Avui hi haurà qui vendrà com un gran triomf de Mariano Rajoy l’aval rebut d’Angela Merkel. Sens dubte és un reconeixement de la cancellera a un dels seus deixebles més aplicats: la ideologia serveix ara per difuminar el mur alçat entre els països del nord i el sud d’Europa. L’acord, tancat en un passeig entre roures i eucaliptus, parlant sense entendre’s (sort dels intèrprets), és també la fotografia dels mals que sacsegen la UE. Evidencia que la Unió només és la suma d’estats, encara que els dos mandataris diguin que això és cosa del passat quan són els catalans els que en reclamen un. Aquest nou pacte de saló confirma, a més, que la construcció comunitària és massa sovint un joc de favors i contrafavors entre elits. I, en tercer lloc, suposa insistir en un camí que ha conduït la zona euro a l’atonia. L’aliança Madrid-Berlín no és cap victòria.
