La negociació dels pressupostos i el caramel enverinat del PSC

BarcelonaSuperat, no sense alguna esgarrinxada, el debat de política general al Parlament fa una setmana, el govern de Pere Aragonès ja té sobre la taula el que serà el seu gran repte d’aquesta tardor: l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022. Un projecte, el dels comptes, que ha de ser la veritable pedra de toc que determini l’estabilitat d’un executiu que ha començat amb les mateixes desconfiances i dubtes que havia mostrat l’anterior govern català i que ara per ara no té ni molt menys garantida l’aprovació dels pressupostos.

De moment, tant Aragonès com el conseller Jaume Giró han declarat públicament que el seu soci principal per tirar endavant els comptes és la CUP, però en les últimes setmanes els anticapitalistes han mostrat símptomes d’estar molt lluny d’un acord. Tot i algunes trobades entre Giró i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, els cupaires lamenten que a aquestes altures encara no han vist detalls sobre els comptes, i les pistes que va deixar el debat de política general -rebuig a la seves propostes de fiscalitat, no al referèndum unilateral, aval als Jocs Olímpics d’Hivern i pactes de Junts amb el PSC per l’aeroport- no els fan ser precisament optimistes de cara a poder donar llum verda a uns pressupostos que, no ho oblidem, haurien de rebre el vistiplau de les bases anticapitalistes.

Però mentre Giró es va reunint amb Reguant per intentar aplanar el camí de la negociació, Junts per Catalunya està en plena ofensiva per marcar perfil propi. La sala de màquines dels de Carles Puigdemont ha determinat que un dels factors que els va fer perdre la presidència de la Generalitat va ser que se’ls percebés com un partit lligat a la CUP -un dels missatges clau amb què els va desgastar el PDECat durant la campanya del 14-F-, i en els últims dies dirigents del partit s’han bolcat a apostar obertament per ampliar l’aeroport -filtrant fins i tot projectes per reprendre la negociació amb AENA-, celebrar els Jocs Olímpics d’Hivern i, també, continuar amb el macrocomplex de Hard Rock a Tarragona. Tres projectes que són, d’entrada, línies vermelles per a la CUP.

Des de la distància s’ho mira per ara el PSC, que no ha deixat d’oferir-se en les últimes setmanes a Aragonès com a aliat pels comptes si l’aposta cupaire falla. Fins ara, el president ha rebutjat taxativament aquesta possibilitat, però la batuta de la negociació està en mans de Giró i, per tant, de Junts. Esquerra no vol sentir a parlar dels socialistes com a socis pressupostaris a Catalunya perquè sap que dependre dels vots del PSC al Parlament debilitat la seva posició negociadora a Madrid -on els republicans són claus també per aprovar els comptes-, però si la CUP es despenja i Economia fa pinça amb els socialistes -els republicans ho van fer amb els comuns quan eren ells i no Junts els que controlaven el departament- Aragonès haurà de triar: pròrroga o pressupostos. Estratègia o gestió.