ELECCIONS AL PARLAMENT
Política 04/11/2012

Pere Navarro: "Si hi ha una taula per negociar la consulta, ens hi haurem d'asseure"

Mònica Terribas
7 min

Barcelona¿Seria capaç de formular la pregunta que proposaria per a una consulta que se celebrés a Catalunya sobre el futur d'aquest país?

Jo vull que sigui una consulta legal i acordada. Per tant, primer hem d'acordar aquesta pregunta. No li puc dir ara quina podria ser.

Vostè proposa una reforma constitucional per anar cap a l'estat federal, però hi ha un 72% dels ciutadans que creuen que hi ha d'haver una consulta aquesta legislatura.

Són qüestions diferents. Nosaltres el que defensem és la reforma constitucional per anar cap a un estat federal. El tema que les persones decideixin sobre el seu futur pot anar lligat al marc constitucional o no, però en qualsevol cas ha de ser una consulta amb la qual estiguem d'acord i que puguem fer que sigui legal.

¿Vostè va acordar amb Rubalcaba que defensaria el dret a decidir i ell l'endemà diria que el PSOE no?

Ells en aquests moments no veuen clara la consulta per decidir quin tipus de relació volem tenir amb Espanya. És evident que aquí hi ha una discrepància, però hi ha la voluntat de parlar-ne. En tot cas és una discrepància molt menor que la del senyor Mas i el senyor Duran.

¿Li sembla menor la discrepància sobre un punt fonamental del programa del PSC?

Quan estem parlant d'una reforma constitucional, no només des del punt de vista territorial, sinó des del punt de vista també d'altres elements en la convivència dels ciutadans, també de l'aprofundiment democràtic, no em sembla que sigui una discrepància gaire fonamental.

Posem que el PSOE diu a la reforma constitucional, però sense el PP no és possible, i el PP ja ha dit que no. Per tant, vostè està fent una proposta al poble de Catalunya que no té cap futur a les Corts espanyoles.

Jo li garanteixo que sí que té futur perquè al PP hi ha sectors que també han parlat ja de reforma constitucional. Estic absolutament convençut que el PP també entrarà en aquest procés de reforma constitucional. El que no veig per enlloc és projectes a la resta d'Espanya sobre la independència de Catalunya.

Ha acusat el senyor Mas d'insensat i frívol per defensar aquest procés, però el 72% dels ciutadans diuen a una consulta i el 52% dirien a la independència. ¿Són insensats i frívols els qui ho creuen?

No, jo el que considero una frivolitat és que el president de la Generalitat digui en seu parlamentària que ell té el seu camí i que el seguirà sigui legalment o il·legalment. Això és el que em sembla una frivolitat.

Es va fer l'Estatut per la via legal i el Tribunal Constitucional el va tombar...

Em sembla absolutament il·lògic que una llei, l'Estatut, després d'haver-la votat un Parlament, unes Corts generals i el poble de Catalunya, fos retallada a partir d'un recurs d'inconstitucionalitat del PP per un Tribunal que no passava pel seu millor moment. Entenc que això produeix un trencament i que aquesta no és la manera com hem d'administrar les nostres llibertats i les nostres lleis.

Per tant, si el Parlament que surt del 25-N impulsa la consulta perquè té una majoria de diputats que així ho vol, ¿vostè llegirà els resultats dient que el PSC s'ha d'implicar i s'asseurà a parlar?

Nosaltres volem una consulta legal i acordada i, per tant, en tot el que sigui avançar cap a aquesta consulta, evidentment, hi participarem.

¿Legal pot ser en un marc internacional?

No, ha de ser en el marc legal que tenim. El que no podem fer tampoc és frivolitzar amb la normativa internacional. Si no ens serveix l'espanyola, que és la Constitució, canviem-la.

Mas farà una proposta de pregunta per a la consulta, però voldrà negociar-la amb vostès...

El concepte que té el senyor Mas de negociar és molt curiós, perquè per ell negociar és dir que els altres vagin a la seva posició, i per mi negociar és parlar i acordar, el que col·loquialment se'n diu ni teva ni meva. El senyor Mas hauria de fer un curset de negociar i d'acordar.

¿Però no descarta seure en aquella taula per parlar de la consulta?

Si hi ha una taula per poder negociar, dialogar i acordar i per sumar-se a unes posicions tancades per part d'un determinat partit, si aquesta taula existeix, evidentment nosaltres ens hi hem d'asseure.

Si el 25-N, a banda del resultat que faci el seu partit, les eleccions donen 90 diputats a favor de la consulta, quina lectura en farà?

Doncs si el 25 de novembre guanya una altra vegada la dreta en aquest país, la lectura que faré és que continuaran les retallades.

¿El PSOE i, per tant, els seus socis, no hauria d'haver fet un pas endavant pel pacte fiscal per aturar el que vostès consideren que és un procés macabre?

Ens sembla bastant curiós que després de tants mesos el senyor Mas i el senyor Rajoy en dues hores acabessin la discussió. No és el que esperàvem. ¿Vol dir que no valia la pena fer alguna reunió més per veure si hi podia haver algun acostament?

Si a les eleccions del 25-N el PSC amb aquesta proposta federal obté un suport que ronda els 20 diputats, ¿considerarà que ha fracassat el seu projecte?

El projecte federal és el guió del PSC, però també li he de dir que el PSC ha sigut el partit que més i millor ha sabut llegir la societat catalana. No ara, sinó ja quan es van unificar els tres partits socialistes.

