"L'única manera de vèncer és no improvisar"

BarcelonaLa gran majoria de líders polítics catalans, ara immersos en la definició dels termes de la consulta sobiranista, mantenen sovint que el procés encetat a Catalunya és el principi d'un nou paradigma, en cap cas una continuació o una reforma de l' statu quo actual. Aquest nou paradigma és precisament l'escenari en què s'emmarca la iniciativa I ara què? , un cicle de debats promogut per l'ARA i que ahir es va estrenar a la Filmoteca de Catalunya amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; del president del PSC a les comarques gironines, Joaquim Nadal, i del periodista i historiador Toni Soler.

Damunt la taula, la següent pregunta: "Què passa després de la proclamació d'independència?" La conversa, moderada per Antoni Bassas, editor de l'ARA, va venir precedida de la projecció de la pel·lícula Macià contra Companys , que reconstrueix la proclamació de la República Catalana i la posterior recuperació de la Generalitat. "L'única manera de guanyar és que no hi hagi improvisació", va deixar clar Mascarell en la seva primera intervenció. "L'any 1931 es veu clarament que la República Catalana està poc pensada", va afegir el conseller, que va fer una crida a tenir "apamats" el processos d'un estat.

"Ara estem en una situació nova", va prosseguir Nadal, vers lliure del PSC i partidari del dret a decidir. "Hi ha una majoria social que, per la via pacífica, planteja que el poble de Catalunya pugui dir el que pensa", va defensar l'exconseller, que tot i estar allunyat de la primera línia segueix ben connectat a l'actualitat.

"Durant un temps, és quasi més important el camí que el destí", va sentenciar Nadal mentre Mascarell assentia. Tots dos es van encarregar d'esvair els dubtes d'un parell d'assistents que van plantejar la possibilitat que les empreses catalanes es puguin veure perjudicades per una hipotètica sortida de la Unió Europea (UE) després de la constitució del nou estat català. El conseller de Cultura va revelar que ha mantingut converses amb empreses del sector establertes a Madrid, en què els ha explicat les polítiques culturals que es farien amb la independència -menys IVA, més promoció- i que, "en un 90%", les converses acaben amb la voluntat de les empreses de venir a Catalunya.

"Les multinacionals no tenen cap problema. Els interessa més tenir a punt el corredor mediterrani que no saber qui el gestiona", va assenyalar Nadal, i en va posar com a exemple les automobilístiques Seat, Ford i Nissan. "Potser algun xampanyer té problemes, o diu que en tindrà, però la resta no", va sentenciar.

I si falla la consulta?

A l'aire es respirava el més que probable escenari en què el govern espanyol no autoritzi la consulta. Què cal fer, aleshores? ¿Unes eleccions plebiscitàries que desemboquin en una declaració unilateral? "Veig més que hi hagi primer una declaració de sobirania i després una declaració d'independència", va considerar Mascarell. Una independència que, segons van coincidir tots dos ponents, ha de servir com un "instrument" per millorar la vida dels ciutadans. Aquest és el veritable objectiu de l'estat propi.