Protagonista col·lateral

Nogay Ndiaye: la diputada de la CUP que va aixecar el dit del mig a Vox

S'ha convertit des del 2011 en la veu del temporers que arriben a Lleida

2 min
Nogay Ndiaye, en una imatge recent al Parlament

BarcelonaAl darrer ple, la diputada cupaire Nogay Ndiaye (1990) va ensenyar el dit del mig a la bancada de Vox. Cansada dels atacs de la formació d'extrema dreta a la immigració, la substituta de Pau Juvillà va aixecar el dit del mig als representants de l'extrema dreta, que seuen just al seu costat, només separats pel passadís central que divideix el Parlament. "N'estava fins als ovaris perquè vomiten odi a cada ple", denuncia la dirigent lleidatana, que assegura que no es penedeix del seu gest. Filla de mare catalana i pare senegalès, l'activisme antiracista el porta en el seu ADN perquè diu que ha patit situacions de discriminació des que era petita. Encara ara se li adrecen en castellà i li pregunten com és que parla tan bé el català.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El seu pare encara ho va tenir més difícil: "Va ser un dels primers negres que va arribar a Lleida fa 50 anys i hi havia que gent que s'apartava d'ell i persones que provaven de tocar-lo per veure si li marxava el color". Ella es va educar en una escola segregada del centre i de camí cap a casa veia els temporers dormint al carrer. "Era un xoc com a filla de pare negre perquè era com si no fóssim humans", diu Ndiaye, que recorda que el seu pare sempre els ajudava donant-los menjar o acollint-los a casa. Membre de diverses entitats en defensa dels drets de les persones migrants, el 2011 l'ara diputada es convertiria en la veu dels temporers després que la Paeria els fes fora de la plaça on dormien per unes obres. I ara en fa dos que en plena pandèmia va actuar de representant del futbolista Keita Balde, que va pagar l'allotjament dels temporers en dos hotels.

La seva tasca per empoderar els temporers ha fet que alguns pagesos i hotelers l'hagin posat en el punt de mira. Tant li fa. La seva és una història de superació. Dels 12 als 17 anys va estar internada en un centre tutelat per la Generalitat per desemparament familiar, i abans que fos major d'edat ja es va posar a treballar mentre estudiava. Va ser durant aquell període que va veure que havia de seguir estudiant si volia prosperar: "Només m’oferien feines com ara fregar plats, netejar cases, cuidar gent gran o recollir fruita". Es va graduar en filologia anglesa i és professora de secundària, ara en excedència. No amaga que prefereix les aules al Parlament: "El canvi polític es construeix des de les aules, tens més capacitat de crear ciutadans crítics en un institut que no pas legislant".

stats