Una polèmica per dia a la convenció del PP

Aznar, Vidal-Quadras, Vargas Llosa i Sarkozy marquen la trobada que ha de rellançar el lideratge de Casado

4 min
Pablo Casado en una de les taules rodones de la convenció del PP

MadridFeia setmanes, mesos fins i tot, que el PP preparava al detall la convenció itinerant que el partit celebra des de dilluns i que s'acaba aquest diumenge. L'objectiu era omplir de propostes programàtiques la formació quan falten dos anys per a les eleccions generals, rellançar el lideratge de Pablo Casado i, en definitiva, presentar formalment l'alternativa al president espanyol, Pedro Sánchez. Però el líder dels populars sembla que no l'encerta a l'hora de triar convidats perquè, des de dilluns, gairebé cada dia hi ha hagut una sortida de to d'aquests o ha explotat una polèmica que ha acabat eclipsant-lo.

Mario Vargas Llosa i el seu "votar bé"

L'escriptor confessa que votarà el PP

L'última és de dijous a la tarda i la va protagonitzar l'escriptor i premi Nobel Mario Vargas Llosa, que a banda de dir que votarà el PP les eleccions, en va deixar anar una de més grossa. "La cosa important d'unes eleccions no és que hi hagi llibertat, sinó votar bé". "Els països que voten malament ho paguen car", va afegir. Des de les files del PP no es van desmarcar d'aquestes paraules, sinó que fins i tot aquest divendres l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, les ha tapat dient que "la cosa important" és que votarà els populars.

La colonització d'Amèrica

Ayuso, Aznar, Casado i Almeida, en contra de demanar perdó a Mèxic

No participarà en la convenció fins aquest cap de setmana a València, però la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha tornat a marcar l'agenda del PP sense ni ser present als actes d'aquests últims cinc dies. Dimarts, des dels Estats Units, replicava al papa Francesc que Espanya no havia de demanar perdó per la conquesta d'Amèrica i en concret a Mèxic, amb qui el pontífex s'havia disculpat coincidint amb el bicentenari de la seva independència.

L'expresident espanyol José María Aznar va agafar dijous el testimoni d'Ayuso per defensar la faceta colonitzadora d'Espanya. Va rebutjar haver de demanar perdó a Mèxic i es va burlar de l'actual president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, quan li va recordar que ell no seria qui és ni viuria on viu si no fos per Espanya.

El mateix Obrador li ha contestat aquest divendres en un comunicat acusant Aznar "d'instigador bèl·lic" que avala "el genocidi indígena". A més, la premsa mexicana ha criticat les paraules d'Aznar.

Imatge de la portada del diari mexicà La Jornada

Casado assentia amb el cap quan escoltava Aznar, però no ha sigut fins aquest matí quan, des de Cartagena, també ha secundat la tesi del seu mentor polític. Ha negat que Espanya hagi de demanar perdó per res i ha afirmat: "La millor fita de la història de la humanitat, després de Roma, ha sigut la hispanitat". Tot plegat, davant l'expresident mexicà Felipe Calderón, que s'ha mostrat orgullós de les seves "arrels indígenes", que Aznar havia ridiculitzat, i ha demanat no caure en "provocacions que busquen dividir".

L'últim a afegir-se a la polèmica ha sigut Almeida, que aquest divendres ha comparat la colonització d'Amèrica amb la "conquesta" dels musulmans l'any 711 per afegir-se al no a demanar perdó a Mèxic. "Jo no diré als musulmans que ens demanin perdó per la conquesta de l'any 711", ha afirmat. En canvi, l'any 2006 Aznar insinuava que els musulmans havien de demanar precisament perdó a Espanya per haver-la "ocupat durant vuit segles".

La segona condemna de Sarkozy per corrupció

Casado defensa "l'exemple" de l'expresident francès

A Casado també se li ha girat en contra "l'exemple" que va voler agafar de l'expresident francès, Nicolas Sarkozy. Els populars el van convidar a la convenció del PP malgrat haver estat condemnat per corrupció i tràfic d'influències el mes de març. Des del partit havien explicat que la invitació se li havia fet arribar abans de la sentència. Però l'endemà de passar per Madrid, dijous es va saber una nova condemna contra l'expresident per finançament il·legal durant la campanya electoral del 2012.

Pablo Casado i Nicolas Sarkozy aquest dimecres a Madrid a la convenció del PP

Ningú del partit va valorar la nova sentència. Casado, durant la conversa que va mantenir amb Sarkozy dimecres, va posar en valor la seva gestió i la seva política, i va destacar que l'expresident francès hagués col·laborat en les detencions de membres d'ETA. Així, va arribar a comparar els pactes de l'actual govern espanyol amb EH Bildu amb els terroristes jihadistes que van atemptar contra la sala Bataclan de París.

Vidal-Quadras, en contra de l'estat de les autonomies

L'exdirigent popular i fundador de Vox contradiu la línia del partit

Tampoc li va sortir gaire bé l'aposta per recuperar velles glòries del partit que n'havien acabat sortint per discrepàncies amb la línia política, com l'exdiputat Aleix Vidal-Quadras. Dimarts el també fundador de Vox va carregar contra una de les premisses que el PP havia fet servir per diferenciar-se de Vox: l'estat de les autonomies. Vidal-Quadras va negar que fos un èxit –tot i que després va intentar rectificar assegurant que actualment "funcionaven"– i va presentar el model com el germen del Procés.

Poques dones ponents a la convenció

Paula Gómez de la Bárcena critica Casado en públic

Una de les ponents a la taula rodona dedicada al "feminisme liberal" que el partit va fer dimarts va retreure a Casado la poca presència de dones a la convenció. "Si no ho dic rebento. En aquesta convenció hi ha menys representants femenines que en qualsevol consell d'administració de l'Íbex. Busqueu-les, per Déu, n'hi ha, hi són", li va etzibar la directora d'Inspiring Girls, Paula Gómez de la Bárcena.

Casado no té sort a l'hora de triar els ponents de les seves conferències. Ja abans de la convenció d'aquesta setmana, al líder popular se li va girar en contra el debat que el partit va organitzar a Àvila entre dos exministres de la UCD, en què es va banalitzar la Guerra Civil. "El principal responsable de la Guerra Civil va ser el govern de la República", va dir l'exministre Ignacio Camuñas, que també va negar que hi hagués hagut un cop d'estat el juliol del 1936.

stats