Política 25/05/2022

Negociacions contrarellotge per la llei audiovisual

Pressió al PSOE perquè rectifiqui el canvi que perjudica els productors independents

2 min
Protesta dels productors independents contra la llei audiovisual davant del Congrés.

MadridLa llei audiovisual, que inclou quotes per al català, el gallec i el basc i que va servir perquè ERC donés suport als últims pressupostos, es continua negociant a contrarellotge de cara a la votació d’aquest dijous a la tarda al Congrés. El motiu és la definició de productor independent que el PSOE va canviar durant la tramitació (i que es va aprovar en ponència amb els vots d’ERC i Unides Podem) i que ha posat en peu de guerra el sector del cine, que aquest dimecres ha apel·lat directament al president del govern, Pedro Sánchez. El canvi introduït pels socialistes obria la porta que una part de les subvencions que Europa marca que han de ser per a productors independents poguessin anar a mans de les grans corporacions de televisió, com Atresmedia o Mediaset.

Davant la pressió dels productors independents, ERC, Unides Podem i Bildu han presentat una esmena en què retornen la situació a l’estadi anterior a la ponència, quan era un projecte de llei. En realitat es tracta de canviar un aquest per un un a la frase següent: “Es considera productor independent la persona física o jurídica que no està vinculada de forma estable a una estratègia empresarial comuna amb un o diversos prestadors de servei [...] i a canvi d’una contraprestació els posa a disposició d'aquest [que ara tornaria a ser «d'un»] prestador del servei de comunicació audiovisual”. Amb el canvi, segons els proponents i el sector, s’evitaria que productores lligades a Atresmedia o Mediaset passin per independents si no treballen per al mateix grup.

Des del PSOE consideren que la llei no perilla i s’insisteix que es negocia amb els grups i el sector per trobar una sortida. Fonts coneixedores de les negociacions expliquen que s’està oferint coses als productors independents però fora d’aquesta llei, i que un dels problemes és que qui pilota les converses és la secretaria d’estat de Telecomunicacions, dependent del ministeri d’Economia, i que, per tant, l’enfocament de la llei és bàsicament econòmic i no tan cultural. De fet, en un principi el ministeri que comanda Nadia Calviño es va negar a acceptar les quotes a les llengües cooficials perquè ho veien com una trava per atreure empreses del sector, ja que l’objectiu de la llei és convertir Espanya en el pol audiovisual del sud d’Europa. D’entrada, amb tot, el PSOE no vol rectificar un canvi amb el qual busca acontentar les grans televisions estatals.

Quotes i subtitulació

Amb el redactat final de la llei, les plataformes amb seu a Espanya tenen l’obligació de dedicar un mínim del 6% del seu catàleg a produccions en les llengües cooficials, cosa que no afecta corporacions com Netflix o HBO. Això sí, s’incorpora l’obligació que aquestes grans plataformes (les que facturin més de 10 milions) dediquin una part dels seus ingressos a produir productes en aquestes llengües. El càlcul és que cada any hi haurien de destinar entorn de 15 milions d’euros. També es crea un fons per doblar les produccions al català i s’obliga les plataformes a oferir-les “sempre que sigui tècnicament viable”.

stats