles

L’impacte electoral del desequilibri demogràfic del país

CiU no vol sentir a parlar de recompte únic nacional, que genera rebuig també a ERC. Creuen que relega a un segon pla els territoris menys poblats, on tenen part important de la seva base electoral. En canvi, el PSC, que concentra el seu potencial a les zones més poblades, rebutja un sistema que no prevegi el recompte nacional. PSC, ICV-EUiA, PP, C’s i, amb matisos, la CUP defensen que és compatible aquesta fórmula amb el fet que el territori no perdi representativitat. “No podem admetre que la gent del territori no esculli els seus propis diputats”, va advertir el diputat de CiU Lluís Corominas.

Ampli consens

Acord sobre l’administració i la sindicatura electorals

Malgrat el fracàs en matèria de sistema, set anys d’intents en ponència han servit aquest cop per arribar a un ampli consens sobre administració i sindicatura electoral -la junta electoral pròpia-, aquesta última amb recels dels partits unionistes. La part del text que més consens genera preveu fer incompatible ser diputat al Parlament i senador; obliga els candidats a estar censats en la circumscripció on es presenten; redueix el sou als diputats que tinguin una altra feina; preveu una única tramesa postal amb les paperetes i la propaganda de tots els partits i limita la despesa electoral dels partits. També preveu el vot anticipat presencial i l’urna mòbil per a persones amb dificultats de mobilitat, obre la porta al vot electrònic i limita els blocs electorals en els mitjans de comunicació públics.

Per al PSC, molts d’aquests elements no farien necessària una nova llei, sinó que ja són aplicables ara amb el simple acord dels partits. Per això va anunciar ahir que es reserva la possibilitat de promoure una proposta perquè ja sigui d’aplicació en les pròximes eleccions “amb llei o sense”.