Política 29/10/2017

Un secretari d'estat belga obre la porta a l'asil polític per a Puigdemont i el primer ministre el desautoritza

El ministre d'Immigració, del partit independentista N-VA, havia posat en dubte que el president de la Generalitat tingui un judici "just" a l'estat espanyol

Laia Forès
3 min
Theo Francken, ministre d'immigració de Bèlgica

Brussel·lesEl primer ministre belga, Charles Michel, ha picat la cresta a un dels membres del seu gabinet, el secretari d'Estat –equivalent a un ministre– de Migració i Asil, Theo Francken, que havia obert la porta a donar asil polític a Carles Puigdemont. Michel, que ja va tenir problemes amb la diplomàcia espanyola per les seves pròpies paraules per haver condemnat la violència policial de l'1-O, ha demanat a Francken que no tiri "més llenya al foc" del conflicte entre Espanya i Catalunya. En un comunicat, Michel ha assenyalat que l'asil per Puigdemont "no està en absolut en l'ordre del dia" del seu govern, però ha reiterat la seva crida al diàleg entre les autoritats espanyoles i catalanes.

Hores abans, Theo Francken havia dit en una entrevista a la televisió flamenca VTM: "Ho hauria de decidir un jutge. Hi ha el procés d'asil. Si obté aquest asil, serà difícil que sigui extradit a Espanya. El nostre dret ho impedeix". Francken és del partit independentista flamenc N-VA, un dels socis de govern del primer ministre del país, el liberal francòfon Charles Michel.

Francken considera factible concedir l'asil polític a Carles Puigdemont si ell ho demanés, ja que segons el ministre el president de la Generalitat podria no rebre un judici "just" a Espanya. "No seria irreal, ben mirat", ha declarat. "S'està parlant d'una pena de presó. Faltaria veure fins a quin punt seria un judici just", sempre sobre la hipòtesi que Puigdemont decidís demanar l'asil a Bèlgica.

Francken no ha amagat que si Puigdemont sol·licités asil a Bèlgica, es crearia un nou conflicte diplomàtic entre Bèlgica i Espanya. "Esclar que això ens posaria en una situació diplomàtica difícil amb el govern espanyol", ha reconegut, "però és possible, per llei, sol·licitar l'asil, una sol·licitud que s'examinaria de manera objectiva, correcta i independent, com els agradaria als ciutadans espanyols que passés".

Bèlgica és dels pocs països comunitaris que permeten demanar asil a ciutadans d'altres països de la UE i no només a ciutadans de països tercers. Poden demanar asil, entre altres criteris, persones que siguin perseguides per les seves idees polítiques o religioses, o persones que corrin el risc de ser torturades o ser víctimes d'un tracte degradant o inhumà.

Bèlgica ha negat extradicions a Espanya

Si arribat el cas Puigdemont anés a Bèlgica a demanar asil, Espanya podria recórrer a l'ordre de detenció europea, en vigor des del 2004, que permet a un estat membre reclamar l'extradició automàtica d'una persona que hagi de ser jutjada. Gairebé mai s'ha negat una ordre de detenció europea, però Bèlgica n'és l'excepció.

El 2013, un jutge va rebutjar l'extradició de Natividad Jáuregui, àlies Pepona, presumpta membre d'ETA resident a la ciutat flamenca de Gant. La justícia belga va donar per vàlids els arguments de la defensa, que al·legava el risc de tortura a Espanya, i va estimar que Jáuregui podria veure vulnerats "els seus drets fonamentals" a Espanya. La presumpta membre d'ETA s'està a Bèlgica en llibertat perquè Espanya ja ha esgotat totes les vies judicials per demanar-ne l'extradició.

Crisi diplomàtica

Les declaracions del titular d'Immigració podrien fer encara més profunda la crisi diplomàtica entre Espanya i Bèlgica per les declaracions del primer ministre en què defensava la mediació europea si finalment fracassava el diàleg polític entre Barcelona i Madrid. Charles Michel també va ser molt crític amb la violència policial de l'1 d'octubre.

Al govern espanyol no li van fer gens de gràcia les declaracions de Michel i va arribar a enviar una queixa formal a l'ambaixada de Bèlgica a Espanya. Posteriorment, Rajoy i Michel van signar la pau a l'últim Consell Europeu. Almenys de cara als mitjans de comunicació: els dos mandataris van buscar les càmeres de televisió per donar-se la mà en senyal de pau.

Segons el ministre d'Immigració i Asil de Bèlgica, que manté tesis pròximes a l'extrema dreta en matèria d'immigració, Puigdemont no s'ha posat en contacte amb Bèlgica. "Encara no s'ha fet cap demanda, però les coses evolucionen ràpidament. Veurem què passa en les pròximes hores i en els pròxims dies", ha dit.

stats