Política 17/01/2022

El nou full de ruta d'ERC: insisteix en la taula de diàleg però planteja buscar "alternatives democràtiques"

Els republicans defensen la "desobediència política" i "el desbordament democràtic" sense entrar en detalls

4 min
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, i el president del partit, Oriol Junqueras, ahir a les Cotxeres de Sants.

BarcelonaCada dos anys aproximadament Esquerra actualitza el seu full de ruta amb una ponència estratègica que reafirma, reformula o repensa el camí que ha de seguir el partit. L'última vegada va ser per al congrés del desembre del 2019 , en què els republicans van refredar la defensa de la unilateralitat i van abraçar definitivament la via del diàleg. Ara toca de nou fixar l'estratègia de cara a la conferència nacional que el partit celebrarà el 12 i el 13 de març a l'Hospitalet de Llobregat i les noves coordenades de la formació no constitueixen cap canvi radical. D'una banda, s'aposta sense fissures per la taula de diàleg com a mecanisme per resoldre el conflicte polític. "La millor confrontació democràtica és la taula de negociació", es referma ERC. De l'altra, conscients que la taula no té ara per ara garanties d'èxit, els republicans proposen buscar "alternatives democràtiques" per si fracassa -tot i que no les precisen amb gaire detall-, com ja va apuntar el president Aragonès en el seu discurs de Sant Esteve .

Si Esquerra fos un vaixell, amb aquesta ponència es diria que manté la proa en direcció al mateix rumb: "Entenem la negociació com una eina necessària per construir un espai de gestió i resolució política d’un conflicte polític". Els republicans consideren que la taula encara pot donar fruits i reivindiquen que la seva mera existència –impulsada per ERC pressionant el PSOE– ja és un èxit perquè suposa que, per "primera vegada", l'Estat ha fet un reconeixement que existeix un "conflicte polític". A partir d'aquí, Esquerra manté l'objectiu d'aconseguir-ne un referèndum i l'amnistia, malgrat el veto del govern espanyol, ja que consideren que són les úniques condicions que permetran resoldre definitivament el conflicte polític. El coordinador de la ponència ha sigut l'exconseller Raül Romeva, que aquest dilluns ha posat veu al document: "La millor manera de resoldre un conflicte polític és una negociació política". Ell és el primer a apuntar que el nou full de ruta és una "actualització i ampliació" del corpus ideològic més recent del partit. "No canviem res, ni ens desviem, és una actualització fruit dels aprenentatges", admeten fonts del partit. El document també assenyala les claus perquè l'instrument de negociació no descarrili: mobilització de l'independentisme, unitat estratègica i força electoral. No serà fàcil.

Ara bé, en 40 pàgines de ponència també s'inclou algun asterisc cap a la pròpia estratègia política. "No som ingenus, ni desconeixem la història", s'hi diu. Per tant, avanci o no la taula de diàleg, el partit advoca per fer un "treball constant per construir alternatives democràtiques per afrontar l'embat democràtic" i conclou que no renunciaran "a cap instrument democràtic" per arribar a la independència. Se n'apunten dos: la "desobediència política" i el "desbordament democràtic per fer possible el dret a l'autodeterminació", però no s'entra en el detall.

L'exconseller i dirigent d'ERC Raül Romeva aquest dilluns.

Una ponència d'aquestes característiques és important pel que s'hi diu, però també pel que no s'hi diu. En el text presentat no es fa referències explícites a la unilateralitat –seguint la tendència dels últims documents estratègics –, i tampoc es fixen horitzons concrets per assolir la independència. Esquerra ja fa temps que exclou els calendaris fixos per als seus objectius, ja que creu que va ser un dels motius que van fer fracassar l'últim embat la tardor del 2017. Tot i això, Romeva ha parlat de la qüestió per afirmar que ERC "no renuncia a cap eina" per aconseguir la independència, però que el seu partit ara mateix es caracteritza sobretot per la seva "determinació negociadora". Una qüestió que sí que continua omnipresent és la necessitat seguir guanyant adeptes a l'estat propi: "Ser encara més i més forts i estar més preparats". El concepte d'ampliar la base que constitueix un dels pilars del partit.

Altres temes

La ponència política, que el partit veu més com un GPS amb noves coordenades que no pas com un full de ruta, també inclou moltes altres qüestions de futur més enllà de l'estratègia política. Una de les més destacades és la defensa de l'accés d'ERC a la presidència de la Generalitat com a oportunitat per erigir-se en el "bon govern" de les "polítiques republicanes". És a dir, que una altra manera de captar partidaris de la independència és demostrar que quan el partit pilota la Generalitat sap fer polítiques i "demostrar-ne la utilitat". Es parla de fiscalitat, d'estat del benestar, d'antifeixisme i descarbonització de l'economia -entre molt altres àmbits- amb el 2040 com el mitjà termini per afrontar aquests grans reptes.

La ponència ja s'ha enviat als militants, que tindran la possibilitat de presentar-hi esmenes fins al 31 de gener. Després es debatrà internament entre el 12 i el 23 de febrer per analitzar quines esmenes prosperen i quines no. I, finalment, tot plegat es votarà en el conclave que es farà el març a La Farga de l'Hospitalet. Aquest procés d'esmenes servirà per mesurar el nivell d'acceptació del nou full de ruta dins del partit.

L'evolució del pensament republicà en l'etapa Junqueras
  • Girona 2011 Junqueras acaba d'aterrar al partit i Catalunya no sap encara que és el Procés. La ponència d'aquell congrés a Girona es presenta una independència vocacional sense concrecions. Es parlava d'una possible "etapa propícia de lluita i mobilització" per a la independència en el "mitjà termini", però sense massa més detalls.
  • L'Hospitalet 2013 La unilateralitat irromp en els documents interns del partit en la conferència nacional que es celebra a l'Hospitalet aquell any. Es defensa que la "millor via" és sempre un referèndum acordat, però ja es contempla per per primera vegada la possibilitat de fer una "declaració d'independència al Parlament".
  • Barcelona 2015 A les portes de les eleccions del setembre de 2015, aquell congrés és el més unilateralista. En aquella ponència, ERC assumia que un dels seus papers en el pròxim Govern seria "assegurar el desplegament del full de ruta unitari cap a la independència i, per tant, una declaració i un exercici unilaterals".
  • L'Hospitalet 2018 És el primer conclave republicà amb presos polítics i exiliats. La proa comença a girar en direcció al diàleg. "L'opció dialogada amb l'Estat és la preferida i desitjada per Esquerra i ens comprometem a treballar-hi incansablement”, es diu. Tot i això, la ponència inclou una referència a la via unilateral de Kosovo.
  • Barcelona 2019 El diàleg s'imposa. En la nova ponència la paraula unilateralitat queda diluïda i només s'al·ludeix de manera velada. “Caldrà estar atents a possibles nous escenaris que ens permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic”, es limitava a dir.
stats