Sarkozy, condemnat a un any de presó

Se l'acusava de finançament il·legal en la campanya del 2012, quan ja era president

4 min
Nicolas Sarkozy  en una imatge de l'any 2012

L'endemà d'haver estat a Madrid a la convenció del PP espanyol, l'expresident de França Nicolas Sarkozy ha estat condemnat aquest dijous a un any de presó pel finançament il·legal de la campanya de les eleccions presidencials del 2012, en el cas conegut com a Bygmalion. Aleshores Sarkozy ja era president i optava a repetir mandat. Davant els sondejos que donaven avantatge a François Hollande –que acabaria guanyant les eleccions–, el líder de la dreta no va escatimar en despeses per intentar retallar distàncies i va exigir fer actes electorals diàriament amb una organització “a l’americana”. 

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La sentència considera provat que la campanya va costar 42,8 milions d'euros, gairebé el doble del que permet la llei. Segons el jutge, Nicolas Sarkozy no podia ignorar el sobrecost atesa la seva experiència política. "Soc responsable políticament i administrativament, però no penalment", havia declarat el líder de l’antiga UMP durant el judici.

França limita a 22,5 milions d'euros les despeses permeses per finançar campanyes electorals. Per poder gastar més diners, l’equip de campanya de Sarkozy va establir un sistema de doble comptabilitat amb factures falses i convencions fictícies a través de l'empresa de comunicació i relacions públiques Bygmalion.

Thierry Herzog, advocat de Nicolas Sarkozy, seguint el veredicte al Tribunal de París.

La sentència apunta que Sarkozy, president des del 2007 fins al 2012, "va ometre voluntàriament qualsevol control sobre els comptes que havia de declarar i certificar com a exactes". En altres paraules, encara que l'expresident no planifiqués la campanya ni fiscalitzés directament les despeses, va mirar cap a una altra banda. El jutge recorda que Sarkozy va ser advertit per escrit en dues ocasions del risc de superar el màxim permès i conclou que "no va exercir voluntàriament el control sobre les despeses". Juntament amb l'expresident, el jutge ha condemnat tretze persones més, entre responsables de la campanya electoral i personal de l'empresa Bygmalion.

Sarkozy no ha estat present a la lectura de la sentència –al judici només hi va ser present quan li va toca declarar–, però el seu advocat ja ha anunciat que hi presentarà recurs. En qualsevol cas, l'exmandatari no entraria a la presó perquè el jutge ha acceptat que, si es confirma la sentència en instàncies superiors, pugui complir la condemna sota arrest domiciliari.

Segona condemna per a Sarkozy

És la segona condemna per a l'expresident de la República Francesa i suposa una hipoteca definitiva a les seves ambicions de tornar a la primera línia política. Al març ja va ser castigat a tres anys de presó per corrupció i tràfic d'influències –per haver intentat subornar un jutge– en una sentència que ha recorregut però que significava un cop duríssim. Es convertia així en el primer expresident francès a ser condemnat a una pena de presó. 

Però els seus problemes amb la justícia no acaben aquí: encara té pendent un tercer judici per corrupció, conspiració i presumpte finançament il·legal de la campanya presidencial del 2007, en un cas digne d’un guió cinematogràfic. L’expresident hauria utilitzat il·legalment diners procedents del règim libi de Muammar al-Gaddafi –assassinat el 2011– per poder gastar més diners dels permesos per la llei. En el cas hi ha involucrats espies, traficants d’armes i maletes plenes de diners en efectiu que el dictador libi hauria enviat presumptament a Sarkozy per finançar la campanya que el va portar a l’Elisi.

La dreta francesa, sense líder

Tot i que Pablo Casado va demanar prendre Sarkozy com a “exemple” per al PP, els delictes que ha comès el deixen fora de l’escena política. Fa temps que l’expresident de la República ja no està a la primera línia política, tot i que hi conserva la seva influència. La seva retirada va deixar orfe la dreta francesa i els seus votants, que a hores d’ara encara busquen un líder amb el carisma i la popularitat de Sarkozy. Sense ell, la dreta no ha sabut reconstruir-se i encara les eleccions del 2022 “sense líder natural, sense brúixola ideològica i sense un partit estructurat en màquina electoral”, escrivia el periodista John Timsit a Le Figaro per explicar l’enorme buit polític que va deixar el líder de la UPM. 

De fet, la Unió per un Moviment Popular es va canviar el nom el 2015 per Els Republicans (LR), però segueixen sense un líder clar. Mentre el president Emmanual Macron i la líder de l’extrema dreta Marine Le Pen ja estan clarament amb el xip preelectoral i multipliquen els actes i les declaracions públiques, Els Republicans encara no han decidit quin serà el candidat per als comicis presidencials de l’any que ve. Ho decidiran en una convenció al desembre. Qui té més punts per convertir-se en el candidat és l’exministre de Treball i de Sanitat Xavier Bertrand –també és el més ben posicionat en les enquestes preelectorals–, però la presidenta de la regió de París, Valérie Pécresse, o l’excomissari europeu Michel Barnier també opten a convertir-se en el nou Sarkozy.

stats