Mor Juan María Uriarte, el bisbe de la pau
Uriarte va ser mediador entre ETA i el govern d'Aznar als anys 90
TarragonaMonsenyor Juan María Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià (2000-2010), ha mort avui a conseqüència d’un ictus. Diumenge passat va ingressar a l’hospital bilbaí de Basurto i, tot i que tenia moments de lucidesa, ja no s'ha recuperat.
Juan María Uriarte havia fet 90 anys el proppassat dia 7 de juny, amb un regal molt especial del bisbe de Bilbao, Joseba Segura, que s’havia iniciat en el sacerdoci al seu costat: un anell episcopal, perquè el seu l'hi havien robat. Joseba Segura també va ser al costat de don Juan María –entre ells, Juan Mari— en les tasques de mediació del conflicte basc, començant per les converses de pau entre representants del govern d'Aznar i d’ETA el 19 de maig de 1999, a Zúric, amb el secretari general de Presidència Javier Zarzalejos i el dirigent d’ETA Mikel Albisu Antza encapçalant les delegacions. Abans, però, hi havia hagut una reunió preparatòria –moderada pel bisbe-- entre l’esquerra abertzale, amb Arnaldo Otegi al davant, i la mateixa representació governamental. Uriarte va ser considerat el mediador idoni, pactat per ambdues parts; l’avalava l’amistat amb Jaime Mayor Oreja, de quan va ser bisbe de Zamora (1991-2000), i que era respectat per l’esquerra independentista, que el coneixia també com a parent de l’advocada de tants presos i parlamentària Jone Goirizelaia.
La tasca pacificadora no va prosperar políticament en aquell moment, però hi va haver gestos que acreditaven voluntat d’entesa, com la llarga treva d’ETA arran del pacte de Lizarra-Garazi, l’acostament de 120 presos i la regularització d’un nombre indeterminat de refugiats a França, algun dels quals va poder retornar a casa. Monsenyor Uriarte va continuar, però, participant en trobades restauratòries de víctimes d’ETA i dels GAL, i entre víctimes i victimaris. En aquesta dinàmica va presidir la sessió acadèmica de la Facultat d’Història de la UB, el 21 de novembre de 2012, en què Pernando Barrena, portaveu de Sortu, va reconèixer i lamentar explícitament el dolor i el patiment causats per la violència d’ETA, davant víctimes d’Hipercor –Robert Manrique va ser ponent– i una de molt significativa, Rosa Lluch, en una jornada que evocava el dotzè aniversari de l’assassinat del seu pare. La reconciliació “no reclama que els enemics esdevinguin amics, sinó que es tornin a respectar i acceptar-se mútuament”, deia en una exposició lúcida i molt argumentada, recollida per les publicacions de la UB.
Monsenyor Uriarte –com Joseba Segura— va anar molt més enllà de propiciar la pau i es va comprometre en procurar la reconciliació; ho va reflexionar al llibre La reconciliación (Sal Terrae, 2013). El va ajudar en aquesta missió, que considerava essencial, la seva llicenciatura en psicologia per la Universitat de Lovaina, que també va desenvolupar en conferències i classes magistrals a capellans i religiosos de tot Espanya.
Tenia una visió intel·lectual de l’Església que li permetria fer-se entendre fàcilment amb no-creients, fins i tot en la delicada qüestió del celibat. I, els últims anys, va reflexionar molt sobre la mort, que deia que afrontava amb respecte però no amb por, perquè la por és un llast per a les persones. A l’obituari fet públic aquest dissabte per la diòcesi de Bilbao –ell era biscaí, de Fruiz, i vivia al barri d’Indautxu— es feia ressaltar la seva inspiració en l’epístola de Pau als tessalonicencs en la frase pronunciada a l’homilia del seu últim aniversari: “Rep, Senyor, la meva mort i transforma-la en resurrecció”.
