Centredreta català
Política 25/05/2021

Neix l'organització Joves de Centre Català, que reclama la unió del PDECat, el PNC, Lliures, La Lliga i Units per Avançar

La plataforma té representants vinculats a Lliures i la Lliga, i aspira a aglutinar la resta de partits

2 min
La façana de l'Ajuntament de Barcelona en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa pugna per l'espai de centredreta català ha sigut en els últims anys intensa. Existeixen nombroses formacions (tant independentistes com unionistes) que aspiren a representar aquesta ideologia, que vol recuperar el vot moderat de l'antiga CiU. No obstant, la superpoblació de l'espai pel que fa a formacions polítiques no es correspon, de moment, amb un gran interès dels votants: el PDECat, el partit més fort en aquest quadrant ideològic, no va aconseguir entrar al Parlament en les últimes eleccions. Tampoc va sortir bé per a la Lliga Democràtica i Lliures –aquests, de perfil constitucionalista– l'intent d'entrar a formar part de les llistes del PSC , que després de mesos de negociacions va optar per mantenir l'acord electoral exclusivament amb Units per Avançar. En aquest escenari, joves que formen part de diferents moviments que persegueixen representar un projecte de centredreta han llançat una plataforma conjunta per demanar a aquestes formacions polítiques que superin "les seves trinxeres organitzatives" i treballin per construir un espai que abasti tot el moviment, amb la mirada posada en les municipals de Barcelona.

La plataforma es diu Joves de Centre Català i s'assembla a unes joventuts d'un partit que encara no existeix. En un escrit, reclamen que el PDECat, la Lliga Democràtica, Lliures, el PNC i Units per Avançar abandonin "el partidisme estèril" per construir una alternativa. Presideix l'executiva Joan Albert Fabra, que fins fa uns mesos formava part de la Lliga Democràtica (liderada per Àstrid Barrio) com a secretari de comunicació. També hi apareixen altres joves vinculats a Lliures i Units per Avançar, però fonts de l'organització insisteixen que formen part de la plataforma cívica a títol d'independents.

El moviment –que de moment té l'aval de Lliures i fonts de la Lliga Democràtica expliquen que coneixen el projecte– aspira a mantenir contactes per sumar-hi la resta de partits, i apareix en un moment en què representants de la Lliga Democràtica i de Lliures, que no van poder presentar-se a les eleccions del 14-F, també es mouen per tornar a intentar construir una plataforma de cara a les municipals. Fonts de les dues formacions expliquen a l'ARA que mantenen reunions amb tot l'espai per intentar preparar una estructura de cara al següent cicle electoral, el 2023. No obstant, aquests intents encara no han fructificat en una proposta concreta.

Aquesta no és la primera vegada que es busca superar l'atomització de l'espai , que persegueix abastar un nínxol electoral que alguns xifren en uns 300.000 vots, encara que fins ara no ho han aconseguit. Entre altres coses per les diferències pel que fa al Procés: mentre que algunes formacions, com el PDECat, es declaren independentistes, altres, com la Lliga Democràtica (fundada entre altres per l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch), estan més vinculades a l'unionisme.

stats