Política 10/10/2015

El Parlament escenificarà l’inici de la ruptura abans de la investidura

L’acord de CDC i ERC per JxSí inclou una declaració solemne en el primer ple, com reclamava la CUP

Roger Tugas
5 min
Baños, juntament amb altres diputats de la CUP, va reclamar dijous garanties que el procés no serà reversible.

BarcelonaNormalment el ple de constitució del Parlament és un mer tràmit en què l’única incògnita és la negociació dels membres de la mesa de la cambra. Un pròleg que -amb escasses excepcions- passa sense pena ni glòria a l’espera del debat d’investidura del president de la Generalitat, que ha de tenir lloc com a molt dues setmanes més tard. Les forces independentistes, però, ja han avisat que aquesta legislatura no serà normal. Ni per la durada -Junts pel Sí (JxSí) la vol de 18 mesos com a màxim- ni per l’objectiu central -la proclamació de la independència i la desconnexió de l’estat espanyol-. I volen que això es noti des del primer minut en què els nous diputats elegits amb aquest mandat prenguin possessió de l’acta.

Així, la CUP va avisar dijous que una de les seves condicions per a un acord és que s’exerceixi un primer acte de sobirania abans de la investidura del president de la Generalitat, i va apuntar que aquest acte podria ser una proclamació conforme les institucions catalanes ja no acataran les decisions del Tribunal Constitucional (TC). Al seu torn, però, JxSí preveu també un gest per escenificar el canvi d’escenari, segons ha pogut saber l’ARA, tot i que en el seu cas es tracta d’una declaració solemne d’inici del procés cap a la independència. Tenen com a molt fins al dia 26 -el termini màxim previst per la llei- per posar-se d’acord en el contingut definitiu. Aquesta negociació, però, es preveu força més senzilla que la del cap de l’executiu, en què les posicions respecte al rol d’Artur Mas estan més enfrontades.

Un compromís fora de programa

El motiu pel qual la CUP reclama aquest gest és que això evidenciaria “el caràcter irreversible” del procés. En el cas de JxSí, de fet, la situació és similar, ja que durant la negociació entre CDC i ERC per a la configuració de la coalició, els republicans van exigir lligar que la legislatura entrant fos la definitiva pel que fa a la proclamació de la independència. Per fer-ho van incloure en el programa la previsió d’aquesta declaració a l’inici. En el document fet públic no van explicitar que s’aprovaria en el mateix ple de constitució del Parlament, però sí que ho recullen els acords privats entre les dues formacions, segons fonts coneixedores de la negociació. Així, a diferència de la declaració de sobirania de la legislatura passada, que es va aprovar després de la investidura, aquesta declaració es votaria abans.

Ara bé, ¿el Parlament pot dur al ple mesures o propostes abans de triar el president de la Generalitat? Segons els informes dels partits independentistes, sí. És una possibilitat que ja van explorar durant les negociacions sobre una possible llista civil per al 27-S, que van desenvolupar-se al juliol. La condició que posava la CUP per donar-hi suport és que aquesta candidatura unitària sense polítics no investís cap president i, per tant, un cop superat el plebiscit, forcés noves eleccions. Tot i això, el Parlament entrant, durant els mesos d’interinatge, hauria d’aprovar una declaració d’inici del procés cap a la independència i, si calgués, fins i tot altres iniciatives per avançar-hi. Va ser llavors quan els partits van consultar amb experts la capacitat legislativa que tindria un Parlament que no hauria investit cap president del Govern i la resposta que van rebre va ser que podria actuar amb certa normalitat.

Així, segons el programa de JxSí, el text que aprovaria la cambra catalana seria “una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, comença el procés d’independència”, per la qual també “s’informarà sobre l’inici d’aquest procés les autoritats de l’estat espanyol, d’Europa i de la comunitat internacional”. El text hauria de tancar amb “un mandat al Govern perquè adopti les mesures necessàries per implementar els acords recollits en la declaració”, entre les quals enllestir les estructures d’estat necessàries per a la República Catalana.

Un Govern amb un mandat ja clar

El programa de la coalició també indica que “immediatament després d’aquesta declaració” ha de començar la primera fase del procés d’elaboració de la Constitució pròpia, la de la participació ciutadana i sense regulació jurídica. Així, encara que la investidura s’ajornés per la manca d’acord entre JxSí i la CUP -la data límit és el 9 de gener-, el Govern ja estaria mandatat per fer els passos que considerés cap a la independència i la societat civil ja podria iniciar els debats constituents -malgrat que el president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar dimecres que no preveu fer-ho fins al 2016.

Malgrat tot, és evident que l’acte de ruptura que reclama la CUP és diferent i força més explícit que el que preveu JxSí, ja que -segons la formulació que en va fer el diputat Benet Salellas- vol que reculli ja la desconnexió amb les resolucions i sentències del TC. CDC i ERC assumeixen que hauran de fer cas omís a l’alt tribunal en el procés cap a la independència, però són reticents a explicitar-ho i a fer-ne bandera, per retardar el xoc, i en tot cas prefereixen la terminologia en positiu d’“actes de sobirania” que la de desobediència, que veuen connotada de manera negativa. La desconnexió formal amb la legalitat espanyola -segons el full de ruta de JxSí- no arribaria fins al final de la legislatura, amb la llei de transitorietat jurídica, que normativitzaria la fi de la sobirania de l’Estat i de les seves institucions sobre Catalunya, ja independent.

Sigui com sigui, tot apunta que el ple de constitució del Parlament escenificarà l’inici de la ruptura i que les forces independentistes hauran de concretar només en quins termes ho expressen. De fet, Salellas es va mostrar obert a debatre si aquesta ruptura amb la legalitat espanyola “ha de ser una primera ruptura molt grossa o han de ser múltiples microruptures per anar decantant cap a una futura ruptura”. La CUP igualment va renunciar a una declaració unilateral d’independència a l’inici de la legislatura a partir del moment en què els vots del no van tenir la majoria absoluta, i accepten ara un trencament més progressiu.

Desobeir el TC i lleis concretes

Així mateix, JxSí ja inclou en el seu programa la voluntat d’“exercir la sobirania real per tots els camins possibles”, en primer terme en diversos àmbits socials en què les iniciatives del Parlament han sigut suspeses o anul·lades pel TC. En aquest sentit, cita explícitament el decret de pobresa energètica, la dació en pagament, la llei d’horaris comercials, la prohibició del fracking, l’impost a la banca o els tributs verds. El desacatament als vetos estatals o a lleis espanyoles com la llei Wert, la llei mordassa o a la reforma de l’avortament també són mesures que la CUP reclama per pactar, i en què les dues forces hauran d’acostar posicions i trobar fórmules per fer més o menys explícita la desobediència.

De la mateixa manera, el programa de JxSí també inclou altres vies per garantir la irreversibilitat del procés que l’esquerra independentista reclama. Així, d’una banda, hi ha la previsió de “la convocatòria d’unes eleccions constituents en un període màxim de 18 mesos”, per assegurar que el termini no s’allargui -es trigui més o menys a investir el president-. De l’altra, es planteja una clàusula per la qual, si l’Estat bloqueja l’autogovern -sancionant l’executiu o frenant les transferències-, JxSí es compromet a proclamar automàticament la independència. Caldrà veure si la CUP en té prou o reclama més garanties.

stats