Partits en competència amb Netflix i HBO

BarcelonaJa tenim, de totes totes, partits mutats en mitjans de comunicació. O millor, en plataformes temàtiques proveïdores de continguts i sobretot d’entreteniment. Però no ho fan de manera neutra, esclar. Els seus són canals de comunicació intencionada. De fet, els equips de comunicació dels partits ja són això: gestors d’informació interessada. I la tecnologia i la pandèmia els han fet possible accelerar una evolució que fa anys que avança entre formacions polítiques que gràcies a xarxes com YouTube, Twitter o Instagram poden mirar de construir la seva pròpia imatge en competència, no només amb els altres partits, sinó també, i molt especialment, en contraposició al relat dels mitjans.

Les xarxes socials no només són una via per retratar-se més a la carta i segons les pròpies necessitats, sinó que també són un possible ganxo per captar l’atenció dels mitjans de comunicació tradicionals i un pont per saltar-se aquest sovint molest filtre per als seus interessos, per administrar així en vena a milers de ciutadans l’argumentari partidista. Però no és només això. La política, i especialment les campanyes electorals, van molt de crear estats d’opinió i també estats d’ànim. Els partits a la xarxa, doncs, sense més filtres que aquells que ells vulguin afegir a Instagram, aprofiten per projectar i per mirar de suggestionar emocions i allò que en el seu dia va posar tan de moda José Luis Rodríguez Zapatero: un tarannà.

La vida en directe

Mercedes Milà va descriure Gran Hermano com “un experiment sociològic” que mostrava “la vida en directe”. I uns partits avesats a mirar d’arribar tant com puguin als procrastinats ciutadans de la nostra societat de l’entreteniment, van per aquí també, amb les eleccions com a moment de posar en acció tot allò que s’ha anat provant més o menys tímidament durant la resta de la legislatura. La competició, i també la telematització de ben bé tot a què ens ha abocat la pandèmia, han accelerat certes evolucions i apostes. Els partits s’han atrevit més amb la tecnologia i amb certes tendències. Han perdut pors i en algun cas sembla que també un pèl la vergonya.

El videoclip de Ciutadans a YouTube amb cançó pròpia estil pop, amb l’exadvocat de l’Estat i ara diputat Edmundo Bal a la bateria, és això. La idea és trencar l’esquema que situa diputats com ell sempre en vestit formal i en tribunes d’oradors. Samarreta desmanegada, gorra, texans..., i au, a mirar de posar-hi ritme.

Junts ha mirat de trobar amb les pantalles pròpies la cobertura per al seu dia a dia que els blocs electorals ara li limiten. Això ha estat el Diari de campanya que han anat pujant a Instagram, amb Laura Borràs mostrant proximitat amb ciutadans d’arreu, en les prèvies als freds mítings que projecten els telenotícies amb instants de faristol i escenaris obligats a la distància social.

Pere Aragonès també ha mirat de mostrar-se pròxim, ell que té un perfil menys carismàtic però que igualment pot generar més identificació per part de ciutadans que, amb els vídeos de YouTube Aragonès sense filtres, el poden resseguir de passeig pel seu poble, comprant peix que després ell cuinarà o voltant de bracet de la seva dona i la seva filla.

Salvador Illa i els seus Diàlegs, també al canal de YouTube (en aquest cas, esclar, del PSC), ha trobat la manera de reciclar els típics actes sectorials de campanya, bàsicament amb un interlocutor afí i sense necessitat de la roda de premsa posterior.

Els comuns van demostrar rapidesa de reflexos al fer mem i autoparòdia amb el vídeo que va córrer com la pólvora per Twitter quan un cartell del partit va caure rere Jéssica Albiach en plena connexió televisiva. A xarxes també van tirar el reggaeton Yes a la Jess després del rap amb Ada Colau. La CUP s’ha inventat una Calculadora per guanyar, que diu a qui ho vulgui com li quedaria el salari amb la seva proposta d’impostos.

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, cervesa en mà, ha fet directes a YouTube per respondre-hi preguntes (amigues). Els directes, igual com les llistes de WhatsApp, són espais ideals per a la ultradreta a l’hora de fer córrer rumors falsos i fake news com el de la suposada vacunació de Salvador Illa.

El PP i PDECat han creat divertits gifs d’aquells que tant corren per WhatsApp, amb l’emoticona d’Alejandro Fernández els uns i amb la imatge d’Àngels Chacón els altres, i amb eslògan incorporat.

Més que convèncer-nos sembla que vulguin entretenir-nos. I és que tots plegats han arribat a la conclusió que una cosa pot ajudar a portar a l’altra.