Però, senyor Navarro, si els resultats són baixos serà perquè no ha sabut llegir la societat catalana, no?

Jo em presento a aquestes eleccions per guanyar i el que ens diuen les enquestes, a part que el PSC té uns resultats baixos, és que la majoria de catalans no han decidit el seu vot. Volem convèncer aquestes persones que l'alternativa sensata és la del PSC. I quan tinguem els resultats jo li respondré quina serà la línia política a partir del 26 de novembre.

¿No es planteja plegar com a primer secretari si els resultats són un cataclisme?

Els resultats no seran un cataclisme, l'hi asseguro.

No em respon. S'ho planteja?

Això és fer política-ficció. Qui no respon és el senyor Mas, que no diu independència . I el senyor Rajoy tampoc diu rescat .

I el senyor Rubalcaba i la senyora Chacón no diuen dret a decidir ...

Jo vaig parlar amb ella i em va dir que sí que defensa que hi hagi una consulta legal i acordada. El dia 25 de novembre a la nit li respondré a aquesta pregunta que vostè em fa sobre els resultats electorals.

¿Es planteja l'escissió amb el PSOE si al final no es posen d'acord?

Compartim tantes coses que no hi haurà escissió amb el PSOE. Hi ha el reconeixement que som dos partits diferents que tenen molts punts d'acord i alguna discrepància. Això és la democràcia.

Ferraz diu que la veu pròpia del PSC al Congrés està aturada. On és aquest pont amb el PSOE?

El calendari electoral impedeix que es puguin reunir els òrgans federals per parlar d'aquest protocol. Però jo ja vaig dir que malgrat que no estigués aprovat formalment nosaltres en cas de dubte l'aplicaríem.

¿Per exemple quan Zapatero va deixar de pagar els diners de la disposició addicional tercera?

Sempre hem demanat que la disposició tercera arribi governi qui governi. És un compromís que s'ha de complir. Hem demanat que el fons de competitivitat també arribi governi qui governi. En això nosaltres hem fet costat al Govern.

Li recordo que els 25 diputats socialistes al Congrés no van votar perquè el fons de competitivitat estigués als pressupostos...

Avui sí que ho votarien.

Si Catalunya acaba celebrant la consulta, ¿vostè farà campanya a favor del no amb el PP i Ciutadans?

¿El PP va fer campanya a favor del no a l'Estatut amb ERC? Segurament ERC i el PP quan deien no a l'Estatut estaven dient un no diferent. No volem trencar amb Espanya però tampoc volem la recentralització.

¿Ha parlat amb l'expresident Montilla de les declaracions sobre el referèndum i el franquisme?

El senyor Montilla no va estar encertat amb aquestes declaracions. Un expresident de la Generalitat hauria de saber que hi ha qüestions que tretes de context són molt escandaloses. Va ser una afirmació gratuïta.

El seu programa sembla fet per un partit que sap que no governarà. ¿Com pagarem les mesures que proposa si baixen els ingressos?

El dèficit no ha millorat gaire després de les retallades salvatges del Govern d'ara, sempre en col·laboració amb el PP. Nosaltres volem canviar l'estructura fiscal perquè és injusta. Les classes treballadores i les classes mitjanes són les que estan mantenint els resultats de la crisi que ells no han creat. Volem recuperar l'impost de successions, el tram a les famílies amb més recursos. Toca que les classes més benestants i amb més recursos donin el cop de mà que no han donat fins ara.

Mas sosté que els més rics ja paguen el 60% si se sumen tots els impostos. És a dir, som un dels països on les persones que més guanyen més paguen en comparació amb altres països europeus.

No. La mitjana de la pressió fiscal a casa nostra és d'un 33%-35%, depenent de l'estadística que es faci servir. La mitjana de la pressió fiscal de l'Europa de l'euro és d'un 43% o 45%. Hi ha deu punts de diferència. Si el tram de l'IRPF està en el màxim nivell de tot Europa, què està faltant? Que hi hagi altres impostos que gravin les grans fortunes.

I quan ens fuig el capital perquè hi ha gent que s'està domiciliant a Madrid o en altres països europeus, com ho resolem?

Hi ha empreses que marxen, algunes de destacades, no perquè hi hagi problemes de fiscalitat, sinó perquè hi ha un problema d'inseguretat sobre el futur de Catalunya...

Em pot dir quines empreses marxen?

Alguna ha marxat, darrerament una molt important. Però no vull fer publicitat. En tot cas, si Catalunya és atractiva, si hi ha negoci, les empreses no marxaran encara que la fiscalitat sigui més justa que ara.

Proposa una moratòria de la taxa turística, que existeix en altres països europeus i que tothom assumeix.

S'ha aplicat malament i de manera injusta. Si aquestes activitats econòmiques deixen de ser-ho, hi haurà una baixada d'ingressos també.

¿I vostè garanteix que si governés no hauria de fer retallades ni en sanitat ni en educació?

Ens comprometem a no retallar en educació i tornar a la ràtio d'alumnes per professor de l'any 2010. En sanitat faríem les reformes adequades per estalviar sense que això signifiqui un perill per al sistema sanitari.

I això traient l'euro per recepta...

Sí, evidentment.

¿I com paguem la despesa farmacèutica?

Amb els diners que ja li he dit que recaptaríem. Sap què ens trobem? Que hi ha jubilats que no estan comprant els medicaments que necessiten perquè amb la seva pensió estan pagant els estudis dels néts o la manutenció dels seus fills. Per a aquesta gent un euro són massa diners.

stats