GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Un mes i un dia d’una negociació que semblava impossible

ERC i el PSOE han driblat conflictes i interferències per encarrilar un acord que encara depèn de detalls

Pedro Sánchez va dedicar part de la campanya electoral del 10-N a titllar l’independentisme de moviment “fracassat” i el va comparar amb la ultradreta. En el mateix període, ERC va retreure al president espanyol no tenir “principis” i va avisar que qualsevol diàleg seria “molt difícil”. Van passar les eleccions i les matemàtiques van fer el miracle. El que semblava impossible es va convertir en realitat i avui fa un mes i un dia que socialistes i republicans negocien la investidura. El balanç permet pensar en un acord pròxim, amb permís del que diguin les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat sobre Junqueras.

Les reunions

Els equips negociadors s’han vist públicament en tres ocasions

Tres negociadors per banda, sense aigua a la taula i en una sala del Congrés. Així començaven el 28 de novembre les negociacions. Hi hauria dues trobades públiques més: una altra a Madrid (el 3 de desembre) i una tercera a Barcelona (el dia 10). El resultat van ser tres comunicats, dos dels quals conjunts, cada vegada més minvants pel que fa a l’extensió, però tots amb la porta oberta a continuar parlant. Però el PSOE i ERC no sempre han negociat amb avís previ a les càmeres. Els contactes no han parat a través del mòbil i també hi ha hagut trobades discretes, com la que van celebrar al Consorci de la Zona Franca o la de divendres a Madrid. Els republicans també s’han vist discretament amb Podem.

Els conflictes

ERC s’ha enfadat tres vegades amb el PSOE, però sense trencar

Com en tota negociació complexa, hi ha hagut alts i baixos, marcats sempre per ERC. Als republicans els va fer enfadar que Sánchez donés per molt avançat l’acord a principis de desembre. Després, que el ministre i negociador socialista José Luis Ábalos assegurés que Esquerra havia abandonat la unilateralitat. El tercer episodi va arribar quan, aprofitant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Junqueras, ERC va dir que no tornaria a seure amb el PSOE fins que pogués analitzar les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat. Els republicans han anat tensant la corda, però mai l’han volgut trencar.

Els gestos

El PSOE trenca el gel parlant de “conflicte polític”

Però no tot han sigut tensions entre socialistes i republicans, també s’han dedicat gestos més o menys explícits i més o menys confessables. Per part del PSOE, l’assumpció des de la primera reunió que el que hi ha a Catalunya és un “conflicte polític” i no un “conflicte de convivència”, com deia abans; la trucada de Sánchez al president Torra -emmascarada en una ronda de trucades amb tots els presidents autonòmics-, i el fre que ha posat el govern espanyol a impugnar resolucions del Parlament que parlaven de l’autodeterminació. Per part d’ERC, la celebració fa una setmana d’un congrés nacional consagrat a defensar el diàleg amb l’Estat i a rebaixar els objectius unilateralistes que no fa tant temps protagonitzaven el gruix del seu discurs polític.

Les interferències

La llista de detractors al pacte s’ha convertit en inacabable

És impossible recollir totes les interferències que han intentat fer descarrilar l’acord. Per insistència, potser el PP i Cs liderarien el rànquing de crítiques contra “la bogeria” de Sánchez, però el PSOE i ERC també han hagut de sobreviure com han pogut al foc amic: els socialistes, amb barons com el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i el d’Aragó, Javier Lambán, intentant dinamitar l’acord, i els republicans, amb Quim Torra i JxCat llançant dards i exigint que qualsevol acord inclogués l’autodeterminació i la mediació internacional. El més extemporani, el regidor de Vox i general retirat de l’exèrcit Fulgencio Coll, que va exigir processar el president espanyol, perquè el considera “un problema per a la seguretat nacional”.

Les incògnites

L’encaix de la taula de diàleg i desactivar la repressió

Conèixer què diran les al·legacions que presenti l’Advocacia de l’Estat s’emporta ara mateix totes les mirades, però hi ha altres incògnites que sobrevolen en l’horitzó. La primera, quina arquitectura definitiva tindrà la taula de negociació entre la Generalitat i l’Estat que ERC posa com a condició a canvi de facilitar la investidura. La segona, com els republicans aconseguiran fer complir el seu objectiu que el PSOE accepti “desactivar la via repressiva” contra l’independentisme. La tercera, fins a quin punt el partit de Junqueras es comprometrà amb l’estabilitat de l’Estat, és a dir, si el compromís d’ERC comença i acaba el dia de la investidura de Sánchez o negociaran també els grans eixos de la legislatura espanyola, com ara els pressupostos generals de l’Estat.

Les converses entre el PSOE i ERC tenen per ara diversos interrogants i un final incert, però tots dos han portat a la pràctica una negociació que, fa molt poc temps, semblava impossible.