L'ocàs del bany maria

L'editor Quim Torra fa anar sovint una metàfora encertada per definir 23 anys de pujolisme. Explica que Catalunya va ser un país al bany maria i que CiU era experta a administrar els fogons de la tensió nacional: ara pujant, ara baixant, i sempre evitant que res es descontrolés, que s'arrisqués massa. En això encara se sent còmode i excel·leix Josep A. Duran i Lleida, també per relacionar-se amb els socis de CDC. Els seus trenta anys al capdavant d'Unió són un bany maria constant. En públic, ha marcat distàncies evidents amb el procés. I en privat n'ha renegat dient que tot acabarà en no res i és una flamarada provocada pels convergents i alguns mitjans. Si fa o no fa, el que diuen a Madrid. Ara, quan havia enutjat i desorientat fins i tot els seus i quasi havia esgotat la paciència dels líders de CDC -llevat de la de Mas, que és infinita-, evita el xoc. El país ha canviat i és més atrevit. Per això Duran sap que el bany maria encara pot funcionar-li algun altre dia però té data de caducitat.