Perpinyà, bressol del partit dels expresidents

PerpinyàA quatre passes de la plaça de la República (Francesa), la Casa de la Generalitat de Perpinyà ha sigut l'escenari escollit aquest divendres per enquadrar en una mateixa foto els tres últims expresidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. Junts, per denunciar la repressió de l'Estat i demanar una mediació internacional. Com la història i com la llengua, el covid també acredita que la ciutat és terra catalana. Als carrers del centre, bulliciosos i animats, laxitud generalitzada i massa nassos per sobre la mascareta. Però una variant normativa que li causaria més d'un disgust al Procitat: hi ha carrers on és obligatori l'ús –els més transitats–, mentre que en d'altres no.

Dins la Casa de la Generalitat, però, impera la llei del Principat. Ni una excepció amb la pandèmia i tots els focus per als expresidents. Potser fa tan sols un any hauria sigut difícil de creure, però ara mateix no militen al mateix partit. Mas s'ha quedat al PDECat, Puigdemont ha fet el pas a Junts i Torra, tot i donar suport a aquest segon partit, ha decidit fer-se fort allà on se sent més còmode: en la no militància a enlloc. Qui sap si per aquest motiu el núvol de periodistes i de simpatizants de l'independentisme han vist avui com Mas arribava per una banda, i Puigdemont i Torra, uns minuts després, per l'altra. A dins un missatge comú d'unitat contra la repressió, però un gran elefant que els protagonistes volien evitar veure. ¿Haurien aprofitat la trobada per intentar evitar la fractura entre els seus espais polítics?

Mas, bregat en mil i una batalles, ha fet una versió evolucionada de l'"Això no toca", apel·lant al fet que l'acte era "institucional" i això superava els partits. Uns instants que han servit perquè Puigdemont intentés sortir de la manera més enginyosa possible del jardí: "Tots tres militem en el mateix partit, el partit dels presidents de la Generalitat represaliats per l'estat espanyol". Conscient que això limita el nombre d'afiliats –i mai és la millor manera de començar un projecte polític–, ha obert la porta a qualsevol líder polític represaliat a sumar-s'hi, fins i tot si no és "independentista". I així, després de CDC, el PDECat, la Crida i Junts, Perpinyà ha vist com en un dia assolellat de tardor, a quatre passes de la plaça de la República, naixia de manera improvisada el partit dels expresidents (PDE?). Ni que sigui com un espai circumstancial per driblar l'única pregunta que avui, a la Casa de la Generalitat, ha quedat sense resposta.