Les lliçons que Forcadell ha après de les preses

Jordi Ribalaygue
2 min
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ahir abans d’arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya

BarcelonaCarme Forcadell sent que ha après de la “fortalesa” de les internes amb qui conviu des que compleix 11 anys i mig de condemna. “Sempre dic que soc una supervivent, però realment les supervivients són elles. Han tingut una vida duríssima. A nosaltres ens ha vingut a veure molta gent a la presó, però sovint a elles no les ve a veure ningú”, distingeix l’expresidenta del Parlament, que ahir va lliurar 46 caixes a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb milers de cartes rebudes des que va ser empresonada.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Mentre espera si es revoca la semillibertat que el tercer grau li concedeix, Forcadell tracta que les penúries i els anhels de les recluses no quedin amagats dins de les cel·les publicant Escrivim el futur amb tinta lila (Destino), un assaig de reafirmació feminista que surt avui a la venda en què denuncia les febleses del sistema penitenciari per alliberar de la marginació les dones que l’arrosseguen des de petites. Les reflexions de la líder independentista després de transitar per quatre presidis traspuen un escepticisme sever amb la capacitat redemptora de les presons, de les quals el seu partit, ERC, és responsable a Catalunya des del 2016.

Carme Forcadell amb totes les cartes que ha rebut a la presó a l'Arxiu Nacional de Catalunya

“¿Serveixen per reincorporar les preses a la societat i perquè tinguin una vida com la d’altres dones? Crec que no”, opina en una trobada amb periodistes. Forcadell es declara colpida perquè algunes preses se li hagin confessat espantades per recobrar la llibertat. “Si sortien i anaven on vivien per dependre de les mateixes persones, temien tornar a delinquir. I n’he vist més de dos i tres que hi tornaven. El més greu és que, quan surten, no tenen feina ni mitjans per sobreviure”, lamenta.

Presons masclistes

Forcadell diu que ensuma masclisme als centres penitenciaris catalans, on 453 dones complien pena el 2019, menys del 7% dels reclusos. “Les dones anem a presons pensades i fetes per a homes”, protesta. Posa d’exemple que hi faltin assecadors, que s’hi emeti futbol de pagament -“Mai ens han preguntat si voldríem altres canals”- i que les feines millor pagades al centre mixt de Mas Enric les acaparessin homes. “Però, treballant juntes, vam aconseguir canvis. Em diuen que no saben què és el feminisme, però el practiquen cada dia”, s’enorgulleix.

El llibre 'Escrivim el futur amb tinta lila' de Carme Forcadell (Destino)

Amb 65 anys, l’expresidenta del Parlament és la interna més gran a la presó de Wad Ras. Sigui per veterania o per notorietat, les companyes de presidi li han confiat unes vivències al peu de l’abisme. “Han estat vexades, humiliades, maltractades, algunes d’elles violades i la majoria han patit violència masclista. No han tingut cap eina per lluitar contra el seu destí”, opina Forcadell. “Una noia em deia que estava agraïda a la presó. Pensava que, si no hi hagués entrat, estaria morta. Li havia permès deixar la droga i treure’s el graduat escolar. En canvi, una altra no en volia sortir. Tota la seva vida havia sigut més dura que allà dins”, revela. Al futur titular de justícia li prega “presons obertes” per afavorir la reinserció.

stats