09/09/2015

Els poders de l’Estat s’activen per alimentar el discurs de la por

5 min
Els poders de l’Estat s’activen per alimentar el discurs de la por

MadridMentre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez se centren en els seus discursos a advertir dels riscos emocionals i materials d’un trencament entre Catalunya i Espanya, els estaments d’Estat van prenent posició entorn al debat sobiranista. I ho fan de manera contundent, si no deixant que llisqui alguna advertència (i fins i tot amenaça) en les seves intervencions. Els responsables del poder judicial i militar espanyol sembla, però, que s’hi posin ara, que tot just entrin de debò en un debat que fa anys que dura i fa via a Catalunya. És similar al que els passa als grans partits, que aquests dies proven cataplasmes que van des de donar poder al Tribunal Constitucional perquè inhabiliti qui no en compleixi les sentències fins a un nou finançament o obrir les portes a inconcretes singularitzacions.

Ahir, a Madrid, el gran acte institucional era l’obertura de l’any judicial, en què el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial va fer referències severes al procés. Les seves paraules van quedar eclipsades, si més no pel que fa a l’impacte en una Catalunya en vigílies de campanya, per les del ministre de Defensa, Pedro Morenés, que va donar a entendre que l’exèrcit hauria d’actuar si algun poder públic se salta la llei a Catalunya. Va guanyar-se la censura de tots els partits llevat del PP. Fins i tot l’exministra del ram Carme Chacón va afirmar que els militars “no tenen cap interès” a fer el que va insinuar el ministre, sinó que es limiten a “complir perfectament la llei”, per bé que aquesta, a l’article vuit de la Constitució, els encomana vetllar “per la integritat territorial” d’Espanya. Malgrat la polèmica, hores després Morenés es va reafirmar en les seves paraules.

El ministre havia afirmat, en ser preguntat a RNE, que l’exèrcit no haurà de fer res “si tothom compleix amb el seu deure”. Morenés, de perfil polític baix però preocupat per representar i mantenir satisfeta una cúpula militar que amb l’Estatut ja va emetre clars senyals d’inquietud, va indicar que totes les “actuacions” estaran sempre subjectes a l’estat de dret. “Les lleis les complirem estrictament”, va proclamar, sabent que, Constitució en mà, el govern podria ordenar a les forces armades que intervinguin.

Santamaría intenta apagar el foc

Morenés també es va referir a l’article 155 de la Constitució, que preveu la supressió de l’autonomia i que l’executiu de Mariano Rajoy afirma que no es planteja utilitzar. Prefereix que sigui el TC qui, amb les seves noves atribucions -que ahir es van començar a tramitar per la via ràpida al Congrés gràcies al corró del PP enmig de les queixes de l’oposició-, prengui mesures contra Artur Mas o algú altre si incompleix lleis. El ministre va deixar clar, però, que ell, arribat el cas, és favorable a fer complir la legalitat de la manera que sigui. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, conscient de l’impacte de les paraules del ministre, va insistir que no hi ha “cap intenció o perspectiva” de fer entrar en joc els militars. El mal ja estava fet.

El discurs del Poder Judicial va ser més clar, tot i que les togues impacten menys que els uniformes militars. En l’acte al majestuós palau que acull la seu del Tribunal Suprem, el conservador Lesmes va obrir el seu discurs amb un avís: “Al marge de la llei no hi ha llibertat, no hi ha democràcia, només miratges i frustració”. En una referència a l’objectiu de Junts pel Sí de tirar endavant al marge de l’Estat, va indicar que “la ruptura unilateral dels valors de convivència, forjats per tots des del consens, traspassa els límits de l’honestedat democràtica”. Per a ell, “la llei només es canvia des de la llei”. Després de donar pistes sobre la seva actitud, va retreure a Mas els retrets al partidisme en la investigació dels casos de presumpta corrupció que afecten CDC. “Les crítiques interessades no aconseguiran debilitar la nostra tasca”, va dir. L’havia secundat la fiscal general, Consuelo Madrigal, nomenada pel govern del PP, que va lamentar “crítiques partidistes” i un “fustigament” que provoca “una pressió angoixant”.

A l’acte hi assistien el rei Felip VI; el ministre de Justícia, Rafael Català, i el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, que, com la majoria de la judicatura, no posa gaires pegues a la reforma legal del PP i exhibia satisfacció pel to de les intervencions. A la recepció posterior, en un dels salons del Suprem, era un tema comú a les converses què cal fer amb Catalunya, com resoldre el “desafiament”. Avui mateix el monarca visitarà el TC per dinar amb els dotze magistrats. El motiu formal són els 35 anys de l’alt tribunal, però al menú hi haurà les seves noves competències i el plet català. Fins ara el TC ha donat resposta unànime, dura en el fons però suau en la forma, als assumptes relacionats amb el procés. No canviarà. Rajoy pot comptar-hi i la casa reial no sembla interessada a estovar-lo.

A l’estament militar i al poder judicial s’hi afegia ahir una altra força, l’econòmica. La fundació del BBVA presentava un informe que afirmava que si Espanya no es recupera al ritme d’Itàlia és pel plet català, que, segons ells, afecta la prima de risc, que tants maldecaps havia donat a Rajoy. La gran patronal espanyola veu amb simpatia la posició de Foment en contra del procés i aplaudeix gestos com la carta del president de la CEOE, el català Joan Rosell, i de Freixenet, Josep Lluís Bonet, però d’aquí al 27 no preveu cap gran pronunciament.

El PSOE s’escolta la tercera via

Els que sí que estan activats són els integrants de l’associació Tercera Via. També rebutgen el procés però en l’acte de presentació a Madrid van demostrar fins a quin punt no hi ha a la classe política espanyola ple consens sobre què cal fer. D’entrada, l’expresident Felipe González va ser contundent a l’hora de deixar clar que ell mai va dir que Catalunya hagués de ser reconeguda com a nació. Unes paraules que dissabte li va atribuir en una entrevista La Vanguardia i que havien descol·locat el PSOE. Ell només es va mostrar “absolutament” d’acord que se’n reconegui la “identitat nacional”. Galimaties nominalista. Eugeni Gay, exvicepresident del TC, sí que va reivindicar-la com a nació. Entre el públic que l’escoltava, a més de González, hi havia Pedro Sánchez, que no va concretar però que va afirmar que, com que els independentistes no són amos “del temps”, la tercera via encara pot donar fruits. De moment ahir només dirigents, exdirigents i líders d’opinió socialistes se l’escoltaven. Els poders forts de l’Estat no fan cap concessió. Al contrari.

stats