250 personalitats demanen als governs català i espanyol que negociïn

Reclamen, en un manifest, que “tots els actors implicats” en el conflicte facin “un esforç” per “desescalar la tensió social”

Probablement diàleg és la paraula que repeteixen més, des de fa temps, tant a la Generalitat com a la Moncloa. Una paraula, però, que fins ara ha restat buida de contingut perquè no s’ha aconseguit entaular una negociació entre els governs català i espanyol, aquest últim sempre contrari a reconèixer la bilateralitat amb Catalunya. Ara, després del 10-N i el preacord entre el PSOE i Podem per formar un nou govern, 250 personalitats han fet públic un nou manifest que reclama que “tots els actors implicats” en el conflicte facin “un esforç” per “desescalar la tensió social”. En un document fet públic aquest dimecres, lamenten “profundament les accions violentes dels últims dies a Catalunya”, demanen que s’abandoni l’estratègia de “judicialitzar” un conflicte de naturalesa política i insten els governs català i espanyol a iniciar “una ronda de negociacions per estudiar i pactar mesures que ajudin a encarrilar una sortida política al problema”. Quina hauria de ser aquesta solució? Segons el text, les negociacions s’haurien de fer “de bona fe” i el resultat hauria de ser “raonable” i que “pugui satisfer mínimament els interessos de cadascuna de les parts”.

El manifest sorgeix després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem, que condemna a fins a 13 anys de presó els impulsors de l’1-O, i de les mobilitzacions de protesta que s’han produït després. A parer de les persones que s’hi han adherit, la situació política, lluny de calmar-se, s’ha “agreujat d’una manera preocupant” des d’aleshores. Constaten que ha estat el primer cop que hi ha hagut “aldarulls i enfrontaments amb la policia” des que el 2010 va començar el Procés i que, arran d’això, s’han detingut unes 200 persones -gairebé una trentena continuen en presó preventiva- i hi ha hagut fins a 600 persones ferides, ja donades d’alta. En aquest punt, recorden que la Generalitat, a través del president Quim Torra, ha demanat reiteradament al govern espanyol establir una negociació, però que aquestes peticions “no han estat ateses”. De fet, dilluns el cap de l’executiu va tornar a trucar sense èxit al president espanyol, Pedro Sánchez.

Estatals i internacionals

Els signants del manifest -majoritàriament del món de la cultura i l’acadèmia- són de procedència diversa i destaquen -remarquen els seus impulsors- per la pluralitat. Des del lingüista nord-americà Noam Chomsky o Alain-G. Gagnon -president de l’Acadèmia de Ciències Socials del Canadà- fins a l’exconseller Andreu Mas-Colell, passant per l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, Miriam Ronzoni (Universitat de Manchester) o el jurista Josep Lluís Martí. També el sociòleg de la London Economics Anthony Giddens, la jurista de Valladolid Marina Echebarría Sáenz, el filòsof basc Daniel Innerarity, l’exrector de la UPF Josep Joan Moreso, la politòloga de la universitat alemanya Johannes Gutenberg Ruth Zimmerling o la filòsofa Victòria Camps.

Més continguts de