POLÍTICA
Política 20/04/2014

Mascarell creu que la reforma de la Constitució de Rubalcaba arriba tard i no resoldrà la reivindicació sobiranista

El conseller de Cultura posa en dubte que una modificació de la carta magna beneficiés els interessos dels catalans

Acn
3 min

BarcelonaEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, creu que la proposta de reforma de la Constitució del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, no té "cap possibilitat de modificar l'actual procés català", d'una banda perquè arriba tard i, de l'altra, perquè utilitza fórmules obsoletes. En una entrevista a l'ACN, l'exmembre del PSC també ha qüestionat que una modificació de la carta magna, com proposa Rubalcaba, beneficiés els catalans. "Si amb la Constitució actual es fan lleis de recentralització o la llei d'unitat del mercat, per què he de pensar que la reforma de la Constitució ha d'anar bé per als interessos dels catalans?", s'ha preguntat.

Després que Rubalcaba hagi anunciat que tornarà a portar la seva proposta de reforma de la Constitució al Congrés un cop s'hagin fet les eleccions europees, Mascarell ha celebrat que "alguna cosa es bellugui", però no confia "gaire, per no dir gens", que la proposta del PSOE servirà per resoldre la reivindicació de Catalunya. "Al meu entendre s'està movent tard i amb unes fórmules que el 2006 eren sobre la taula i en aquell moment ningú les va defensar", ha argumentat.

A més, ha afegit que la proposta arriba "de manera un pèl oportunista" i que no solucionarà "l'element de fons del que està plantejant Catalunya, que va molt més enllà del que siguin capaços d'imaginar els dirigents del PSOE".

Abans de decidir si s'ha de modificar la Constitució, Mascarell creu que s'ha de saber en quina direcció es fa i amb quins objectius. I tenint en compte l'aplicació que s'està fent de l'actual Constitució, negant l'article que permet el traspàs de la competència per convocar referèndums, el conseller posa en dubte que hi pugui haver una reforma que respongui als interessos dels catalans.

Estat amb tics totalitaris

Amb referència a l'actitud de l'Estat respecte a Catalunya, Mascarell ha considerat que "no ha estat mai un estat dialogant" i ha conclòs que ara Catalunya està vivint la conseqüència d'un estat que "històricament ha estat jeràrquic, que ha tingut tics totalitaris, i que li ha costat entendre els principis bàsics de la democràcia i del diàleg". De tota manera, Mascarell ha augurat que la posició de "negar-ho tot" del govern espanyol "canviarà una miqueta" després de les eleccions europees del 25 de maig.

El conseller ha evitat valorar els possibles escenaris que es pot trobar Catalunya en cas que el govern de Rajoy no permeti la consulta del 9 de novembre amb l'argument que no és partidari de posar alternatives sobre la taula perquè "perjudica els catalans". Segons Mascarell, ara tots els esforços s'han de centrar a poder celebrar la consulta i provar-ho a través de totes les vies democràtiques. "Si finalment no és possible ja en parlarem", ha afegit.

De tota manera, ha afirmat que entre unes eventuals eleccions plebiscitàries en cas que no es pugui celebrar la consulta i una declaració unilateral d'independència hi ha d'haver un període per negociar. "No m'imagino que la cosa vagi lligada amb l'altra de manera automàtica perquè són dues coses que tenen temps diferents", ha argumentat, i després ha afegit que tots dos casos comparteixen com a característica principal que necessiten el suport de la societat catalana.

Catalunya no és un problema per a Europa

Finalment, amb referència al debat sobre la pertinença d'una eventual Catalunya independent a la UE, el conseller s'ha mostrat convençut que els catalans continuarien formant part de la Unió Europea perquè no veu cap raó per què Europa hagi de renunciar a "un dels nuclis més europeistes i menys problemàtics de la seva pròpia essència com a unió". Segons Mascarell, "Catalunya no és un problema per a Europa, ni en termes econòmics ni en ternes polítics", d'una banda perquè és un contribuent net i, de l'altra, en termes polítics, perquè és un país "profundament democràtic".

stats