Política 28/08/2017

Castellà cooficial, doble nacionalitat i Suprem català: les claus de la llei

La norma de transitorietat preveu una via perquè els funcionaris de l’Estat s’integrin a la Generalitat

Aleix Moldes / Núria Orriols
4 min
La transició, segons la llei

BarcelonaJunts pel Sí i la CUP van presentar ahir públicament el contingut de la llei de transitorietat jurídica i de fundació de la República, que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Els independentistes van insistir ahir que només entrarà en vigor en cas que guanyi el sí en el referèndum de l’1 d’octubre, tot i que s’aprovarà abans. La llei, que se situa com a norma “suprema” de l’ordenament jurídic català, estaria vigent des de la declaració d’independència fins a l’aprovació en referèndum d’una Constitució catalana.

Nacionalitat i territori

Catalunya esdevé una República “de dret, democràtica i social”

La norma defineix Catalunya com una “República de dret, democràtica i social” i estableix els límits territorials per mar, per terra i per aire. L’Aran manté el règim jurídic especial. Les úniques persones que tindran automàticament la nacionalitat catalana seran aquelles que, en el moment d’entrar en vigor la norma, posseeixin la nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a Catalunya des d’abans del 31 de desembre del 2016. La resta hauran de sol·licitar explícitament la voluntat d’obtenir la nova nacionalitat. Hi tindran dret les persones amb nacionalitat espanyola que hagin nascut a Catalunya -encara que resideixin fora-, els espanyols que visquin fora del Principat però que demostrin que hi van viure durant almenys cinc anys i les que tinguin el pare o la mare catalans. També la poden adquirir els estrangers que tinguin una residència “legal i continuada” a Catalunya durant un període de cinc anys. L’adquisició de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a l’espanyola -ni a cap altra- i preveu la negociació d’un tractat amb l’Estat sobre la matèria.

Continuïtat del dret

La major part de les lleis espanyoles seguiran vigents després de l’1-O

Es continuen aplicant les normes de la Unió Europea, els tractats internacionals i la normativa espanyola que no contradigui la llei de transitorietat jurídica. Ara bé, el Govern pot recuperar per decret normes suspeses pel Tribunal Constitucional i el Parlament pot replantejar-se l’adopció dels tractats internacionals en un termini d’un any.

Funcionaris

Els empleats públics de l’Estat poden integrar-se a la Generalitat

La llei preveu que els treballadors públics de la Generalitat ho segueixin sent després de la proclamació d’independència. I, a més, el personal de l’administració de l’Estat a Catalunya també podrà integrar-se a la Generalitat mantenint condicions i sou. La norma també insta el Govern a buscar un acord amb l’Estat que defineixi les condicions de la integració dels funcionaris estatals que presten serveis a Catalunya. Ara bé, es requerirà la nacionalitat catalana per “exercir el poder públic” i per accedir a llocs de “salvaguarda d’interessos generals”.

Drets i garanties

Es manté el règim lingüístic: la cooficialitat del català i el castellà

Es garanteixen els drets fonamentals de la Constitució, l’Estatut i el marc europeu de drets humans. Es reconeix el dret a percebre les prestacions públiques de la Seguretat Social, com l’atur i les pensions, i els drets lingüístics seguiran sent els mateixos que ara -català, castellà i aranès seran cooficials.

Tribunals

El TSJC assumeix les funcions del Tribunal Suprem

En el marc del poder judicial es preveu la continuïtat de places (jutges, magistrats, fiscals i lletrats) i tribunals. El principal canvi és que el TSJC assumeix les funcions del Tribunal Suprem, que se situaria a la cúspide del nou sistema jurídic i estaria format per les sales civil, social, administrativa i penal. S’elimina la sala militar i s’hi afegeix la sala de garanties constitucionals. El president del Suprem seria nomenat pel president de la Generalitat a proposta de la comissió mixta, un òrgan format per la sala de govern del Tribunal Suprem i per membres de la conselleria de Justícia. El fiscal en cap català l’ha de triar el Parlament a proposta del Govern.

Cap d’estat

Puigdemont també seria el president de la República

La llei preveu que el president de la Generalitat esdevingui també el cap d’estat. Per tant, en el període transitori i en cas de victòria del sí l’1-O, aquests poders correspondrien temporalment al president, Carles Puigdemont. Ell i la resta de membres del Govern tindrien immunitat -tal com ara- i només el nou Tribunal Suprem podria decidir que fossin jutjats per delictes “flagrants”.

Amnistia

La llei preveu l’amnistia de tots els encausats pel Procés

Tenint en compte el xoc amb l’Estat i les inhabilitacions pel 9-N, la llei preveu anul·lar els processos penals per conductes que “cerquessin un pronunciament sobre la independència o la creació d’un nou estat de manera democràtica i no violenta”.

Control constitucional

La sala de garanties del Suprem resol sobre drets fonamentals

La sala de garanties del Tribunal Suprem és l’encarregada de resoldre els recursos d’empara sobre drets fonamentals i els recursos electorals i de revisar les resolucions de tribunals que siguin contràries a la llei de transitorietat jurídica. L’actual Consell de Garanties Estatutàries passa a dir-se Consell de Garanties Democràtiques i controla l’adequació a la llei de transitorietat dels projectes i les proposicions de llei. Els seus dictàmens, a diferència del que passa actualment, serien vinculants.

Hisenda

La Generalitat passa a ser l’única autoritat tributària

La llei defineix la Generalitat com l’autoritat que exigeix al territori català tots els impostos, i deixa sense competències la Hisenda espanyola a Catalunya. D’acord amb aquesta llei, els ciutadans, les empreses i les institucions estaran obligats a pagar els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya.

Procés constituent

La llei preveu una fase de participació ciutadana i eleccions

Després de l’entrada en vigor de la llei de transitorietat, JxSí i la CUP preveuen un procés constituent amb diferents fases. En la primera, de participació ciutadana, s’organitzaran debats sectorials i territorials que generaran conclusions vinculants per als polítics. En una segona fase, es convocaran eleccions per escollir l’Assemblea Constituent i els seus representants redactaran una proposta de text constitucional que, per aprovar-se, haurà de reunir tres cinquenes parts de la cambra o, si no, la majoria absoluta. Finalment, la proposta de Constitució se sotmetrà a referèndum.

stats