dret a decidir
Política 09/04/2013

El govern basc també vol fer una consulta sobre l'autogovern

La proposta d'Iñigo Urkullu parteix de la base que "la societat basca, en el seu conjunt, ha de ser propietària del seu propi destí"

Efe
2 min
Urkullu ha presentat aquest dimarts el programa del govern basc per aquesta legislatura / EFE

VitòriaEl govern basc d'Iñigo Urkullu vol sotmetre a consulta popular les conclusions que s'assoleixin en una ponència parlamentària sobre el futur de l'autogovern d'Euskadi que es crearà durant aquesta legislatura. La iniciativa està recollida en el 'Nou estatus polític per a Euskadi', que forma part del programa de govern de l'executiu basc. El lehendakari, Iñigo Urkullu, l'ha presentat aquest dimarts i, posteriorment, ha sigut aprovat pel consell de govern.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'objectiu del govern basc és que el resultat d'aquesta ponència parlamentària se sotmeti al "contrast popular", ja que parteix de la base que "la societat basca en el seu conjunt ha de ser propietària del seu propi destí".

Per això, "aspira" que als ciutadans "de tots els territoris bascos" –ara dividits en la comunitat autònoma basca, Navarra i el País Basc francès– se'ls reconegui el dret a decidir lliurement sobre el grau i vincle de relacions que desitgen tenir entre ells, inclosa la possibilitat de conformar un marc institucional unitari, si aquesta és la seva voluntat majoritària".

L'executiu basc també vol col·laborar amb Navarra per defensar el concert i el conveni econòmic davant les autoritats espanyoles i europees. Crear xarxes de col·laboració entre tots els territoris bascos, potenciar "tot Euskal Herria" com a destinació turística, desenvolupar les vies de comunicació "que articulin el conjunt del territori" i impulsar el basc seran alguns dels eixos d'aquesta estratègia.

Des del punt de vista normatiu, el govern d'Urkullu entén que "les circumstàncies" que han envoltat el desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Gernika des del 1979 fan que sigui necessari "un nou sistema d'autogovern". Tanmateix, el lehendakari és conscient que aquest projecte necessitarà acords entre partits i agents socials, encara que la seva legitimitat ha d'arribar "de la voluntat expressa de la ciutadania", que serà la que el "ratifiqui", ha volgut subratllar.

La proposta afegeix que "Euskadi ha de ser nació a Europa", com ho són "Estònia o Croàcia", i per això defensa "vincular sobirania política i sobirania econòmica", entesa aquesta última no com a proteccionisme, sinó com "una Euskadi menys dependent i més oberta al món".

Amb aquestes premisses i objectius, el primer pas que farà l'executiu basc serà constituir una ponència sobre el futur de l'autogovern en el Parlament basc, el resultat del qual se sotmetrà "al contrast popular", a més d'organitzar unes jornades internacionals i un "procés participatiu" per posar en comú "totes aquestes propostes".

Amb tot plegat, el govern basc advoca per mantenir "canals fluids de diàleg" amb l'executiu espanyol per buscar solucions conjuntes i, en l'àmbit penitenciari, reclama la transferència a Euskadi de les competències de presons i l'acostament de presos.

Demana a més que s'explorin les possibilitats legals en matèria de reinserció de presos etarres i que s'assoleixin "solucions humanitàries per als interns malalts amb condemnes relacionades amb activitats polítiques abans il·legalitzades, però ara desenvolupades ja d'una manera normalitzada i legal".

Durant la presentació del document Urkullu ha assenyalat que aquest és "un programa per a la societat, per obrir Euskadi al món, per forjar la convivència i per iniciar un camí sense el xantatge ni la violència, en pau, democràcia i llibertat", ha resumit.

stats