Aragonès demana a l'Estat que suspengui els objectius de dèficit i deute

El vicepresident reclama la col·laboració dels grups per canviar els pressupostos un cop s'aprovin

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha demanat al govern espanyol la suspensió "formal" dels objectius de dèficit, de deute i la regla de despesa per a aquest any per poder fer front a la crisi del coronavirus.  Segons ha dit, a causa del covid-19 caurà l'activitat econòmica i augmentarà la despesa pública, cosa que farà que "el dèficit sigui extraordinàriament alt", però s'ha mostrat convençut que això "l'any que ve es podrà revertir".

A més, ha retret al govern espanyol haver retallat 120 milions d'euros a Catalunya amb el finançament de les mesures econòmiques per la crisi del covid-19. Segons el vicepresident, l'Estat ha traspassat a Catalunya 45 milions per a polítiques socials i 50 milions més per a polítiques sanitàries, però ha retallat la meitat dels fons per a polítiques actives d'ocupació. Una retallada de 215 milions d'euros i, per tant, segons el vicepresident, el saldo és negatiu en 120 milions. El vicepresident ha demanat a l'Estat que reverteixi aquesta situació perquè aquests fons, ha dit, "seran imprescindibles per a la recuperació". 

Pere Aragonès també ha demanat al govern espanyol que transmeti un "clar missatge" als ajuntaments, en el sentit de permetre'ls destinar tot el superàvit aconseguit el 2019, i no només un 20%, a fer front a despeses derivades d'aquesta crisi sanitària. "No podem tenir diners en comptes corrents que no s'utilitzin. Ara necessitem tots els recursos", ha dit Aragonès.

Renda bàsica universal

Al mateix temps, ha instat el govern espanyol a aprofitar els 73.000 milions que, segons ell, corresponen a Espanya de la política de compra d'actius per valor de 750.000 milions d'euros anunciada pel BCE per actuar davant d'aquesta crisi. Aragonès ha insistit en la seva proposta de crear una renda bàsica universal mentre duri el confinament que sigui finançada directament pel Banc Central Europeu. "El 2008 es va reaccionar tard i malament. Cal que tots siguem molt més valents", ha reblat.

Aragonès ha obert  la ronda de compareixences telemàtiques que faran els membres del Govern per explicar les mesures contra el covid-19. Era una exigència d’alguns partits de l’oposició com Cs, el PSC i els comuns per fiscalitzar la gestió de la pandèmia que està fent l’executiu. D’aquesta manera la cambra catalana recupera l’activitat després de setmanes sense reunions. 

El conseller d'Economia ha iniciat la seva exposició amb una advertència: "La situació és extremadament preocupant". Des del punt de vista econòmic, ha marcat com a principal objectiu evitar que es trenqui la cadena de pagaments. En aquest sentit, ha defensat la feina feta pel Govern, però ha demanat un paper més actiu i més àgil de l'Estat i de les institucions europees.

Dels pressupostos al "pla de xoc"

El Parlament té previst aprovar en unes dues setmanes els pressupostos del 2020, però ara el problema és que es van dissenyar i tancar abans que esclatés la crisi del covid-19. El Govern i l'oposició estan d'acord que els comptes han quedat desfasats i que caldrà fer-hi modificacions. Aragonès ha estès la mà als grups per, un cop s'aprovin, canviar-los i convertir-los en un "pla de xoc econòmic i social", tot i que no n'ha donat les xifres.

El PSC i els comuns s'han obert a donar suport a aquests canvis, però han retret al Govern manca de celeritat. La socialista Alícia Romero creu que la Generalitat ja hauria d'haver fet aquestes modificacions, i David Cid, dels comuns, ha exigit al vicepresident "començar a negociar-les ja". També la CUP s'ha obert a col·laborar en aquesta operació, però només ho farà si el Govern aposta decididament per la sanitat i desobeeix la regla de despesa i l'objectiu de dèficit si l'Estat no els relaxa.

El Govern té ara mateix garantit el vot dels comuns per aprovar els comptes del 2020, però ara li caldrà trobar nous socis per aprovar les modificacions que caldrà fer-hi. Aquest dilluns, el PSC, els comuns i la CUP s'han mostrat disposats a ser-ho. Cs i el PP, malgrat les crítiques al Govern, també han evidenciat un to propositiu, però no s'han postulat com a potencials aliats.

Economia i confinament

Aragonès ha admès l'impacte negatiu que per a l'economia està tenint el confinament, però ha defensat mantenir-lo en la seva versió actual –la més dura des que va començar la crisi– encara unes setmanes més. Així, ha reclamat a l'Estat que no relaxi el confinament a partir del dia 13 d'abril, com el govern espanyol va apuntar dissabte. Segons el vicepresident, fins que no hi hagi "14 dies de reducció sostinguda dels casos" no es pot relaxar res. Entre altres motius, també perquè encara s'ha d'aconseguir que els hospitals estiguin "molt per sota del llindar de la seva capacitat". La tesi del conseller d'Economia és que el confinament repercuteix en l'economia però salva vides, i "sense vida no hi haurà recuperació econòmica" posterior.

Sánchez allarga l'estat d'alarma fins al 26 d'abril però el confinament dur serà fins a la setmana que ve

Ajornament d'impostos

El vicepresident ha avançat que el Govern aprovarà dimarts ajornar el pagament de l'impost de begudes ensucrades i també el cànon de l'aigua, de residus i aigua en l'àmbit industrial. També hi haurà un ajornament de dos mesos per liquidar l'impost de successions un cop s'aixequi l'estat d'alerta. "Parlem sempre d'ajornaments i mesures temporals de liquiditat", ha afegit Aragonès, que ha demanat a l'Estat el mateix esforç en les quotes d'autònoms i la Seguretat Social, i sense aplicar interessos de demora.

Pere Aragonès ha dit que en la sortida de la crisi hauran de tenir un paper molt important les administracions i governs, com el de la Generalitat. "El món serà diferent", ha reblat, i ha explicat que faran falta molts recursos públics. "Faran falta eines de finançament públic" i en aquest sentit ha parlat de la necessitat de bancs públics de reconstrucció, un paper que a Catalunya, ha indicat, farà l'Institut Català de Finances (ICF).

Respecte a la crisi sanitària, el vicepresident ha defensat la compra de material que va fer la Generalitat al marge de la central de compres de l'Estat. "Si no s'hagués comprat directament no hi hauria la quantitat que tenim", ha reblat. Aragonès ha revelat que l a Generalitat ha gastat 198 milions d'euros en material sanitari per combatre el coronavirus. Aquesta xifra inclou elements com bates, mascaretes, ulleres, roba de protecció, respiradors i gel antisèptic, entre d'altres.