Nou bloqueig en la renovació del CGPJ: el PP endureix les condicions i el PSOE les rebutja

MadridPrimer va ser el pretext de la pandèmia, després les eleccions basques i gallegues, el 14-F i les eleccions del 4-M. Però tot i la fi del llarg cicle electoral –i més després que s'hagi allunyat el fantasma d'una repetició a Catalunya–, el PSOE i el PP continuen sense posar-se d'acord per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges. Els de Pablo Casado han anat canviant de condicions cada dia que passava: si la sola presència d'Unides Podem en la negociació era el principal problema a finals d'estiu, el febrer passat la negociació va encallar-se a últim moment pel veto a dos perfils progressistes: el jutge de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada i la jutge en excedència i actual delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell. Ara el PP ha tornat a endurir les condicions per pactar, i demana un compromís parlamentari per modificar el sistema d'elecció del Poder Judicial i que siguin els jutges els que escullin les majoria de vocals. El PSOE ja ho ha rebutjat: "Tot són excuses", ha respost el secretari d'organització socialista, el ministre José Luis Ábalos.

"Fins que no hi hagi un compromís parlamentari que es reforçarà la independència judicial i que 12 vocals seran escollits directament pels jutges, el PP no renovarà [el CGPJ]", afirma Casado en una entrevista a El Confidencial publicada aquest dilluns. Assegura que no es fia de Sánchez i que no signarà un acord fins que el Congrés tiri endavant la seva reforma del CGPJ. La decisió arriba després que des del febrer el PP hagi demanat una i altra vegada "despolititzar el poder judicial", però el que li replica el PSOE és que justament els populars han avalat sempre l'actual sistema d'elecció (els vocals els trien el Congrés i el Senat). En roda de premsa després de l'executiva socialista, Ábalos ha recordat que Mariano Rajoy no va tenir problemes per canviar la composició del Poder Judicial quan va guanyar les eleccions amb la legislació actual, de manera que no entén per què ara s'ha de canviar el sistema.

Una recomanació de Brussel·les

Casado s'aferra al que, a parer seu, han dit tant la Comissió Europea com la Comissió de Venècia i el Consell d'Europa. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va reclamar als partits fa gairebé un mes que renovin d'una vegada el CGPJ, però també va fer una petició: una "reforma estructural" que faci que els mateixos jutges escullin directament el 50% dels vocals. Llavors el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va respondre retirant definitivament la polèmica reforma per canviar les majories d'elecció del CGPJ al Congrés –d'una majoria de dos terços a majoria absoluta– però ja va tancar la porta a una reforma del sistema d'elecció en la línia del que demana el líder del PP.

El CGPJ està format per un total de 21 membres: a més del president, 12 jutges i vuit juristes de reconeguda competència. Els 20 vocals, que després escullen el president, s'elegeixen per una majoria de tres cinquenes parts a les Corts (la meitat al Congrés i l'altra meitat al Senat). Ara el que reclama Casado, en la línia del que va dir Reynders, és que aquests últims els esculli directament la judicatura i que no necessitin l'aval de les Corts. És a dir, com es va fer entre el 1980 i el 1985. Des del PSOE temen que una reforma d'aquest estil portés a un Poder Judicial sempre més conservador, ja que és el perfil de la majoria de la judicatura. L'aposta del PP i el comissari europeu coincideix amb la de tres de les quatre associacions judicials espanyoles –Associació Professional de la Magistratura, Fòrum Judicial Independent i Associació de Jutges Francisco de Vitoria–. Se'n desmarca, però, Jutges per la Democràcia.