Política 29/05/2017

El fiscal del cas Palau: "Sembla que la bandera justifica quasi qualsevol atropellament amb la cartera"

El ministeri públic qüestiona el paper "patètic" dels organismes de control que havien de vigilar el Palau de la Música

Enric Borràs / Gerard Pruna
5 min
El fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, durant la presentació del seu informe

BarcelonaEl judici del cas Palau entra a la recta final. Finalitzada divendres la presentació de les conclusions definitives –sense que el Consorci del Palau pogués, finalment, acusar CDC–, aquest dilluns ha començat la presentació dels informes de les parts. El primer a fer-ho ha estat el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled, que en un primer tram d'intervenció contundent ha carregat contra els diferents factors que, segons ell, van permetre l'espoli, entre els que ha situat la mala fiscalització dels òrgans de control, el "servilisme" dels col·laboradors de Fèlix Millet, i un "cercle sociopolític molt determinat, amb una dinàmica satisfeta, complaent, on sembla que la bandera justifica quasi qualsevol atropellament amb la cartera".

El fiscal, que en el seu escrit de conclusions definitives va rebaixar a la meitat la petició de penes a Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull. Una rebaixa motivada pel fet que tots tres confessessin a l'inici del judici i asseguressin que s'havia finançat irregularment CDC, ha volgut remarcar que el reconeixement per part de Millet i els Montull que Ferrovial pagava diners a CDC a través del Palau a canvi d'obra pública no és l'únic aspecte sobre el qual el ministeri públic sustenta la seva acusació. "El reconeixement reforça clarament, perfila i detalla l'estructura de proves que exposaré i que acredita els fets delictius. La fiscalia no compta només amb el reconeixement dels acusats", ha subratllat.

Abans d'entrar a argumentar per què demana la condemna de tots els acusats, Ulled ha fet una intervenció molt dura per resumir l'entorn en què es va produir el cas. Després de posar en dubte el paper dels organismes de control que havien de vigilar el Palau de la Música, el fiscal ha carregat contra el context sociopolític que, segons ell, va afavorir que es produís l'espoli. Un context que ha definit com un "cercle sociopolític molt determinat, amb una dinàmica satisfeta, complaent, on sembla que la bandera justifica quasi qualsevol atropellament amb la cartera".

Segons el fiscal, el cas Palau suposa una "fotografia social demolidora" que demostra "la prepotència de molta gent que es creia intocable". En aquest sentit, ha remarcat la ironia "inaudita" que suposa que el judici s'estigui produint "dins l'objecte del delicte", en al·lusió al fet que la Ciutat de la Justícia sigui una de les obres investigades per possible adjudicació a canvi de donacions.

Crítiques a la intervenció de la Generalitat i les entitats financeres

Ulled s'ha mostrat especialment dur amb els organismes de control pel seu "paper patètic" en tot aquest cas. Així, ha criticat que la intervenció de la Generalitat no hagi estat capaç de veure durant anys totes les irregularitats que es produïen al Palau, com ara la sortida de set milions d'euros en forma de xec o l'elevat preu que es pagava per contractar un 'mailing', uns diners que, ha ironitzat el fiscal, "permetien enviar cartes a tots els habitants del planeta". Segons Ulled, la intervenció tenia possibilitat de constatar irregularitats manifestes, i no ho va fer. "Ells deuen saber què va passar", ha conclòs.

El fiscal també ha carregat les tintes contra les entitats bancàries, especialment contra la seu de Caixa Catalunya a Via Laietana. Ulled s'ha mostrat "estupefacte" davant el "grau d'indolència en els responsables de les entitats bancàries", els quals, ha insinuat, podrien haver arribat a actuar amb connivència. En aquest sentit, ha criticat que tot i la sortida constant de fons a través del cobrament de xecs en finestreta no hagi quedat constància de qui cobrava aquests xecs, una cosa que, ha dit, els bancs estaven obligats a fer. A més, ha criticat que ningú alertés d'aquests moviments sospitosos.

Embussos a Via Laietana per cobrar xecs i piles de bitllets de 500

Després del pròleg de l’informe, el fiscal Ulled ha començat a enumerar i descriure els mecanismes amb què "els acusats Millet i Montull, durant anys i anys, van saquejar el Palau". Recordant que no s'ha pogut esclarir on han anat a parar nou milions d'euros, el representant del ministeri públic ha aprofundit en el 'modus operandi' en l'espoli: Millet enviava algun "conserge" a cobrar xecs, aquests creuaven la via Laietana "amb una bossa amb diners" que Millet deia que enviava a l'Orfeó, però que realment acabaven a la seva butxaca. Un moviment que Ulled ha afirmat que es produïa amb una freqüència alarmant: "Podia haver-hi embussos de conserges creuant-se a la Via Laietana anant a cobrar xecs", ha apuntat.

Com a exemple, Ulled ha recuperat un atestat dels Mossos del 2013 que recull el testimoni d'una senyora que explica que durant l'any 2010 Millet fuma molt i va constantment a l'estanc a comprar tabac. En un moment donat, avisa l'estanc que a partir d'aleshores no anirà ell a comprar tabac, sinó un empleat, i demana a l'establiment que si us plau compti amb canvi suficient perquè pagarà el tabac amb bitllets de 500 euros.

Els diners per a obres particulars i el casament de les filles

Ulled ha començat repassant el profit particular que en van treure tots dos amb obres als domicilis particulars, facturant a través d’empreses pantalla i amb "despeses festives". Millet i Montull, ha explicat, van fer obres als seus immobles per valor de més de 3,4 milions d’euros entre tots dos que es facturaven a la Fundació i al Consorci com si fossin obres del Palau. "Les empreses constructores, que també prestaven serveis al Palau, feien un esborrany de factura, o de pressupost o de certificació d’obra; després, aquest document es transformava i es canviava el destinatari i els conceptes perquè respongués a alguna cosa aparentment relacionada amb la dinàmica del Palau", ha detallat Ulled. Així, ha ensenyat com Millet es va col·locar a casa un jacuzzi i una sala d’audiovisuals, "entre altres detallets", pagant-ho amb els diners de les entitats del Palau.

El fiscal també ha explicat que els dos principals acusats facturaven, a través d’empreses pantalla sense activitat, per buidar de diners les entitats del Palau. Bonoima i Aysen, controlades per Millet, van facturar-hi uns 760.000 euros entre el 2008 i el 2009. En el mateix període, Aurea, controlada per Montull, va facturar uns 280.000 euros. Facturaven a canvi de suposats estudis, "un clàssic, en aquesta mena de coses". A més, el fiscal ha parlat de "despeses festives", com ara 648.000 euros en "viatges exòtics" dels acusats, o les noces de les dues filles de Montull, que es van fer el 2000 i el 2002 i que van pagar les entitats del Palau. Els acusats ho han intentat justificar dient que era propaganda per al Palau, i el fiscal no ha dubtat a burlar-se’n.

Dard a Àngel Colom

Tot i que en el primer dia de presentació del seu informe -demà continuarà- Ulled no ha entrat a concretar l'apartat de la seva acusació que fa referència al presumpte finançament irregular de CDC a través del Palau, el fiscal sí ha anat apuntant en algunes ocasions aspectes relacionats amb la derivada política del cas. Entre ells, el paper d'Àngel Colom i la seva petició de diners a Millet per sufragar el Partit Independentista (PI).

Ulled ha criticat que durant la seva declaració en el judici del cas Palau, Colom expliqués que va anar a veure Millet per demanar diners perquè era un "mecenes". "O no sap què és un mecenes o, si ho sap, es considera un artista", ha ironitzat el representant del ministeri públic.

stats