MUNICIPIS
Política 22/11/2020

PDECat, PSC i comuns s’alien a Piera en una moció de censura contra ERC

També hi ha hagut canvis en l’última setmana a Masquefa i el Masnou

Aleix Moldes
4 min
L’alcalde de Piera, Jordi Madrid (centre), i el candidat 
 De Junts a la moció, Josep Llopart (esquer-ra), en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEls pactes municipals sovint s’han fet servir com a armes llancívoles entre les direccions nacionals dels partits. JxCat i ERC van viure un enfrontament obert ara fa un any i mig quan, després de les eleccions locals, tots dos trobaven arguments per criticar els acords als quals arribava l’altre soci independentista (quan no pactaven entre ells). Les mocions de censura han sigut el següent pas. Aquesta eina, molt normalitzada en l’àmbit municipal, s’ha cobrat diversos alcaldes en els últims mesos. Alguns, en pugna directa entre Junts i ERC, com el cas de Calonge l’1 d’octubre, quan es va desbancar l’alcalde republicà amb un pacte entre els postconvergents, el PSC i el PP.

Divendres se’n va registrar una més a Piera (Anoia), tot i que com aquesta no se n’acostumen a veure gaires: és un dels dos socis de l’actual govern municipal qui la impulsa. El PDECat (és el partit que controla la candidatura que JxCat va presentar el 2019) comparteix executiu amb ERC, però va signar al costat del PSC i d’Ara és Demà (comuns) per fer fora de l’alcaldia el republicà Jordi Madrid. Josep Llopart, que es presumeix que serà el pròxim alcalde, és actualment el número dos del consistori, i qui serà la seva mà dreta, el socialista Javier Perellón, era soci de Madrid fins al 2011, quan ERC pactava amb el PSC.

“És la història d’una traïció”, opina l’encara alcalde de la vila en conversa amb l’ARA. Madrid afirma que tot i que li havien arribat rumors, no se’ls creia i no va ser fins dilluns que Llopart li va comunicar que li presentarien la moció. “Li havia preguntat fins a tres vegades i sempre m’havia dit que no”, recorda l’alcalde, que nega tensions dins el govern municipal.

El líder local del PDECat discrepa. “Hem tingut petites enganxades. I al final hem hagut de fer un gir de timó: o la moció o anàvem a l’oposició, però des de l’oposició és molt difícil canviar les coses”, reconeix. L’increment de l’IBI que l’alcalde havia plantejat per a l’any que ve havia suposat un xoc pels pressupostos i el PDECat critica la falta d’inversions que s’arrossega durant el mandat. “En una junta ja va dir que portàvem mig any que no havíem fet res encara, però érem un equip, no?”, es defensa Madrid. “Les responsabilitats són de tots, però al final qui marca les directrius és el de dalt”, interpreta Llopart. Piera té un romanent de més de 20 milions d’euros que podrien impactar en els pròxims comptes fruit de la flexibilització de la llei d’estabilitat pressupostària. Amb la pandèmia, a més, l’alcalde entén que no se’l pot jutjar igual que en un any normal.

El més dur, però, reconeixen Madrid i Llopart, és la part personal. “Li vaig trucar divendres quan vam presentar la moció i no em va agafar el telèfon”, lamenta l’encara primer tinent d’alcalde. Madrid recorda que fins i tot coincideixen durant les vacances. “Teníem una relació que jo considero d’amistat. Al revés, jo no ho hagués fet mai”, afegeix.

Davant de la moció, Esquerra Republicana de Piera ha anunciat que Madrid es compromet a "presentar la seva dimissió", si la decisió "permet un acord de governabilitat".

El detonant

El detonant per presentar la moció no ha sigut, però, ni la falta d’entesa pels pressupostos ni un refredament de la relació personal. Llopart recorda que ara fa un mes la secretària municipal va denunciar l’alcalde a l’Oficina Antifrau per unes targetes moneder i també a la justícia per l’ascens a sergent d’un caporal a punt de jubilar-se. Madrid no amaga la mala relació amb la secretària, però nega irregularitats.

Aquest és l’argument que també esgrimeixen tant el PSC com els comuns. “És resultat d’una mala gestió de fa temps, però les denúncies han fet la situació insuportable”, apunta el socialista Javier Perellón. Segons ell, si l’alcalde hagués plegat com li havia demanat l’oposició no haurien impulsat la moció. De fet, en un comunicat fet públic ahir per ERC, Madrid es comprometia a deixar l’alcaldia si això aturava la moció de censura. Per negociar, els partits tenen fins al 4 de desembre. Segons ha pogut saber l’ARA, les direccions nacionals de tots han estat informades puntualment de tot, però les converses han pivotat en les seccions locals del municipi.

Nous socis de govern

El de Piera és un cas excepcional, però no és l’únic canvi a nivell municipal de l’última setmana. També a l’Anoia, en aquest cas a Masquefa, el PDECat ha incorporat a l’equip de govern el PSC per garantir-se la majoria absoluta que fins ara no tenia. I al Masnou (Maresme) hi ha hagut un pacte a la inversa: ha sigut ERC qui ha incorporat el PSC a l’executiu. I per què no a JxCat? Per “l’actitud dialogant” d’uns i “l’actitud obstruccionista” dels altres. Els republicans han elaborat un esquema comparatiu per evidenciar, al seu criteri, que els socialistes eren el millor aliat. Si el PSC presentava “propostes constructives i realistes”, Junts “votava sistemàticament en contra” dels projectes principals del govern. I, encara més important, si els socialistes han acceptat amb tres regidors (ERC en té nou) tenir dues tinències d’alcaldia i ocupar-se de set àrees, les exigències de Junts eren “impròpies”. Evidentment JxCat ja ha carregat obertament contra l’acord. Com ha passat i seguirà passant sempre que es trien socis alternatius.

stats