El moment negociador d'ERC
MadridDesprés de la forta batalla interna dins de la coalició del govern espanyol per arribar a un acord de pressupostos, ara arriba el moment de la negociació amb la resta de partits de la investidura. I aquí la formació que tindrà un paper clau és ERC i els seus tretze diputats. Els republicans volen fer servir la palanca dels pressupostos per lligar altres carpetes obertes, com el blindatge del català a la llei audiovisual o que la futura llei d'habitatge espanyola no rebaixi la catalana. Sobre el contingut exacte dels pressupostos, no sembla que hi hagi d'haver grans problemes, un cop ja se sap que seran uns comptes expansius que permetran a l'executiu tenir marge per negociar amb els partits minoritaris.
Però, més enllà dels pressupostos en si, cal tenir en compte que l'estratègia de fons d'ERC, i la seva aposta per la taula de diàleg, passa per la supervivència del govern PSOE-UP, i això l'empeny a aprovar els comptes (caldrà veure què passa a Catalunya amb el PSC si la CUP es despenja de les negociacions amb el conseller Giró). Això és el que la distingeix de Junts, que oscil·la entre la crítica frontal al govern de Pedro Sánchez i la predisposició a negociar uns pressupostos en què els seus quatre diputats no són aritmèticament imprescindibles. L'equilibri de JxCat no és fàcil. S'asseuran a negociar amb el govern espanyol quan els cridin, però es veuen més a fora que a dins del ball. I encara més després que ERC no sembli estar predisposada a consensuar amb Junts una estratègia de negociació conjunta. Els republicans esperen que, després dels contactes que hi ha hagut aquestes últimes setmanes, aviat hi hagi una reunió oficial entre les dues delegacions que serveixi per visualitzar el paper negociador d'ERC. La xifra del 17,2% d'inversió representa un augment respecte a l'any anterior (16,5%), però continua per sota de la demanda històrica del pes del PIB (19%). Tot i això, no sembla un obstacle insuperable.
En definitiva, el PSOE sap que ERC és el seu soci estratègic de legislatura i li convé cuidar-lo, mentre que té pocs incentius per obrir una subhasta amb grups catalans que inclogui Junts. Tampoc Junts, tot i que a Barcelona malda per recuperar protagonisme econòmic, té clars els beneficis que tindria donar suport al govern espanyol quan el seu punt fort és la batalla exterior de Carles Puigdemont. Més fàcil per al govern espanyol seria aconseguir el suport dels quatre diputats del PDECat, que necessiten oxigen polític en forma de protagonisme per sobreviure com a partit. La partida comença ara.
