Els odiosos quatre

El debat televisiu d’aquest dilluns a la nit tindrà els ingredients propis d’una pel·lícula de Quentin Tarantino; d’una d’aquelles escenes en què un grup de personatges tèrbols, de gallet fàcil, es troben sota el mateix sostre i han de passar l’estona intentant no morir i matar tots els contrincants que puguin. A Espanya hi ha hagut debats cara a cara, o bé multidebats amb un enemic comú. Aquesta vegada hi ha una correlació de forces més sofisticada, el joc de balances permet afinar estratègies, tothom és un rival però també un soci potencial. Convé fer mal a l’adversari, però és millor mantenir-lo en perpètua agonia perquè si no els altres s’enforteixen.

Creuaments

Mariano Rajoy ha d’atacar Podem i el PSOE, però necessita que Pedro Sánchez surti viu del debat; i ha d’atacar Albert Rivera, però no gaire, perquè sap que el pot necessitar; Sánchez no pot atacar Ciutadans sense envermellir (o potser sí), i si es mostra massa dur amb Pablo Iglesias es trobarà fent pinya amb el seu teòric arxienemic -és a dir, Rajoy-. Rivera segueix una bíblia pactista, però necessita repartir estopa perquè les enquestes no l’afavoreixen. I Iglesias porta vent de cua, per tant, rebrà cleques de totes bandes. Fa la pinta d’un empat crònic.

Més continguts de