La missió d'eliminar un rastre digital "infame": els docents assenyalats per l'1-O busquen justícia

BarcelonaCada setembre des de fa set anys, els nou professors de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca que van ser assenyalats l'1-O reviuen el calvari judicial que van patir quan se'ls va acusar d'haver vexat els fills de guàrdies civils. La raó? Si els nous alumnes els busquen a Google, els primers resultats que surten són els de la causa judicial contra ells, que va quedar arxivada. També l'article on El Mundo va publicar el seu nom, cognoms i fotografies i que va acabar en una portada que l'aleshores líder de Cs, Albert Rivera, va fer servir per assenyalar-los com a "mestres separatistes". El novembre de 2024 es va tancar l'última carpeta judicial oberta contra els docents, que lamenten el "desgast personal" i "patiment enorme" al llarg d'aquests anys, on s'han sentit sols i sense el suport ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Ara volen que es faci justícia en dos flancs: d'una banda, esborrant la petjada digital "infame" de les acusacions contra ells a internet i, de l'altra, aconseguint una reparació moral del dany que inclogui un pla per protegir els professors de persecucions pel que expressen a les aules.

Segons ha pogut saber l'ARA, el col·lectiu de mestres ha traslladat aquestes reivindicacions tant al departament d'Educació com al Parlament. De fet, el president de la cambra, Josep Rull, els va convidar a una audiència a mitjans de febrer per expressar el suport a l'escola catalana, quan es va arxivar l'últim cas. En aquella trobada es va plantejar que l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) els ajudés a exercir l'anomenat dret a l'oblit: un dret que permet als ciutadans cancel·lar el tractament de les seves dades una vegada ja no són necessàries per a la funció que, en el seu moment, va justificar-ne l'ús. Rull va posar-se en contacte amb la presidenta de l'ACPD, Meritxell Borràs —excompanya seva al Govern de l'1-O— per aplanar-los el camí per exercir aquest dret i, a més, fer constar en les notícies publicades sobre ells que la justícia els va declarar innocents. És l'anomenat dret d'actualització.

El dret a l'oblit s'aplica a bases de dades, però també als sistemes que fan servir els cercadors web i les hemeroteques per tal de mostrar certs resultats a partir de dades personals com el nom. Primer, cal reclamar davant dels titulars de les webs i xarxes socials on s'ha produït la publicació; si no atenen raons, s'obre un procediment davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. L'Autoritat Catalana només és competent quan les reclamacions són contra un ens públic.

Protecció davant dels cercadors

Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, el dret a l'oblit pot concretar-se en diverses accions: la mesura més dràstica és l'eliminació de la notícia, una petició que gairebé mai prospera perquè entra en col·lisió amb la llibertat d'informació. També es pot demanar l'anonimització (perquè els noms s'esborrin o siguin substituïts per inicials) o que s'impedeixi que Google i eines d'IA, com ChatGPT, rastregin el nom per oferir resultats relacionats. Així es preserva la informació publicada original, però es protegeix ciutadans anònims de l'impacte que té per als seus drets que qualsevol persona que els cerqui a internet trobi notícies que els afecten anys després dels fets que van ser d'interès informatiu.

Les fonts jurídiques consultades per aquest diari consideren que la petició dels mestres d'El Palau pot prosperar. Ara bé, també alerten que, en general, cal ponderar cas per cas quina mesura s'aplica per tal que l'exercici d'aquest dret no es converteixi en una via per modificar a la carta les hemeroteques periodístiques. La rellevància de la notícia, el temps transcorregut i el grau en què afecta els drets a l'honor, la intimitat o la imatge d'una persona són tres criteris que es tenen en compte a l'hora de prendre una decisió. En última instància, es pot recórrer als tribunals per reclamar l'exercici d'aquest dret.

A la recerca del "desgreuge"

El Síndic de Greuges també ha fet costat als docents d'El Palau en aquest periple. De fet, aquesta va ser l'única institució que en el seu moment es va asseure amb ells i amb les famílies denunciants per mirar de trobar una solució. El Síndic també va mediar perquè es produís una reunió, a l'abril, entre els docents i la secretària general de la conselleria d'Educació, Teresa Sambola. Els professors van aconseguir el suport dels serveis jurídics del departament per continuar endavant amb el procediment pel dret a l'oblit, però continuen a l'espera d'una resposta pel que fa a les demandes de reparació del dany (per exemple, amb una declaració de "desgreuge" per part de la Generalitat i un acte públic per manifestar-los el suport a la seva tasca). També van plantejar elevar al Consell d'Educació de Catalunya un pla per tal de revertir "les conseqüències del mal infligit per la persecució patida i restaurar la dignitat de l’escola catalana", tal com consta en un document entregat a Educació i consultat per l'ARA.

Aquí és on els docents consideren que cal fer passes endavant per evitar que es torni a repetir el que van viure. No només es tracta de debats sobre la democràcia i la convivència com els que es van suscitar a les aules després de les càrregues de l'1-O a Sant Andreu de la Barca, on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil més gran de Catalunya. Segons denuncien, parlar a l'aula de temes com la massacre a Palestina o els drets de les dones és cada vegada més difícil en un entorn on molts docents acaben sentint que la via més fàcil per estalviar-se problemes és l'autocensura. Però els docents d'El Palau reivindiquen que cal que els professionals de l'educació puguin conscienciar sobre aquests temes. Consideren que formar consciències crítiques entre els alumnes és, també, part de la funció dels mestres.