L'independentisme torna a seure al banc dels acusats en el judici a la mesa del Parlament
Els cinc acusats s'enfronten a penes d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros
BarcelonaDe tots els fronts judicials que va obrir el Procés la tardor del 2017, aquest dimarts se'n començarà a resoldre un altre. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) jutjarà per un delicte de desobediència quatre exmembres de la mesa del Parlament i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya pel paper que van tenir en la tramitació de diverses iniciatives vinculades amb la independència, entre elles les lleis de desconnexió –la del referèndum i la de la transitorietat jurídica–. Potser no és tan mediàtic com el judici de l'1-O al Suprem, que va condemnar els presos polítics, però al Palau de Justícia de Catalunya es tornaran a rememorar dates clau del Procés, en aquest cas posant el focus en el paper que hi va tenir el Parlament.
Els acusats són l'exvicepresident del Parlament Lluís Corominas (PDECat), l'exsecretària primera Anna Simó (ERC), l'exsecretària quarta Ramona Barrufet (PDECat), el també exvicepresident Lluís Guinó –que va substituir Corominas quan es va convertir en líder de JxSí al Parlament i Mireia Boya (CUP). Tots, menys Guinó, estan allunyats de la primera línia política. La Fiscalia i la Advocacia de l'Estat demanen per a ells un any i vuit mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. Vox, que exerceix d'acusació popular, vol 12 anys de presó i la inhabilitació per als cinc acusats, que considera autors d'un delicte d'organització criminal.
El nucli del conflicte
El tema principal del debat és què podia i què no podia fer el Parlament en un dels moments més àlgids del Procés, el ple del 6 i 7 de setembre del 2017. Els membres sobiranistes de la mesa van decidir llavors tramitar les lleis de desconnexió i celebrar els debats pertinents malgrat que tenien reiterades advertències per escrit del Tribunal Constitucional (TC) perquè ho evitessin. La línia d'actuació que va establir la llavors presidenta de la cambra, Carme Forcadell, és que el Parlament no podia limitar la llibertat d'expressió dels diputats i, per tant, no podia exercir "d'òrgan censor" de les iniciatives parlamentàries. Segons ella, frenar la tramitació de les lleis de desconnexió, hauria sigut com atacar les arrels del parlamentarisme. En un article que aquest dimecres publicarà l'ARA, l'expresidenta de la cambra insisteix en defensar la seva actuació i la dels seus excompanys: "Em reafirmo. Al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot i això inclou parlar del dret a l'autodeterminació de Catalunya".
Dels membres sobiranistes de la mesa d'aquella època, no seran jutjats ni Forcadell ni Joan Josep Nuet. La primera perquè ja va ser condemnada pel Suprem. El segon perquè, quan va obtenir l'escó de diputat d'ERC al Congrés, es va decidir que també sigui jutjat pel Suprem més endavant. El judici que comença demà es farà al TSJC perquè el Suprem va decidir separar aquesta peça de la causa de l'1-O.
Suspès tres vegades
El judici es farà malgrat el rebrots de coronavirus, que estan afectant la capital catalana. La qüestió és que amb anterioritat ja s'ha suspès tres vegades i ara no s'ha volgut suspendre una quarta. El TSJC assegura que ha pres totes les mesures per garantir la seguretat dels assistents. Més enllà dels acusats, molts dels testimonis que compareixeran davant del jutge són cares conegudes que ja van tenir un paper en el judici de l'1-O. És el cas de l'exvicepresident del Parlament José Maria Espejo-Saavedra (Cs) i del secretari segon actual David Pérez (PSC). També el dels exlletrats majors del Parlament Pere Sol i Antoni Bayona i el del secretari general actual, Xavier Muro. Els lletrats de la cambra van estar a l'ull de l'huracà durant aquells intensos dies del Procés i sempre es van posicionar en contra de tramitar les lleis i d'aprovar la DUI del 27-O.
A proposta de Boya, també hi tindran un paper destacat diversos membres de la CUP que hi aniran com a testimonis, com per exemple Carles Riera, Albert Botran, Eulàlia Reguant i Gabriela Serra. També hi seran l'exdiputat Albano Dante Fachin i els actuals diputats Ferran Civit (ERC) i Antoni Castellà (Demòcrates). Malgrat totes les restriccions recomanades pel Govern a causa del covid, l'independentisme tornarà a mobilitzar-se davant del TSJC per donar suport als acusats. Tots els partits i les entitats sobiranistes tornaran a concentrar-se per protestar contra el judici. Entre ells, els successors dels acusats a la mesa del Parlament, amb el president Roger Torrent i el vicepresident Josep Costa al capdavant.
