Tres anys de presó per a Bustos per retirar multes a familiars

BarcelonaL’Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó i a 16 anys d’inhabilitació l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per haver retirat multes a familiars, segons va informar ahir el TSJC. L’Audiència el condemna en el marc del cas Mercuri per dos delictes de tràfic d’influències -divuit mesos per cadascun- i també haurà de pagar 800 euros de multa, així com abonar 400 euros a l’Ajuntament, de manera solidària amb l’excap de la Policia Local, Josep Miquel Duran. El tribunal absol el tercer acusat del cas, l’excoordinador de l’àrea d’Espai Públic Xavier Izquierdo. A Duran el condemnen per un delicte de tràfic d’influències a 15 mesos i un dia de presó i a set anys i mig d’inhabilitació per a càrrecs públics, a 301 euros de multa i, per un delicte de prevaricació administrativa, a tres anys i mig d’inhabilitació.

L’ordre de l’intendent

Segons la sentència, el 28 de març del 2012 l’inspector del servei municipal de grua va multar el vehicle de la dona de l’exalcalde socialista amb 200 euros perquè estava estacionat en una parada d’autobús, davant la llar d’infants del seu fill, i posteriorment Bustos va trucar a Duran perquè li retirés la sanció, cosa que va fer. L’Audiència considera que l’intendent, “sabent que podia fer-ho i com a superior de tots els policies locals, va influir en un altre funcionari perquè procedís a anul·lar la multa”, de manera que va abusar de la situació de superioritat, perquè l’ordre responia a un interès espuri.

Només tres mesos més tard, el 22 de juny, dos fills de Bustos van estacionar el vehicle de la seva mare, exdona del condemnat, en una zona de càrrega i descàrrega als voltants d’una clínica i se’l va endur la grua. Bustos va avisar el cap de policia perquè els ajudés a retirar el cotxe sense pagar la multa.

Bustos va negar en el judici per presumpte tràfic d’influències a l’Audiència de Barcelona que hagués donat instruccions perquè li retiressin multes de trànsit a ell o als seus familiars: “En cap cas em vaig aprofitar de la meva condició d’alcalde”, va dir. I va assegurar que la multa a la seva dona per aparcar en una parada d’autobús “no es va tramitar” perquè ella va arribar a temps per evitar que la grua s’emportés el vehicle.

No és la primera sentència contra Bustos, que ja va ser condemnat el març del 2015 pel TSJC a un any i quatre mesos de presó pel nomenament irregular a dit d’una alt càrrec de l’Ajuntament de Montcada i Reixac l’any 2012. Bustos encara té obertes cinc causes més relacionades amb adjudicacions irregulars.

Mesura exemplaritzant

Amb aquesta segona condemna, ara sí que podria entrar a presó. Però l’ingrés no seria immediat perquè tot apunta que Bustos recorrerà la sentència al Tribunal Suprem en els cinc dies hàbils que li dona l’Audiència, cosa que podria retardar el dictamen sis mesos més. Sigui com sigui, l’acusació particular o la fiscalia podrien demanar l’ingrés a presó al·legant que ja té una sentència prèvia d’un any i quatre mesos.

Quan el Suprem s’hi pronunciï, l’Audiència haurà de valorar l’execució de la sentència. L’acusació demanarà l’ingrés a la presó i la defensa, commutar-li la pena, que és petita, per treballs a la comunitat, com ha fet recentment Oriol Pujol amb la sentència del cas ITV, per la qual ha sigut condemnat a dos anys i mig entre reixes.

Malgrat que les penes són inferiors a dos anys, en casos de corrupció política, sobretot arran del cas Pallarols, molts jutges ja no apliquen aquest barem. En el judici sobre el finançament il·legal d’UDC els acusats van acceptar penes d’entre un any i 7 mesos de presó, creient que no haurien de complir-les. Però hi van ingressar com a mesura “exemplaritzant.