Política 01/06/2022

El bloc antiimmersió denuncia Cambray i reclama al TSJC l'execució del 25%

L'Asamblea por una Escuela Bilingüe també demana al tribunal que enviï un requeriment als directors d'escola i avisa de les "conseqüències penals"

4 min
La líder de Cs, Inés Arrimadas, amb Carlos Carrizosa i Luz Guilarte

BarcelonaOfensiva de la triple dreta i les entitats antiimmersió lingüística contra el Govern perquè s'apliqui el 25% de classes en castellà a les aules. Després que la Generalitat hagi contestat a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb un decret llei que rebutja els percentatges a l'ensenyament i constata la "impossibilitat legal" d'aplicar la resolució judicial pel nou marc legal, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe nega la major i ha demanat al tribunal que s'executi la sentència. L'entitat, que està personada en la causa, exigeix que "des d'ara mateix" es faci un requeriment personal al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i se li imposi una multa diària de 1.500 euros fins que no hi hagi un 25% de classes en castellà a l'escola. Paral·lelament, interposarà un recurs contenciós administratiu contra les instruccions del conseller a les escoles perquè creu que són "anticonstitucionals", i obrirà així una nova via als tribunals.

Però no només reclama que el TSJC es dirigeixi al Govern, sinó que l'entitat antiimmersió també vol que el tribunal adverteixi directament els directors dels centres educatius per tal que facin complir la resolució judicial. I, en cas que la sala contenciosa administrativa no "tingués mitjans per fer-ho", sol·licita que sigui l'alta inspecció de l'Estat qui s'adreci a les escoles. "Si no fan cas, hi haurà conseqüències penals", ha avisat el representant d'Escuela de Todos, José Domingo, que sol·licita també que s'investigui Cambray penalment perquè "està desobeint".

A parer de Domingo, fins que la Generalitat no reconegui el castellà com a "vehicular" a l'escola i s'hi facin més classes, no s'estarà complint la sentència, i ha carregat contra el govern espanyol per no actuar. Nega, en aquest sentit, que el nou decret llei aprovat pel Govern deixi en paper mullat la sentència del 25%. "Això no ho pot decidir unilateralment la Generalitat", ha dit, ja que considera que ha de ser el TSJC qui ho valori i, mentrestant, s'ha de complir amb la resolució judicial.

La façana del TSJC en una imatge d’arxiu.

En la mateixa línia, Ciutadans i altres entitats unionistes s'han adreçat a la Fiscalia de Catalunya. "S'estan violant els drets dels catalans, el conseller està actuant com a perdonavides amb les famílies i els directors d'escola", ha dit la líder estatal, Inés Arrimadas, que ha volgut aparèixer a la fotografia després de presentar la denúncia. També han denunciat Cambray Hablamos Español i Convivencia Cívica Catalana. Després de posar en coneixement dels fets el ministeri públic, el cap de files a Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha apuntat a una desobediència o una "prevaricació continuada" de Cambray.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, davant la Fiscalia de Catalunya a Barcelona.

Recurs al TC i dictamen al Consell de Garanties

D'altra banda, Ciutadans, el PP i Vox portaran el decret llei que el consell executiu va aprovar dilluns sobre el català al Tribunal Constitucional –es necessiten cinquanta diputats o senadors– i també demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (calen dos grups parlamentaris). Segons Carrizosa, l'òrgan consultiu tindrà "problemes" a l'hora de validar la diferència que fa el Govern entre llengua "vehicular" –en al·lusió al català– i llengua "curricular" –en referència al castellà–, perquè el Tribunal Constitucional (TC) les ha situat al mateix nivell en la sentència que va fer sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya l'any 2010, tot i que no va ser el TC sinó el TSJC i el Suprem els que van fixar el percentatge del 25% en castellà.

En tot cas, aquesta sol·licitud de dictamen no interromprà l'aplicació del decret llei sobre el català, que a banda de rebutjar els percentatges també situa la responsabilitat de validar els projectes lingüístics en el departament d'Educació. El Govern, precisament, ha utilitzat la figura del decret llei perquè entra en vigor de manera immediata –després ha de ser convalidat en el termini d'un mes al Parlament– i, alhora, només pot ser impugnat al Tribunal Constitucional –el TSJC no es pot pronunciar sobre la seva legalitat.

No ha passat el mateix amb la proposició de llei sobre el català que van pactar els socialistes, Junts, Esquerra i els comuns, on es regula també l'ús de les llengües oficials –s'hi parla de la llengua vehicular i curricular del català i el castellà–, però no es rebutgen de manera explícita els percentatges. En aquest cas la sol·licitud de dictamen per part de Vox, Cs i el PP n'ha aturat la tramitació al Parlament i fins que no es pronunciï el Consell de Garanties no podrà ser aprovada al ple. De fet, arran d'aquest retard el Govern va haver de fer dilluns de manera urgent un consell extraordinari per aprovar un decret llei.

Resposta de la Generalitat

Aquest passat dimarts, quan s'acabava el termini per aplicar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat va remetre un escrit al TSJC demanant que declari la "impossibilitat legal" d'executar la sentència del 25% després de l'aprovació del decret llei sobre el català. El seu argument és que hi ha un "nou marc legal" que és "incompatible" amb la resolució judicial. En tot cas, el conseller d'Educació nega que estigui desobeint amb l'actuació del Govern: "Estem legislant", va assegurar. Aquest matí ha afegit que els tribunals estan "obligats" a vetllar perquè es compleixi el nou marc legal, que ha de servir "perquè no s'apliquin percentatges a cap aula del país". Ell –ha dit– es deu "als alumnes i a les famílies i no als tribunals". La Generalitat ha mogut fitxa i els detractors de la immersió lingüística en català també. Ara només queda saber què en pensa el TSJC.

stats