Política 08/09/2021

El front comú d'Aragonès i Puig deixa de banda el finançament

La Generalitat sí que farà costat al País Valencià, però a l'hora de reclamar més recursos a l'Estat

Núria Orriols Guiu i Carlos Fajardo
4 min
Ximo Puig rep Pere Aragonès al palau de la Generalitat Valenciana

Barcelona / ValènciaMalgrat la llengua i la cultura compartides, les relacions entre la Generalitat catalana i la valenciana no sempre han sigut fàcils. La interlocució entre governs va ser gairebé nul·la durant els anys en què manava el PP –no hi va haver trobada entre presidents durant divuit anys– i després de l'arribada al poder dels socialistes l'any 2015 la relació ha tingut alts i baixos. Ximo Puig, actual president del País Valencià, es va reunir el 2016 amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però les dues institucions es van anar distanciant per l'aposta del referèndum de l'1 d'Octubre. Només hi va haver una altra trobada discreta la tardor del 2017 –sense formalitats– per la voluntat de Puig que s'aturés la dinàmica del Procés. Amb el president Quim Torra, les relacions van continuar sent tibants –l'aposta independentista ha incomodat el País Valencià i les Illes Balears–, però amb l'arribada de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat això pot canviar. Aquest dimecres s'ha posat la primera pedra per reprendre la relació amb una trobada a València entre els dos presidents, de la qual ha sorgit un acord: fer un front comú per reclamar més recursos a l'Estat, malgrat que la Generalitat ha deixat clar que no s'implicarà en una nova reforma del sistema de finançament.

"És l'hora de bastir ponts i trobar solucions", ha defensat Ximo Puig en roda de premsa, mentre que Aragonès també ha admès que hi ha un "camí comú" per recórrer amb els homòlegs valencians. Malgrat que el president català ha remarcat que l'objectiu de Catalunya és fer un referèndum d'independència, ha garantit que la Generalitat estarà al costat del País Valencià a l'hora de reclamar més diners a Madrid. Ha posat com a exemple la consolidació dels fons que va transferir l'Estat per la crisi del coronavirus i que Aragonès vol convertir en transferències permanents per finançar la Generalitat. Tanmateix, ha declinat implicar-se en la reforma del finançament autonòmic, que és una de les principals reivindicacions del govern del Pacte del Botànic que formen PSPV, Compromís i Unides Podem.

Aragonès ha expressat "respecte" pels objectius polítics del govern valencià, però ha recordat que Catalunya ja ha intentat diverses vegades aquest camí i que la negativa de l'Estat ha engreixat les "raons" de la reivindicació independentista. Així, ha remarcat que la setmana que ve s'ha de reunir la taula de diàleg –enrarida per la retirada de la inversió del govern espanyol per a l'ampliació de l'aeroport del Prat– i començar una "negociació" amb l'Estat per resoldre el conflicte polític. Aragonès ha garantit la "màxima implicació" de la Generalitat i ha demanat que el govern espanyol faci el mateix amb la presència del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, una qüestió que a hores d'ara la Moncloa encara no ha aclarit.

Pere Aragonès amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

La trobada amb Aragonès no és l'única trobada que ha mantingut el president valencià, Ximo Puig, en els últims temps. Amb la idea d'aprofundir en la col·laboració horitzontal entre les comunitats autònomes i reclamar un millor finançament, va mantenir una trobada amb la presidenta de les Illes Balears i dirigent socialista, Francina Armengol, per fer un front comú a l'Estat per una reforma de caràcter federal. També té previst veure's en els pròxims dies amb el president andalús per teixir aliances pel que fa al finançament autonòmic. Uns objectius que, ara per ara, estan lluny dels que expressa l'executiu d'Esquerra i Junts per Catalunya.

En aquest sentit, els dos homòlegs han admès que no es trobarien en les seves metes polítiques –la Generalitat defensa l'autodeterminació i no un canvi de la Constitució–, però que sí que col·laborarien en matèria econòmica. Un dels reptes més importants és aconseguir més fons europeus Next Generation i també la gestió d'aquests diners per destinar a projectes d'ambdues comunitats. És per això que s'han conjurat per crear un grup de treball que reclami un augment de les transferències al govern espanyol i impulsar la modernització del sector automobilístic, important en els dos territoris, i l'economia verda. En l'àmbit de les infraestructures, han tornat a posar sobre la taula una reivindicació històrica: la construcció del Corredor del Mediterrani a Madrid i a Brussel·les.

Reciprocitat de TV3

La cultura i la llengua comunes són dos dels nexes als quals han fet referència els presidents, de manera que han apostat per la reciprocitat als mitjans de comunicació: els valencians necessiten veure TV3 i, com ha expressat Pere Aragonès, els catalans "volen veure À Punt". Han acordat explorar la possibilitat d'aprofitar els avantatges de les noves tecnologies i les plataformes digitals, així com iniciar els treballs perquè també sigui possible fer-ho de forma analògica. També s'han reafirmat que el sector audiovisual s'ha de potenciar per a un mercat comú a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, amb una mateixa llengua.

També s'han fixat com a objectius col·laborar en la promoció de la salut mental, un dels problemes arran de la pandèmia, i fomentar la sostenibilitat del sector automobilístic en els dos territoris.

stats