Les mil i una reconciliacions de JxCat i ERC al Govern

BarcelonaLa reconciliació. Aquell moment en què les dues parts d’una relació deixen enrere els problemes que les separaven i tornen a fer camí plegades. És la història del govern de JxCat i ERC. Una reconciliació rere una altra amb la certesa que, si pretenen fer durar el matrimoni, encara n’hauran de passar moltes més. L’última ha arribat amb el pla de desescalada, amb acusacions de filtracions pel mig. Sense amor, tot és més complicat. Però ¿què és més sòlid, un govern que s’entén i es coordina o un que es posa permanentment a prova?

Els presos polítics

Compareixença conjunta de màxim nivell a la galeria gòtica

El pacte de govern ja va néixer tensionat. De fet, formalment la primera reconciliació la van afrontar abans de constituir-lo, després d’haver-se tirat els plats pel cap per la no investidura de Carles Puigdemont. Ja a la Generalitat, la suspensió dels presos polítics que eren diputats per part del Tribunal Suprem va obrir una esquerda al Parlament, que va obligar a actuar president i vicepresident. El divendres 5 d’octubre del 2018, Quim Torra i Pere Aragonès es feien fotografiar somrients en mànigues de camisa acabant de tancar un acord de “coordinació” que presentarien tot seguit, ja més seriosos, a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. “El Govern està fort i unit”, van exposar.

Obrir les presons

Reconèixer les limitacions per apaivagar un foc amb Justícia

No va generar una polèmica tan gran, però sí un debat públic que es va allargar durant setmanes. El 5 de setembre, des de Waterloo, Torra es va mostrar voluntàriament poc precís a l’hora de respondre si la Generalitat obriria les presons per deixar sortir els presos polítics. El debat venia del juliol, quan havien estat traslladats a Catalunya. “En el seu moment es prendran les mesures que s’hagin de prendre”, va dir Torra, cosa que va provocar incredulitat a la conselleria de Justícia. “No es planteja aquest escenari”, va respondre aquella mateixa tarda la consellera Ester Capella. La crisi es va arreglar -aparentment- al cap d’uns dies. “Jo no tinc la possibilitat d’obrir les presons”, va acabar reconeixent Torra.

La taula de diàleg

El mediador que es va convertir en la figura de la polèmica

JxCat va votar contra la investidura de Pedro Sánchez i ERC la va avalar amb una abstenció. A canvi en va treure una taula de diàleg que des de Junts es va remarcar que “no interpel·lava a la meitat del Govern”. Durant unes quantes setmanes entre el gener i el febrer del 2020 aquesta taula va ser motiu de polèmica entre socis amb la figura del mediador en l’epicentre. Finalment va arribar la reconciliació: JxCat va renunciar al mediador -almenys per a les primeres trobades- i cadascú va triar els seus representants per anar a negociar amb el govern espanyol. Després de la primera reunió, les costures van tornar a quedar ben obertes.

Pressupostos de pandèmia

Un final en diferit de la legislatura per tancar una crisi al Parlament

ERC no amaga la seva incomoditat amb l’afer de la pancarta de suport als presos i exiliats que va acabar amb la inhabilitació de Torra. Tot i això no va ser aquest el motiu de confrontació pública amb JxCat, sinó el moment de la pèrdua de la condició de diputat del president. Torra va responsabilitzar Roger Torrent davant el ple d’haver-lo deixat sense escó i uns dies després va proclamar als quatre vents que la legislatura quedaria liquidada tan bon punt s’aprovessin els pressupostos. Va arribar la pandèmia i la situació es va capgirar. La reconciliació va venir forçada per les circumstàncies. “Estem treballant molt bé [...]. Penso que hem sabut veure que en aquest moment tan important per al nostre país, calia ser capaços de reaccionar i de posar el país per davant de tot”, deia Torra en una entrevista a l’ARA al maig.

El contracte de Ferrovial

Assenyalament públic a una decisió que ningú ha capgirat

Probablement si El Confidencial no hi hagués parat atenció, el contracte amb Ferrovial per fer seguiment de contagis de covid-19 hauria passat desapercebut entre els centenars de contractes d’emergència que es van signar durant l’anterior estat d’alarma. El fet és que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va reclamar públicament que es revertís aquell contracte i ERC va sortir ràpidament a explicar que es faria de manera immediata. La polèmica es va aturar en qüestió de minuts i amb una nova reconciliació al sarró: els dos partits van votar a favor de la rescissió del contracte al Parlament el mes de juny. Han passat cinc mesos i continua vigent, però no s’han tornat a sentir crítiques des de dins l’executiu.

La inhabilitació de Torra

El rol “limitat” d’Aragonès a canvi de renunciar a simbolismes

La llei de la presidència regula com ha de ser la substitució d’un president inhabilitat. Això no va impedir que JxCat i ERC tornessin a topar. Els uns perquè pensaven que Aragonès voldria “usurpar” les funcions de president. Els altres, perquè temien un rol “simbòlic” de Torra que perjudiqués el calendari electoral. La qüestió es va resoldre en un document de dues pàgines que recollia un rol “limitat” d’Aragonès -compartit amb Budó en aspectes de representativitat- i descartava qualsevol paper per a Torra.

La desescalada

Les filtracions i el paper de la conselleria de Treball

Durant unes hores ERC es va aixecar del comitè de crisi que treballava en el pla de desescalada per la filtració d’un esborrany. Aragonès va abandonar la reunió i els republicans van assenyalar directament els seus socis com a responsables d’una filtració que van exigir que fos l’última. JxCat va negar que en fossin els responsables, però aquesta topada va protagonitzar la sessió de control de dimecres al Parlament. La reconciliació, l’última fins ara, es va forjar en una altra reunió bilateral, com la d’aquell octubre del 2018 en què Torra i Aragonès s’havien compromès a millorar la coordinació.