La llei de transparència apuja lentament el llistó

BarcelonaEl got mig buit o el got mig ple. El clàssic debat aquest cop serveix per definir l'estat dels treballs al Parlament de la ponència de la llei de la transparència. D'una banda, el text original es va carregant d'ambició a cada reunió, augmentant la intensitat del focus que ha d'il·luminar el funcionament intern de l'administració i el destí dels seus recursos, segons l'últim esborrany dels treballs, a què ha tingut accés l'ARA. De l'altra, la tasca de la comissió avança lentament. Des que es va constituir la ponència al febrer, ha esmenat 17 dels 80 articles inclosos en el text base.

En tot cas, aquesta primera fase de la negociació ja ha servit per dibuixar l'esquelet d'una llei que, en resum, preveu crear un portal web de transparència que permeti als ciutadans consultar tots els detalls de l'administració imaginables. Per ara, els diputats ponents han posat èmfasi a subratllar que la informació sigui de fàcil accés i comprensió. Segons les esmenes incloses, les dades hauran d'estar sempre actualitzades i ser consultables segons diversos criteris. Tot per donar resposta a les demandes de més transparència i combatre la desafecció que generen la crisi i la corrupció.

Per exemple, el portal ha de permetre buscar a qui i per quins motius ha atorgat subvencions una administració o, en un altre sentit, quines administracions han contractat un empresa, per a quins serveis o obres, quins incidents ha patit i quines modificacions pressupostàries ha requerit. I, en lloc de permetre consultar la informació dels últims tres anys -com marcava la ponència inicial-, les dades disponibles abastaran fins a cinc anys.

La primera discussió va venir de l'àmbit d'aplicació. I es va optar per obrir el focus al màxim i incloure-hi tots els organismes públics, les empreses que reben fons públics i les que operen en àmbits d'especial interès, com les energètiques. Malgrat l'oposició del PP o C's, també s'hi ha afegit l'administració de l'Estat a Catalunya i un registre de lobis.

Tots aquests organismes i empreses -en nivells diferents- hauran de publicitar l'estructura interna, els salaris de la cúpula, les indemnitzacions i els llocs de treball. Fins i tot sortiran a la llum elements fins fa poc polèmics com els informes i estudis encarregats per l'administració, la despesa de les campanyes institucionals o el cost i ús de les hores sindicals.

En la batalla sobre els límits de la transparència també vencen per ara les propostes més obertes i tot fre haurà d'estar justificat i regulat per una norma amb rang de llei. Ara el debat se centra en qui controlarà l'aplicació de la llei. El Síndic de Greuges, l'Agència de Protecció de Dades o l'Oficina Antifrau? Són opcions sobre la taula, però cal escollir.

Tanmateix, la ponència no és una bassa d'oli. Als recels de PP i C's s'hi suma a vegades CiU, que té sectors que no veuen prioritària la llei. "Hi ha actituds dilatòries", lamenta un dels ponents. Sigui com sigui, els diputats senten l'alè d'una ciutadana que reclama mesures.