Finançament autonòmic
Política 22/09/2021

La Moncloa burxa en la divisió del PP pel finançament

La ministra d'Hisenda es compromet a presentar una primera proposta de reforma al novembre

4 min
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, durant el ple del Congrés d’ahir.

La reforma del model de finançament va començar a caminar ahir al Congrés entre el compromís del govern espanyol a tirar-la endavant abans que acabi la legislatura i el déjà-vu de tots aquells –en especial les comunitats que denuncien infrafinançament– que fa anys que reclamen una transformació del model actual (aprovat l’any 2009) i que en teoria s’hauria d’haver revisat el 2014. La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha comparegut aquest dimecres al Congrés de Diputats per informar sobre la futura reforma del model, que té un futur incert davant les dificultats per obtenir consensos fins i tot dins dels mateixos partits. Conscient que els vots del PP poden ser claus –el canvi de sistema requereix la majoria absoluta del Congrés i els partits bascos acostumen a inhibir-se d'aquest debat–, Montero ha volgut burxar en la divisió entre les files populars per forçar el seu líder, Pablo Casado, a posicionar-se.

Durant la seva compareixença la ministra s’ha adreçat explícitament als populars i, en concret, els ha emplaçat a resoldre les seves diferències internes. “¿El PP pot conciliar la política d’Andalusia amb la de Madrid? Quina serà la seva posició?”, els ha etzibat als diputats. El fet és que els blocs que s'han creat al voltant del model de finançament situen en llocs diferents comunitats del mateix color polític. Mentre que Andalusia, com a regió més poblada, denuncia infrafinançament, Castella i Lleó o Galícia posen la lupa al despoblament i Madrid es postula com la comunitat que "més aporta" i centra el debat en la gestió dels impostos o en posar "límit" al que es coneix com a "fluxos de solidaritat" entre comunitats. Des de la direcció dels populars, però, de moment s'ha esquivat el debat i només s'ha posicionat per defensar Madrid davant els intents de limitar-ne l'autonomia fiscal.

Tot i els dards al PP, Montero també va admetre que també hi ha divisió entre les autonomies governades pels socialistes. Ho demostra la campanya oberta des de fa mesos pel president del País Valencià, el socialista Ximo Puig, que fa temps que lidera aquest debat i no cessa en la seva recerca d'aliats autonòmics fora fins i tot del seu color polític. Sense anar més lluny, Puig va establir la seva última trobada aquest dimarts amb el president d’Andalusia, Juan Manuel Moreno, del PP. Més enllà de la foto, de la trobada en va sortir un document conjunt en el qual es recull la creació d'un fons transitori de compensació d'anivellació, és a dir, per compensar "l'infrafinançament d'anys d'algunes comunitats autònomes". Moreno fins i tot va anticipar que Andalusia i el País Valencià haurien de rebre uns 1.700 milions d'euros. Puig, a més a més, també està temptejant els contactes amb Múrcia, on governa el PP amb Vox.

Abans, però, el president valencià es va trobar amb Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears, a principis de juliol i a principis de setembre amb Pere Aragonès, amb qui va parlar de la gestió dels fons europeus, però també del model de finançament. Tanmateix, la Generalitat –que persegueix negociar qualsevol qüestió de manera “bilateral” amb la Moncloa– no s’ha sumat, ara per ara, a la reivindicació d’un canvi del model de finançament autonòmic, que en el seu moment va aprovar precisament el Govern del tripartit, amb l’aleshores conseller d’Economia Antoni Castells al capdavant, de la mà del PSOE. De fet, en aquella reunió, els dos presidents es van conjurar per un “finançament just”, però no per una reforma del model, sinó per objectius “més a curt termini”.

Davant els diferents fronts autonòmics, Montero també mou fitxa i aquest dijous es reunirà precisament amb Armengol per parlar del factor insular, un criteri que les illes també volen que centri el futur model de finançament autonòmic.

Primera proposta al novembre

Abans de buscar suports al Congrés, però, la ministra d’Hisenda s’ha compromès a presentar a mitjans de novembre una primera proposta de reforma del model de finançament autonòmic centrada en definir el criteri de població ajustada. Un concepte tècnic sobre el qual, ara per ara, les comunitats difereixen. “Els anticipo que [la proposta] no respondrà de forma plena al conjunt dels territoris”, ha reconegut Montero, que ha demanat als diferents partits polítics tenir una “mirada àmplia per arribar a un consens”. En concret, el criteri de població ajustada és una variable en què es pondera la població d’un territori i les seves necessitats, determinades per factors com ara l’edat de la població o la dispersió. És per això que Montero ha detallat que des del ministeri d’Hisenda es plantejarà a les comunitats com han de computar aspectes com l'envelliment, la població infantil respecte a les necessitats educatives o els criteris que garanteixen l’accés a serveis com ara la sanitat.

Tot i l'anunci de Montero, els retrets durant la seva compareixença per no tenir ja damunt la taula una proposta en ferm per reformar el model de finançament han sortit de totes bandes. Compromís, amb Joan Baldoví al capdavant, ha retret que “[el model] segueix igual que quan governava el PP” i ha exigit una reforma urgent que també replantegi el deute de les comunitats, en especial del País Valencià, “que cada dia està més infrafinançat”. En la mateixa línia s'ha pronunciat el PP, que ha escollit una de les seves diputades valencianes, Macarena Montesinos, per recriminar al PSOE promeses que “ni arriben ni se les espera”. Al seu torn, ERC plantejava que l’única solució, també per al País Valencià, és “tenir les claus de les caixes”, i ha posat damunt la taula una generalització del sistema foral. El debat tot just acaba de començar.

stats