Política 07/07/2020

La comissió d'estudi sobre la reconstrucció social al Parlament es posarà en marxa el 17 de juliol

Es constitueix aquest òrgan sota la presidència de la portaveu del PSC, Eva Granados

Xavi Tedó
3 min
Granados, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa comissió d'estudi sobre la reconstrucció social i econòmica al Parlament s'ha constituït aquest dimarts, sota la batuta de la portaveu del PSC, Eva Granados, que farà de presidenta acompanyada d'Elena Fort, de JxCat, com a vicepresidenta, i de Susanna Segovia com a secretària. "La voluntat és assolir consensos", ha deixat clar Granados, que ha explicat que la primera sessió tindrà lloc el 17 de juliol.

L'objecte d'aquesta comissió és establir un diàleg entre els partits, els agents econòmics, cívics i socials i el món local amb la finalitat de proposar polítiques i canvis legislatius per impulsar mesures de reactivació després de la pandèmia de la Covid-19, tal com recull el text transaccional entre els grups proposants i els de JxCat i ERC que finalment es va aprovar.

El Govern hi era reticent però finalment JxCat i ERC van acabar acceptant el 3 de juny que es creés a la cambra catalana aquesta comissió que ja s'ha posat en marxa al Congrés de Diputats. Impulsada per la majoria dels grups de l'oposició (el PSC, Cs, el PP i Catalunya en Comú - Podem) i amb l'abstenció de la CUP, la comissió treballarà amb l'objectiu d'establir "consensos" polítics per sortir de la pandèmia.

En tot cas, els dos socis de l'executiu han fet pinya amb la comissió i han celebrat la posada en marxa advertint, amb tot, que no pot paralitzar l'acció del Govern. El republicà Ernest Maragall ha afirmat que "el Govern ha de continuar actuant i prenent mesures i no pot esperar el que li digui la comissió". "El valor afegit de la comissió és que no es limiti a buscar el consens perquè tendeix a reduir l'abast dels acords, sinó que ha d'entrar en el debat de fons per transformar la realitat", ha remarcat el també regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Des de JxCat, Jordi Munell ha demanat que la comissió sigui "propositiva" per cercar acords per "millorar la vida de la societat i el teixit productiu".

El principal partit de l'oposició, Ciutadans, ha tornat a estendre la mà per assolir acords per sortir de la crisi. Carlos Carrizosa ha fet una crida per "treballar plegats" i aconseguir acords per reactivar l'economia. Santi Rodríguez, del PP, ha assenyalat que "cal no deixar ningú enrere en la crisi". Per la seva banda, la presidenta dels comuns, Jéssica Albiach, ha dit que "és imprescindible la creació d'aquesta comissió que ha de fer canviar la sortida de la crisi del 2008" i ha reclamat que estigui "a l'altura del país". Des de la CUP, Carles Riera ha avisat que no comptin amb la seva formació si no es volen instaurar mesures de "transformació social".

La creació de la comissió arriba després que divendres passat JxCat i ERC aprovessin una proposta per instar el govern de l'Estat a aportar més recursos per superar la davallada d'ingressos derivada de la pandèmia. Precisament les transferències –via Unió Europea– són la principal esperança de l'executiu per esquivar qualsevol tipus de retallada.

En el ple monogràfic del coronavirus, la cambra també va aprovar les propostes de resolució dels partits del Govern, que insten l'executiu espanyol a flexibilitzar l'objectiu de dèficit a l'1% del PIB. Ara bé, els dos grups independentistes no van poder arrossegar ni el PSC ni els comuns perquè pressionin el govern espanyol en aquesta qüestió, aprofitant que formen part de l'executiu estatal. Els socialistes hi van votar en contra i els comuns es van abstenir.

El mateix divendres, el PSOE i Unides Podem van tirar endavant el pacte de reconstrucció al Congrés, però no van aconseguir sumar els populars en la votació de les conclusions de la comissió de reconstrucció. L'estratègia de mirar cap a la dreta només va acabar convencent Ciutadans, convertit durant la crisi del coronavirus en l'aliat més perseverant de Sánchez, mentre que la majoria del bloc de la investidura –el PNB, ERC i EH Bildu– van acabar votant no en la majoria de dictàmens perquè comporten mesures, segons el seu parer, recentralitzadores.

stats