Política 01/09/2017

Més de la meitat del FLA es destina a retornar el fons a l’Estat

Montoro va obviar ahir que tallar el FLA a Catalunya suposa que el govern espanyol deixi de rebre els diners que li ha prestat

Georgina Ferri
4 min
Cristóbal Montoro i Oriol Junqueras van reunir-se per parlar de la situació econòmica de Catalunya el març del 2016.

SubdirectoraEl ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, es va fer enrere ahir i va dir que el govern espanyol no tallarà el FLA a la Generalitat, contràriament al que havia anunciat el ministre Íñigo Méndez de Vigo fa poc més d’un mes. Les paraules del portaveu del govern espanyol eren una absurditat tècnica i un despropòsit, perquè no pagar el FLA a la Generalitat suposa, en el fons, que l’executiu de Puigdemont deixi de retornar els diners a l’Estat.

Per entendre-ho cal retrocedir fins a l’any 2012, quan en plena crisi del deute el govern espanyol va crear el fons de liquiditat autonòmic, el FLA. En aquell moment, amb la prima de risc pels núvols, moltes comunitats autònomes van veure com se’ls tancaven els mercats financers i com això suposava que no podrien fer front als venciments del deute. Per entendre el drama que això suposava cal fer un apunt previ: explicar quins són els mecanismes de finançament de l’administració de la Generalitat.

Model arbitrari, injust i insuficient

Per començar, hi ha el model de finançament. L’Estat -a un any vista- fa una previsió de la recaptació d’impostos de l’any següent i calcula quins seran els diners que repartirà a cadascuna de les 15 comunitats de règim comú. Des de l’any 2010 la liquidació del model dos anys després sempre demostra que Catalunya és la tercera comunitat que més recursos tributaris aporta a la caixa comuna i la desena en recursos rebuts un cop s’han aplicat els mecanismes de repartiment del model. A més, els últims anys la previsió sempre s’ha quedat curta a favor de l’Estat. L’any 2015 -exercici liquidat aquest 2017- el govern espanyol va transferir a Generalitat 1.879 M€ menys del que correspondria per la recaptació real, cosa que demostra que el model és arbitrari, injust i insuficient.

Per poder cobrir les despeses, habitualment les comunitats -que també disposen dels tributs propis que recapten directament- havien acudit als mercats financers. Quan es van començar a tancar l’any 2010, la Generalitat va recórrer a la solució d’emetre bons patriòtics, bons destinats a particulars per poder pagar les factures. Per captar els diners, s’havien de pagar elevats tipus d’interès. Que es tanquessin els mercats suposava que no es podien tornar els deutes amb els creditors internacionals, però tampoc amb els particulars.

Amb la recaptació tributària per terra per la crisi econòmica, és a dir, sense diners a la caixa per repartir, el govern espanyol va crear el FLA, un mecanisme de provisió de liquiditat que substituïa una reforma necessària del model de finançament.

Els diners del FLA serveixen per pagar, d’una banda, els venciments del deute i, de l’altra, per finançar l’objectiu de dèficit autoritzat. Brussel·les assigna un dèficit al Regne d’Espanya que el govern distribueix als diferents nivells d’administració.

Segons aquest mecanisme de provisió de liquiditat, l’Estat acudia als mercats internacionals, s’endeutava i prestava aquests diners a les comunitats autònomes a canvi d’un tipus d’interès (en el període 2012-2017 la Generalitat ha pagat 2.234 M€ en interessos del FLA). Uns diners, doncs, que les autonomies havien de retornar (els préstecs dels 2012 es van començar a retornar el 2015). A més, l’Estat establia una prelació, és a dir, deia quines despeses s’havien de pagar primer amb el FLA i, a més, els pagaments els feia i els fa directament, a través de l’ICO, als proveïdors i als creditors.

El 21 de juliol Méndez de Vigo va amenaçar de tallar el FLA si la Generalitat destinava diners al procés sobiranista i obligava el Govern a fer una declaració setmanal de les despeses, amenaçant els funcionaris -els interventors- si incomplien. Les paraules de Méndez de Vigo contribuïen, d’una banda, a la campanya de la por per l’1-O, que passava de la judicialització del procés a l’amenaça econòmica, i de l’altra al col·lapse burocràtic de la Generalitat. No era res de nou, però, perquè l’executiu de Mariano Rajoy ja va utilitzar el novembre del 2015 el FLA com a instrument de pressió política i de desprestigi de Catalunya. En aquella ocasió va demanar que es fes una validació factura per factura abans de pagar per demostrar que no es destinaven diners a “ veleidades independentistas ”.

El FLA refinança el FLA

Més de la meitat  del FLA es destina a retornar el fons a l’Estat

Ahir Montoro es va desdir i va assegurar que no tallarà el FLA. El que va obviar el ministre d’Hisenda és que tallar el FLA a Catalunya suposa que el govern espanyol deixi de rebre els diners que li ha prestat. Aquest 2017 Catalunya ha demanat al FLA 7.340 milions d’euros, dels quals 1.324 milions són per a l’objectiu de dèficit autoritzat (0,6% del PIB), la resta, 6.016 milions són per a venciments del deute. Entre aquests venciments hi ha el deute contret amb el FLA -de fet, 3.993 milions són per pagar el FLA d’altres anys i altres mecanismes de liquiditat-. És a dir, més de la meitat del FLA d’aquest any, un 54,4% del total, es destina a pagar el que s’ha rebut pel FLA altres anys. Si Catalunya disposés de més diners dels impostos que paguen els ciutadans, és a dir, si controlés les seves bases fiscals, el seu ràting milloraria i, per tant, tindria accés als mercats internacionals. I no hauria de dependre d’un FLA irregular i impredictible al servei de la pressió política.

stats