Política 15/04/2022

Els partits fracassen en l'intent de reduir el cost de la propaganda electoral

La despesa del 'mailing' es va disparar el 14-F fins a 13,5 milions i la sindicatura reclama prendre mesures

4 min
Cartes de propaganda electoral.

BarcelonaEn totes les eleccions els ciutadans reben a casa sobres amb la propaganda electoral i la papereta dels partits polítics. Cada partit, un sobre diferent. Què en fan: la tiren directament a les escombraries? Hi donen tan sols un cop d'ull? Se l'estudien a fons? Sigui quina sigui l'opció, aquesta propaganda –coneguda com a mailing– s'ha convertit en la principal despesa de les campanyes, fins al punt que en l'última, la dels comicis al Parlament del 14 de febrer del 2021, es van batre tots els rècords: 13,5 milions d'euros finançats amb diners públics. La xifra s'ha disparat tant que la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que audita els partits, ha demanat que s'adoptin mesures per reduir-la. "Caldria avaluar l'eficiència real de les trameses [...] i estudiar la conveniència de reduir la despesa", diu a l'últim informe.

Aquests 13,5 milions es desglossen en tres grans apartats: 3,7 són els que es van gastar els partits directament per enviar la seva propaganda individualitzada; 7,1 els que el ministeri de l'Interior va pagar a Correus per fer la tramesa; i, finalment, cal sumar-hi els 2,7 que va invertir la Generalitat per enviar pel seu compte les paperetes de tots els partits a cada casa. En aquest últim cas, es va fer de manera excepcional per la pandèmia, perquè es volia facilitar que la gent pogués portar el vot preparat de casa i s'estigués el mínim temps possible al col·legi electoral per evitar contagis. Sigui com sigui, el cost total va augmentar més de quatre milions respecte als 9,3 que havia costat a les eleccions del 2017. La sindicatura ja es mostrava crítica fa quatre anys per aquesta despesa i ara directament demana trobar-hi alternatives: "Es podria implantar un nou sistema aprofitant les noves tecnologies i evitar el malbaratament de recursos materials (paper i tinta) i econòmics". No veu problemes de legalitat en el sistema actual, però sí que el considera del tot desorbitat.

La primera cosa que pot sobtar és que en l'era dels mòbils intel·ligents i les xarxes socials, enviar propaganda física als domicilis encara tingui tirada, però el cas és que cap partit es planteja eliminar aquesta despesa, que consideren vital. "És l'única manera que tenim de fer arribar el nostre programa, les nostres idees i la nostra papereta a totes les cases, no n'hi ha cap altre", explica en conversa amb l'ARA un exdirigent del PSC que va ser a la cuina de moltes campanyes. Una via per arribar a la gent que, segons diu, no s'aconsegueix ni amb "24 milions d'actes al carrer ni amb campanyes de Facebook i Twitter". Per destacar la importància del mailing, també explica que la propaganda que envien és objecte d'un llarg estudi previ amb les empreses del sector especialitzades. El trajecte entre la bústia i la paperera de casa resulta clau: "La gent l'agafa –la propaganda–, hi fa una mirada sense llegir-la, li dona la volta i la llença a la paperera. En aquests segons has de col·locar el teu missatge. Ni t'imagines com arriba a estar d'estudiat".

La llei electoral

No hi ha cap partit que no admeti que aquesta despesa és excessiva. "Fa molts anys que el cost és una animalada i no hi ha cap justificació perquè es continuï fent com sempre", explica l'exvicepresident del Parlament, Lluís Corominas. Ell també va estar a les bambolines de diverses campanyes de CiU i, a més, va participar en diversos dels intents que hi ha hagut al Parlament per elaborar una llei electoral pròpia per a Catalunya. Una norma que podria ser clau per racionalitzar la despesa electoral, però que sempre s'ha encallat. De fet, hi ha hagut un nou intent de fer-la en aquest mandat , però ara per ara tampoc resulta reeixit .

Corominas recorda que en els diferents intents de fer la llei hi havia un ampli consens per fer una "tramesa conjunta", és a dir, unificar tota la propaganda en un sol sobre i rebaixar costos substancialment. La llei sempre ha fracassat pel desacord sobre quin ha de ser el sistema electoral català –el mecanisme per traduir els vots en escons– i la resta de millores tampoc han vist la llum. Corominas planteja que, més enllà d'aquest mailing únic, s'haurien de plantejar alternatives per estalviar paper. El seu argument és que, si durant la pandèmia l'aplicació digital de La Meva Salut s'ha demostrat "eficient", també es podria fer una "plataforma" de l'estil per consultar l'oferta dels partits en campanya. "No es rebria paper a casa i baixarien molt els costos", conclou.

Un primer pas

El 14-F, les despeses en mailing que van sortir dels partits –els 3,6 milions– van oscil·lar entre els 810.000 euros del PSC o els 790.000 de Cs –els que més van gastar–, i els 191.000 de la CUP o els 246.000 dels comuns –els que menys–. En aquest apartat sí que hi va haver un cert estalvi respecte al 2017 –uns 400.000 euros en total–, però encara insuficients segons la sindicatura. Per al responsable dels processos electorals de la Generalitat en aquells comicis, Ismael Peña-López, la solució per reduir la despesa podria arribar fins i tot per la via ràpida. "No cal canviar la llei, no cal canviar res", assegura: només caldria que el ministeri de l'Interior canviés les condicions de les bases de la subvenció que fa amb Correus per fer la tramesa i que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). És a dir, passar "de subvencionar sobres individuals a subvencionar un únic sobre col·lectiu". La Generalitat ja ho va demanar per al 14-F , però la seva carta al ministeri va quedar sense resposta. Partits i administracions, administracions i partits: la pilota és a la seva teulada.

stats